Som Sostre demana un nou model per atendre els sensellar
Després de les dades publicades recentment sobre el creixement de persones sense llar a la ciutat de Girona -ja en són 111-, l’entitat gironina Som Sostre demana “treballar conjuntament” amb l’Ajuntament per plantejar un nou model de gestió del sensellarisme. L’entitat veu “alarmants les dades d’aquest últim recompte i afirma que la ciutat va tard a tenir un segon centre d’acollida”, segons afirma el seu president, Cristian Lienlaf. “Girona està a anys llum en aquest punt social i hi ha molt poc desenvolupament en aquest aspecte. Fan falta més professionals i no només un altre centre d’acollida, sinó un canvi de mirada profunda amb aquest tema. Hem d’estar mirant cap al futur, ens hem d’inspirar en models com el housing first -una proposta en què s’ofereix des del primer moment un habitatge a la persona que viu al carrer, a més de preocupar-se per la transició que necessita un sense sostre per poder arribar a veiure sol en un pis-, que ja sabem que està funcionant a molts altres països”. Segons ell, cal seguir el lema “treballar amb les persones i no per les persones. Parlar amb ells, conèixer què necessiten, fer-los partícips de la seva pròpia evolució. Tenir-los en compte i que siguin part del projecte”.
Així mateix, també deman més dades oficials, “sembla que no interessi que hi hagi xifres i estudis”. Proposen que les dades sobre el nombre de persones que viuen al carrer s’actualitzi mínim cada dos anys: “Hem de tenir dades reals per saber com actuar, no pot ser que hagin passat cinc anys des de l’últim recompte que es va fer”. En aquest sentit, l’any 2018 les persones sense llar eren 86 i aquest any la xifra ha augmentat a 111. “La pandèmia ha fet molt de mal i ha fet créixer les persones sense sostre, especialment ara hi ha més joves i dones”, exposa sobre les xifres. “És evident que tenim un problema a Girona i necessitem actuar amb un nou model, ja que el que hi ha ara no funciona, és obsolet i no proposa solucions, sinó que posa pegats. Cal canviar el xip i buscar una nova manera d’afrontar la problemàtica social”.
