societat
Marxar de la ciutat, una migració a l’alça
L’any 2020, durant la pandèmia, més de 17.000 persones van marxar de ciutats per anar a viure a pobles. Va ser una xifra rècord, però la tendència es va mantenint. La migració cap al món rural és encara reduïda amb relació als moviments que, en general, fa la ciutadania i representa sols un 10% d’aquests.
Però segueix progressant i els experts calculen que, com a mínim, els propers cinc anys unes 70.000 persones decidiran marxar d’àrees urbanes de la regió metropolitana de Barcelona cap a àrees semidenses o rurals. En aquest cas ja significaran un terç d’aquells que tinguin previst canviar de municipi de residència.
Així ho revela l’estudi Rural i urbà: migracions, entorn residencial i estructures d’oportunitat, redactat per l’Institut Metròpoli a petició del Pla Estratègic Metropolità de Barcelona (PEMB), l’Associació d’Iniciatives Rurals de Catalunya (Arca) i l’Associació Catalana de Municipis (ACM).
Pes al món rural
Les dades recopilades indiquen que l’any 2021 es van registrar 16.300 migracions d’aquest tipus, gairebé 4.000 més que el 2019 i 6.000 més que el 2015. El pic d’aquest fenomen va arribar amb la pandèmia l’any 2020, amb 17.105 migracions, tot i que en un context anòmal, marcat pels confinaments, en què es van produir nombrosos empadronaments temporals en segones residències. Segons les responsables de l’estudi, el pes que tenen aquests canvis residencials a les àrees rurals és important. “L’any 2021, el 40,1% de les altes padronals que es van realitzar en àrees rurals de Catalunya provenien de ciutats grans, 5 punts més que l’any 2019. En la mateixa línia, durant els darrers anys el saldo migratori de les àrees rurals i semidenses ha estat clarament positiu, mentre que el de les ciutats grans ha estat negatiu”, indiquen.
La recerca també ha confirmat la hipòtesi que són les àrees rurals més properes a les ciutats grans les que reben més població d’origen urbà. Aquest patró es va diluir lleugerament l’any 2020, quan es va detectar un increment en l’associació dels canvis urbà-rural amb la presència de segones residències a les àrees d’acollida.
Pel que fa a la tipologia de les persones que canvien de domicili, s’indica que l’any 2021 la població que va marxar de ciutats grans per establir-se en territoris rurals va ser majoritàriament de nacionalitat espanyola (83,5%) i adulta, en el grup d’edat d’entre 35 i 64 anys (44,2%). A la regió metropolitana de Barcelona, l’edat mitjana vas ser de 36 anys i, per tant, s’intueix que es tracta predominantment de famílies joves que busquen millorar l’habitatge i l’entorn residencial.
Per als responsables de l’estudi, aquesta tendència migratòria pot representar una oportunitat per revitalitzar una part de les àrees rurals, especialment les que es troben més properes als nuclis urbans, i segurament també les millor connectades per la xarxa ferroviària o les vies ràpides. Ara bé, també admeten alguns riscos. En primer lloc, possibles impactes entre la població d’acollida “tant des del punt de vista dels preus de l’habitatge com en relació amb possibles conflictes de convivència que puguin aparèixer entre la població nouvinguda i la local”, afirmen. En segon lloc, la possible configuració d’aquestes àrees rurals com a municipis dormitori “contribuint a un model de mobilitat quotidiana poc sostenible”. Per això, la recerca conclou que s’hauria de poder acompanyar aquest flux de població amb una sèrie de mesures, com ara la descentralització de l’activitat econòmica i cultural, la millora de l’oferta del transport públic i col·lectiu en àrees rurals i l’ampliació del teletreball sempre que sigui possible.
