Societat

societat

Tornar a casa per investigar

Projectes públics i privats busquen que els científics catalans residents i empesos cap a l’estranger vinguin a fer recerca

La falta d’estabilitat i les condicions precàries en el sector són alguns dels factors que desincentiven la tornada

Els científics catalans moltes vegades es veuen obligats a marxar per trobar bones oportunitats. Per ajudar que Catalunya sigui una terra d’oportunitats en l’àmbit de la ciència, hi ha diferents programes, públics i privats, per facilitar la tornada d’aquests joves. El Departament de Recerca i Universitats impulsa diferents programes per a la retenció i atracció de talent científic, com ara la institució Icrea, per contractar talent investigador sènior amb excel·lència internacional acreditada; el programa Beatriu de Pinós, que atorga ajuts a investigadors amb experiència internacional, o el pla Serra Húnter que té com a objectiu l’atracció de professorat d’excel·lència acadèmica internacional. Una iniciativa privada que també busca que els investigadors desenvolupin els seus projectes de recerca en centres de l’Estat espanyol i Portugal són les beques de la Fundació “la Caixa”, que també potencien l’aparició de nous líders d’equips de recerca. De les beques de la Fundació “la Caixa”’, 15 s’han atorgat a ciutadans catalans i 13 d’ells les utilitzaran i desenvoluparan en centres de Catalunya. Pel que fa a les convocatòries del pla Serra Húnter per als anys 2021 i 2022 en la categoria de professorat lector, el 16,6% de persones de nacionalitat espanyola contractades (6 de 36).El programa Beatriu de Pinós ha efectuat 62 contractacions d’ajuts per a totes les etapes de la carrera investigadora que s’adrecen a personal investigador postdoctoral internacional que, com a mínim, hagi fet una estada postdoctoral a l’estranger de 2 anys de durada. Icrea ha contractat 52 investigadors per al sistema català de recerca en els últims tres anys. Des de la Generalitat, el conseller Joaquim Nadal ha destacat en diverses ocasions que els índexs elevats d’atracció de talent científic són un indicador de dinamisme del sistema català de recerca i ha remarcat la normalitat que suposa que investigadors catalans puguin fer estades internacionals per completar la seva formació. En aquesta línia, el 33% del personal investigador dels centres de recerca de Catalunya és estranger, cosa que indica que els científics internacionals venen a Catalunya de la mateixa manera que els investigadors catalans van a centres de recerca de fora del territori.

La biòloga Marta Vila és una de les guanyadores de la beca Junior Leaders d’aquest any, amb la qual, després d’un llarg període treballant a Anglaterra, ha tornat a investigar al centre del Vall d’Hebron de Barcelona. La científica opina que fer recerca a l’estranger pot ser molt profitós per al professional i per a la seva investigació. “Marxar fora enriqueix molt en el nostre camp, pots veure com es fan les coses d’una altra manera i et dona idees noves”, hi afegeix. Un altre dels guanyadors de la beca de la Fundació “la Caixa” és el físic teòric Adrià Gómez. “La feina per si mateixa t’obliga a marxar fora, no és una cosa que puguis escollir”, explica Gómez. El professional relata que encara que es tingui l’objectiu d’establir-se a Catalunya per fer recerca i donar classes a la universitat, abans s’ha de marxar fora. “A la pràctica estàs forçat a marxar”, argumenta. Els dos becats coincideixen que les condicions laborals solen ser més precàries a l’Estat espanyol que a l’estranger. “Hi ha molta gent que no torna perquè sap que en venir aquí el seu salari es reduirà un 50% i les condicions empitjoraran”, lamenta Vila. “Hi ha molta part de talent boníssim que no tornarà mai”, assenyala la biòloga. “En el pla econòmic no estem al nivell d’altres països, i és trist, però dels diners en depenen moltes coses”, hi afegeix Gómez.

L’estabilitat és un dels motius pels quals molt talent local no torna. “Els processos per aconseguir fons t’endinsen en la burocràcia i et treuen energia per fer recerca en si”, critica Gómez. “A fora, és molt més fàcil obtenir diners per recerca. Els investigadors, per tant, tenen més estabilitat i més diners per fer projectes”, complementa Vila. Tots dos es mostren satisfets amb les condicions de la seva beca actual, però lamenten que només duri tres anys. En aquest sentit, els dos científics destaquen l’exemple de la beca Ramón y Cajal. És indefinida, però amb una revisió de resultats i progressos cada cinc anys. “És un bon model en ciència, perquè sí que tens un contracte indefinit, però saps que si no compleixes durant els cinc anys se’t pot acabar el contracte”, destaca Vila. Ara, tant Vila com Gómez dirigeixen un petit equip i han canviat el rol. “Normalment, seguia les ordres i ara, de sobte, les dono”, descriu la biòloga. “Sento responsabilitat perquè m’han donat els diners a mi. Si no surt res, serà com diners perduts, però en realitat sé que amb la investigació et poden sortir les coses bé o malament”, raona Vila.

13
científics catalans han rebut una beca per començar el seu propi projecte de recerca al territori català


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

SOCIETAT

Un jutjat autoritza fer fora els ocupes de l’antic institut B9 de Badalona

Badalona

350 activitats per disfrutar aquest estiu als barris gironins

girona

La deixalleria activa el servei de 24 hores els set dies de la setmana

CALONGE I SANT ANTONI
societat

La taxa de víctimes de violència de gènere a Catalunya se situa en 13,8 per cada 10.000

barcelona

La nova estació tindrà 7 andanes i una demanda anual de 243.000 viatgers

PALAMÓS

L’Associació d’Hostaleria preveu una ocupació del 65% aquest estiu

GIRONA
societat

Perseguiran els propietaris d’edificis del centre històric mal conservats

Manresa
societat

Mobilitzacions per exigir l’estabilització d’interins després de la sentència del TJUE

barcelona
societat

Petits canvis en la Festa Major per afavorir la convivència amb els veïns

Granollers