Societat

Un gran memorial a cel obert

L’Ajuntament de Portbou impulsa una iniciativa per estudiar i mantenir viva la tragèdia de l’exili durant la Guerra Civil

La proposta es teixeix, entre altres, amb la col·laboració del MUME, la UdG i Renfe, amb el potent recurs de l’estació de tren

Portbou, sempre mirant al golf del Lleó, suporta els forts vents de tramuntana. Arrelat sobre un terreny força accidentat, a la part central del seu municipi hi ha la cala que origina el seu topònim. Punt fronterer amb França des del 1659, arrossega moltes històries. Una d’elles la van escriure les riuades de refugiats que hi van passar per exiliar-se durant la Guerra Civil. Són unes vivències que el poble no vol deixar perdre. Per això s’està teixint una iniciativa que, al voltant de la memòria democràtica, vol convertir el municipi en un referent a cel obert per reflexionar sobre els estralls de la Guerra Civil. Una proposta viva en què col·laboren institucions, museus, empreses i la universitat.

L’alcalde, Gael Rodríguez, explica que tota la població, amb valuosos recursos com són el Museu Memorial de l’Exili (MUME) –que té la seu al municipi–, el Memorial Walter Benjamin i la seva càtedra, l’estació de tren amb Renfe, la Universitat de Girona i el mateix municipi, treballen per convertir Portbou en “un memorial a cel obert” que reflexioni sobre la guerra, les seves causes i, molt especialment, les seves conseqüències. “Aquest període no s’ha d’oblidar mai ens i cal reflexionar-hi”, destaca.

Un dels projectes importants, si bé ara aturat per les recents eleccions al Parlament, és el Centre de la Interpretació de la Memòria, a les antigues escoles, que té un cost d’1,2 milions d’euros i ha de ser un punt clau. En aquest espai ara hi ha la biblioteca Walter Benjamin, que disposa d’un fons de 6.000 llibres. El projecte, que va començar a caminar el mandat passat, ara es vol reorientar cap a un equipament de gestió pública. Lligat a la figura del filòsof Walter Benjamin, mort en estranyes circumstàncies després de ser capturat pels franquistes a Portbou mentre fugia dels nazis, s’ha signat una aliança amb la Universitat de Girona. Un conveni de col·laboració pel qual l’Ajuntament esdevé patró de la Càtedra Walter Benjamin, que dirigeix Maxi Fuentes. “L’exili és un tema que, com a universitat –explica Quim Salvi, rector de la UdG–, hem de treballar per posar aquest coneixement a l’abast de la societat. No podem donar per assegurada la democràcia i, per això, ens cal difondre aquests valors.” I hi afegeix: “Una bona manera és fer estudis per veure què van representar aquests fets per a la població i la societat.”

A més, també es treballa en l’elaboració d’un arxiu virtual, a manera de banc de la memòria, on es recolliran els testimonis orals dels seus protagonistes. També posaran plafons per la població per enriquir el coneixement del que va passar al municipi. I tot això amb la implicació de Renfe, amb la creació d’un tren de la memòria Barcelona-Portbou, més altres iniciatives que es plantegen.

El municipi pren el nom dels bous, les barques d’arrossegament que es refugiaven al port dels temporals. Durant la Guerra Civil no va fer aquesta funció, però sí que va representar una esperança.

Riuades humanes
Tot aquest treball de recuperació pren encara més rellevància si es té en compte que la població, amb el seu nus ferroviari imprescindible, a tocar de la frontera amb França, era un punt estratègic. Es calcula que entre final de gener i principis de febrer del 1939, van fugir cap a França passant pel Portús i Portbou unes 350.000 persones. Només pel pas fronterer de Portbou a Banyuls de la Marenda van fugir, entre el 5 i el 10 de febrer del 1939, prop de 100.000 persones. Si hi sumem la Cerdanya i el Ripollès, la xifra ascendeix a gairebé un milió de refugiats.
Gael Rodríguez Alcalde de Portbou

“Recuperem empremtes de la guerra al nostre poble”

Gael Rodríguez, alcalde de Portbou, explica que el municipi no vol mirar cap a un altre costat pel que fa a la Guerra Civil; tot al contrari, vol ser un referent per al seu estudi i, a més, recuperar la memòria que perviu a la població.

Un municipi com a referent de l’exili i de guerra?
Hem de recuperar les empremtes que la guerra ens va deixar. Això ho fem amb la col·laboració del MUME, la secretaria general de la Memòria, el Memorial Democràtic, la UdG o Renfe. Recollirem tota la informació possible sobre el paper que Portbou va tenir durant la Guerra Civil i, per extensió, la Segona Guerra Mundial, que també ens va afectar.
Una iniciativa que també vol ser un altaveu.
Un dels elements potents han de ser els nostres testimonis vitals. Les fonts orals que encara podem recollir, més tot allò que ja s’ha fet. Explorar encara més la memòria del nostre municipi a través de veus pròpies, creant un arxiu o banc de memòria que es pugui consultar. I també les escrites. Poso com a exemple el llibre que vàrem presentar fa uns mesos, Empremtes d’una guerra, Portbou-Colera-Cervera. 1936-1939, d’Enric Milà Caixàs.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Estat espanyol

Les monges de Belorado ratifiquen la sortida de l’església

Barcelona
Trànsit

21 km de cua a l’AP-7 entre Llinars i Santa Perpètua en l’operació sortida

Aràbia Saudita

La calor extrema provoca més d’un miler de morts en la peregrinació a la Meca

Barcelona
economia

L’Audiència Nacional investiga si Naturgy va alterar els preus durant pandèmia

barcelona

1,7 milions per estudiar la genètica de les malalties mentals

Reus
estats units

El TS dels EUA avala que es prohibeixi als maltractadors tenir armes

barcelona
Societat

Mor José Berenguer, fundador de la comparsa Omeies d’Ontinyent

societat

SOS Racisme redueix la seva activitat al mínim per una situació econòmica “crítica”

barcelona
educació

S’acaba el curs escolar que ha evidenciat mancances en l’educació

barcelona