La col·legiata de Sant Pere de Ponts commemora el seu mil·lenari

L’entitat Amics de Sant Pere de Ponts (Noguera) ha donat avui el tret de sortida als actes de commemoració del mil·lenari de la col·legiata, que va ser la seu d’una antiga canònica agustiniana creada al segle XI sota el patronatge dels comtes d’Urgell, tot i que ara només se’n conserva l’església. Segons informa ACN, els Amics de Sant Pere de Ponts és l’entitat que ha liderat la rehabilitació del monument i començaran la celebració diumenge vinent al migdia amb un pregó inaugural. Un altre acte destacat serà el concert que oferirà la cantautora Lídia Pujol el pròxim 9 de març, mentre que a l’octubre hi actuarà Roger Mas i la Cobla Sant Jordi. Amb aquesta programació, el municipi vol reivindicar el seu patrimoni i atraure visitants, ha explicat l’alcalde, Josep Tàpies.

La programació es concentrarà sobretot a la col·legiata i al seu entorn, però sense deixar de banda el municipi, ja que es vol que els actes siguin també un “revulsiu a nivell de ciutat”, ha explicat la comissària de la commemoració, Rut Martínez, que també ha destacat que l’espai de la col·legiata, amb aforament per a 152 persones, és “limitat”. Per això, alguns actes com l’aplec amb cobles del territori del diumenge 14 d’abril es celebrarà al passeig de Ponts. En aquest acte, a més, es podrà escoltar la Sardana del Mil·lenari de Sant Pere, encarregada per l’ocasió al tenora i compositor Jordi Molina, i que s’estrenarà el dia anterior en un concert a la col·legiata. En aquest primer trimestre també s’han previst actuacions de Montañez, el conjunt instrumental Hespèrion XXI o la big band d’arrel Rufaca Folk Jazz Orchestra. A banda de les activitats musical, l’organització ha articulat un cicle de conferències bimensuals comissariat amb la col·laboració del Grup de Recerca Consolidat en Estudis Medievals de la Universitat de Lleida en què historiadors i especialistes donaran context històric a la commemoració que es viurà aquest any. Les conferències van començar el mes de gener i inclouen una nova sessió el 7 de març vinent a càrrec de Jordi Bolòs sota el títol ’Castells i paisatge del segle XI als comtats catalans’. Fins al moment també han tingut lloc iniciatives de tipus singular com la digitalització de l’església de Sant Pere i el castell de Ponts dins del popular videojoc Minecraft a manera dels primers ’jocs de la fam’ de la demarcació de Lleida, que es van celebrar els passats 2 i 3 de febrer a la Sala 1 d’Octubre de Ponts.

D’altra banda, a la presentació també s’ha presentat el Vi del Mil·lenari, una creació pròpia sota la DO Costers del Segre per commemorar el mil·lenari de Sant Pere. A més, des de l’organització s’ha fet una crida a productors local perquè elaborin productes ad hoc.

Sant Pere de Ponts va ser la seu d’una antiga canònica agustiniana creada al segle XI sota el patronatge dels comtes d’Urgell. Actualment només se’n conserva l’església, que es va edificar a partir de les donacions comtals dels anys 1091-1094 i que, darrerament, ha estat restaurada en gran part per l’Associació Amics de Sant Pere de Ponts, institució que hi ha realitzat diverses campanyes de reconstrucció durant prop d’una vintena d’anys. Fruit de la seva tasca, l’entitat ha rebut diferents reconeixements, entre els quals destaca la Creu de Sant Jordi.

La primera referència històrica data de l’any 1024, quan Durand, abat de Santa Cecília d’Elins, restituí l’església de Cortiuda i d’altres béns eclesiàstics a Ermengol, bisbe d’Urgell, en un judici celebrat a l’interior del temple en presència dels comtes de Barcelona i d’Urgell, acompanyats dels seus magnats. Un diploma del 1089 ja esmenta els canonges a propòsit de la renúncia que va fer-ne un tal Pere, fill d’Arnau i senyor de Ponts, de la possessió simoníaca que tenia sobre aquest temple.

La canònica va obtenir importants donacions comtals a la zona de Balaguer, les quals van ser ratificades el 1094, un cop conquerida la ciutat. Al seu entorn, l’any 1143, el comte Ermengol VI va dotar l’església de Sant Pere amb tres masos als termes de Ponts, Agramunt i Alòs de Balaguer, respectivament.

El mes de març de 1839 les tropes carlistes van expugnar i incendiar el castell i l’església de Sant Pere. El cimbori octogonal i la coberta de la volta dels peus de la nau van quedar destruïts. La incúria posterior va abocar l’edifici a un progressiu deteriorament, recentment aturat gràcies als treballs de consolidació i reconstrucció. L’abril de 1931 l’església va ser declarada Monument Nacional de Catalunya per la Generalitat Republicana.