Societat

JOAQUIM CAMPRUBÍ

CAP DE L’OPOSICIÓ DE MATARÓ (ERC)

“No som el no a tot. Volem fer pactes, però no ens en sortim”

“Hauria pogut prosperar un pacte d’esquerres, però el PSC no va posar els mitjans per poder pactar amb ERC”

“Els recursos que es destinen a l’habitatge són escassos i creiem que l’Ajuntament té eines per fer més pisos dotacionals o per a gent gran”

Sembla que el govern no ho té com una prioritat i vol congelar la revisió de l’anella ciclista Que la Generalitat autoritzi el trasllat de Ca la Madrona no vol dir que s’hagi de fer a la força
Treballem per sumar voluntats per tal que el solar d’El Corte Inglés esdevingui un motor comercial per a la ciutat

El cap de l’oposició, el republicà Joaquim Camprubí, valora el primer mig any de mandat després d’uns resultats desfavorables per a ERC. Lamenta que no s’apostés per un pacte d’esquerres i és crític amb la falta de diàleg del govern.

ERC es va desplomar com a segona força. Com ho valora?
Òbviament no eren els resultats que volíem des d’ERC. Confiàvem a incrementar els vuit regidors i en vam perdre la meitat. El context general del projecte independentista també ens va portar a la caiguda. Ho atribuïm a això i no pas al projecte local, amb un equip potent i amb les idees clares. La ciutadania no va ser al costat que esperàvem.
S’ha trencat la majoria absoluta que tenien el PSC i els comuns, però no ha prosperat un pacte d’esquerres. Es va intentar?
Hi va haver diàleg, però no es va arribar formalment a allargar la mà. Hauria pogut prosperar, però el PSC no va posar els mitjans per poder pactar amb ERC i tampoc estàvem disposats a acceptar qualsevol proposta. És cert que en campanya vam dir que no hi pactaríem, amb el PSC, però una vegada vistos els resultats la ciutat es prioritza. Amb l’aprovació del pressupost i les ordenances, no hi ha hagut cap voluntat sincera de pactar amb nosaltres i van preferir el PP i Junts. Això deixa en una posició delicada els comuns, que acaben pactant unes mesures molt conservadores amb les quals nosaltres no podem estar d’acord.
Com és la relació actual?
A l’inici vèiem que hi havia certa voluntat de deixar-nos al marge. Ara percebem un cert moviment del PSC, potser perquè els acords amb Junts i el PP no són prou sòlids, o perquè els comuns volen girar més cap a polítiques d’esquerres.
Com ara quines?
Junts està mirant de revertir el 30% d’habitatge de protecció oficial a la ciutat, que és una de les mesures aprovades en el ple i que ara qüestionen. És una de les banderes de les polítiques d’esquerres per resoldre una de les emergències que té la ciutat. Junts vol reavaluar la mesura quan és evident que s’hi ha d’apostar fort per aconseguir que l’habitatge sigui més assequible a la ciutat.
En campanya ERC parlava de 1.200 habitatges públics. Com es fa, això?
Actuant en habitatge públic, de protecció oficial, dotacional per a situacions d’emergència i temporalitat. La Generalitat ha anunciat una promoció de 60 habitatges socials i que l’oficina local d’habitatge porti les polítiques al municipi. Tot és començar i és aquest el rumb que s’ha de seguir. Comptant els quatre anys de mandat i iniciant projectes que es materialitzaran més endavant, es poden construir un miler d’habitatges. Iniciar promocions no es fa en quatre dies i venim d’anys en què no s’ha fet la feina, tant per part de l’Ajuntament com de la Generalitat, i revertir aquesta situació és complicat.
Per què no han aprovat el pressupost?
En les ordenances fiscals ens vam abstenir per donar un missatge al govern que podíem arribar a acords. No estem d’acord amb la tàctica del PSC de fer les pujades més fortes dels impostos els dos primers anys de mandat i després abaixar-los abans de les eleccions. És del tot electoralista i reclamem un pacte fiscal per acordar els increments amb tots els grups i eliminar el debat impositiu. El govern continua amb aquesta política i dedica gran part de la despesa als últims dos anys de mandat. Sobre el pressupost, pensem que està condicionat a les noves àrees de desenvolupament, on s’han de fer habitatges i equipaments. Vam demanar reservar una partida de les inversions perquè ERC tingués llibertat per decidir. No ens van escoltar i vam rebre un pressupost tancat que vam esmenar i no van atendre. No som el no a tot. Volem diàleg i arribar a pactes, però no ens en sortim.
No hi ha diàleg?
Per ara, en aquests vuit mesos de legislatura, hem tingut només una reunió amb l’alcalde per un tema puntual. Amb membres del govern, sí, però cap reunió de projectes de futur de ciutat o de la nova ordenació que ha de tenir amb el nou planejament. Tampoc hem aconseguit fer cap reunió entre grups polítics d’aliances d’esquerres i és evident que hi ha una falta de comunicació important.
Quina seria la prioritat per a ERC que caldria tractar?
Els recursos que es destinen a l’habitatge són molt escassos i creiem que l’Ajuntament té eines per fer més habitatge dotacional o destinat a gent gran. En els propers anys, veiem poca inversió en habitatge, i cal posar més sòl disponible perquè la Generalitat faci més promocions, tot i que sembla que hi ha un canvi de tendència.
Aproveu les noves restriccions a l’illa de vianants del centre?
Mataró ha de complir amb la zona de baixes emissions, que es limita a l’illa del centre històric. Ens agradaria que fos més àmplia, però ens està bé tenint en compte les facilitats que tindran els veïns, els transportistes i els vehicles més antics per accedir-hi.
Sí que demaneu que es refaci l’anella ciclista a la ciutat.
Va ser una infraestructura polèmica el mandat passat, perquè es va fer de manera precipitada. El mateix govern reconeix que potser l’ha de refer. Alguns trams, com el del camí Ral, que no neix d’enlloc i va en direcció contrària als vehicles, és un perill. S’haurien de fer arribar carrils bici a Cerdanyola i Rocafonda perquè també s’hi pogués reduir la circulació i s’hi facilités la mobilitat sostenible. Sembla que el govern no ho té com una prioritat i vol congelar la revisió de l’anella. S’hauria de fer amb el consens dels veïns, el comerç, la indústria i els serveis d’emergència, ja que no ho van fer quan tocava. El resultat és que els veïns no se l’han fet seva.
El trasllat del jaciment de Ca la Madrona és a tocar. S’ha tirat pel dret?
És clar que hi ha faltat voluntat de diàleg del govern. Tota l’oposició vam declarar per majoria que es preservés com a bé d’interès local i no se’ns va escoltar. Que la Generalitat autoritzi el trasllat no vol dir que s’hagi de fer a la força. No ens han informat de l’inici dels treballs i s’ha menystingut la resta de forces que amb majoria absoluta teníem un altre criteri. Es planteja un conflicte de legitimitat que han resolt tirant pel dret. A Ca la Madrona se sabia de les restes arqueològiques i rebutgen fer compatible el jaciment amb els nous usos quan hi ha un munt d’infraestructures modernes amb vestigis antics.
ERC demana més valentia al govern. En quin sentit ho diuen?
Valentia per establir diàlegs, perquè donem les raons i tenim l’ànim de col·laborar, però no ens en sortim. La falta de diàleg es trasllada a les eines de participació, perquè encara no s’han constituït la majoria dels consells de participació, tant sectorials com de barris, on els veïns poden ser receptors de les polítiques. Cada sis mesos s’haurien de reunir i molts ni s’han creat.
El solar d’El Corte Inglés continua buit i la fàbrica de Can Fàbregas, desmuntada...
Allà s’ha de fer un motor econòmic comercial important per a la ciutat i un aparcament que doni servei al centre. És un dels temes clau de ciutat i mirarem de sumar voluntats amb el govern i treballar perquè sigui així.
La Teixidora va anar a terra i l’alcalde proposa una segona comissaria. Hi esteu d’acord?
ERC no l’hauria enderrocat i seria un espai més d’equipaments. Ara el PSC hi proposa una segona comissaria dels Mossos d’Esquadra quan cap capital de comarca en té dues. Sembla una ocurrència quan ni tan sols està consensuat amb el Departament d’Interior. Els socialistes fan el joc a l’extrema dreta quan parlen de la seguretat. El conseller Elena va anunciar la base marítima a Mataró dels Mossos d’Esquadra i va dir que s’estudiaria una oficina que doni servei al patrullatge conjunt dels Mossos i la policia local. Tenim un problema greu amb l’alt nombre baixes i l’absentisme dels agents locals, que demostra un problema estructural. Cal un estudi del que està passant. Hi ha nits que no es pot obrir la comissaria de la policia local o tenim una patrulla per a tota la ciutat. I això és un problema en una ciutat de 130.000 habitants.
Les últimes dades indiquen que hi ha un descens del nombre de robatoris. S’ha guanyat en seguretat?
És cert que hi ha menys delictes per robatori, però la sensació de seguretat és un altre tema i està vinculada a moltes altres polítiques municipals, com la il·luminació, la neteja i la falta de comerç en moltes zones de la ciutat. A l’entorn del comerç, hi ha molta feina per fer.
El comerç local està tocat?
Veiem botigues tancades en un dels carrers comercials més cèntrics com és el carrer Sant Josep, que s’acaba d’urbanitzar, i això és un mal indicador. El comerç té la competència de la venda virtual. Pel que fa als centres comercials, Mataró té pendent l’ampliació del Mataró Parc. Si ens fixem en el comerç dels barris, ho està passant molt pitjor en zones com ara Peramàs, Rocafonda i Cerdanyola, on hi ha molts locals tancats. Això s’acaba traduint en barris més degradats i més inseguretat. El bulevard projectat al Sorrall podria enfonsar el comerç del barri de Cerdanyola. S’ha de fer una política perquè les activitats que estan en pisos ocupin els locals i donin vida al carrer, o comprar locals perquè s’hi instal·lin activitats, però no hi ha cap feedback. Treballem des de l’ombra.
En l’àmbit cultural, què hi falta, a la ciutat?
Més equipaments a l’entorn de Can Marfà i posar la Casa de la Cultura i la seu del Museu de Mataró. La nau tèxtil té molts metres per fer-hi espais de restauració i botiga, i que les figures de la ciutat es puguin exposar i visitar. Ajudaria a rehabilitar el barri de l’Havana, que està quedant sense comerç i esdevenint molt residencial. S’hauria de pensar en la ubicació concreta de la quarta biblioteca que pertoca a la ciutat per població. Les biblioteques les demanen tant els joves estudiants com la gent gran. S’ha fet una primera reunió per tractar la revisió del pla urbanístic previst per al final de mandat i és clar que s’hauria de concretar on anirà.
Tants pisos a la façana marítima ens convertiran en ciutat dormitori?
S’ha de fer que els nous veïns –molts dels quals, expulsats de Barcelona pels preus– s’integrin i trobin el comerç i els equipaments per fer-hi vida. El pla urbanístic ha de projectar escoles i centres sanitaris i definir si volem ser una ciutat que atregui joves i més universitaris o gent gran. Això, sense oblidar la inversió als barris que pateixen més pobresa perquè no es degradin més.
La llei de barris no tenen continuïtat per abocar-hi recursos.
De moment no i s’han de buscar ajuts a nivell de la Generalitat, la Diputació i a nivell estatal i europeu per millorar aquests barris. El pla urbanístic ens marca la ciutat del futur i s’ha de fer amb consens més ampli possible de tots els partits.
El projecte Re-Natura ha de convertir espais més verds amb un moment de sequera.
Està en perill en un moment en que no es poden regar i plantar arbres, però esperem que com que és un projecte plurianual i esperem que d’aquí a l’octubre s’hagi solucionat aquesta situació excepcional sense pluges.
ERC volia que el pressupost recollís una oficina per fomentar l’ús del català.
Fins i tot l’Ajuntament fa accions i en ocasions el català no hi figura a les comunicacions. L’oficina vetllaria per facilitar les traduccions al català de rètols, comunicacions i ser proactius amb el comerç i les indústries. Però no ho accepten perquè ja existeix el reglament d’ús de les llengües, que incompleixen amb les instruccions de les àrees de salut per gent gran que només estava en castellà. Els van avisar i s’han posat un adhesiu amb català.

El perfil

Un pilot d’helicòpter prejubilat que aterra en la política

El portaveu d’ERC es diu Joaquim Camprubí, però el coneixen com a Pim, un diminutiu “molt mataroní” que arrossega de tradició familiar. Nascut a Barcelona, la seva àvia era de Mataró, i 25 anys després hi va venir a viure després de conèixer “per casualitat” a la Cerdanya una mataronina amb qui es va casar i que és la mare de les seves dues filles. Camprubí ha treballat durant 30 anys com a pilot d’helicòpter per als Agents Rurals de la Generalitat en actuacions de risc al medi natural. Es va jubilar fa tres anys, i ho podria haver fet als 54, en una professió considerada de risc en què va viure la pèrdua d’una desena de companys. Com a portaveu, té dedicació total, però la remuneració és per dietes i assistència a plens. No ha tornat a pilotar i diu que ho troba a faltar. Sí que continua col·laborant fent classes i conferències a l’escola de formació de pilots, on també treballava. Diu que no va estar gaire d’acord amb l’eslògan Enlairem Mataró que els publicistes li van trobar per a la campanya i que no es va traduir en bons resultats. No amaga que fins i tot ha estat motiu de mofa en el discurs d’en Pellofa. Aquest és el tercer mandat com a regidor. Hi va entrar el 2015 després de ser simpatitzant i militant d’ERC. “La política no formava part dels meus eixos vitals”, reconeix, si bé ara va trobant que “enganxa”. El que més por li feia era perdre l’anonimat i exposar-se públicament. És veí de l’Eixample, d’on mira d’escapar-se amb la bicicleta de muntanya. Ja es prepara per arribar a Montserrat en la propera sortida amb els amics.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

L’ampliació del Bloc quirúrgic del Santa Caterina, en marxa a finals d’any

girona

Els campistes de Sant Salvador de Coma-ruga volen més temps abans que desmantellin les cases mòbils

EL VENDRELL
infraestructures

Regants critiquen el repartiment d’aigua al canal d’Urgell

MOLLERUSSA
PALAMÓS

Impulsen un pla de xoc en la neteja de la via pública i la recollida

PALAMÓS
societat

Mor Santiago Dexeus, referent mundial en ginecologia

TORROELLA DE MONTGRÍ

L’ampliació del CAP permet doblar les consultes

TORROELLA DE MONTGRÍ

Un grup d’experts farà propostes per prevenir la violència vicària

BARCELONA

Rebenten set nínxols del cementiri

LA GRANADELLA

El nou CAP de Sant Miquel començarà a fer-se el maig

olot