Societat

Lluís Busquets i Grabulosa

Periodista. Publica ‘L’escàndol de Nicea’ (Ed. Comte d’Aure)

“El de Nicea va ser un concili imperial, organitzat per Constantí”

Una novel·la sobre el concili de Nicea es publica coincidint amb el fet que l’any 2025 farà 1700 anys d’aquell esdeveniment històric

“Ari va ser el gran opositor a la declaració de la consubstancialitat de Jesús amb Déu, defensada a Nicea pel patriarca Alexandre”

En el llibre també parlo del sínode de bisbes de l’octubre i del debat sobre el paper de la dona

El concili de Nicea, de l’any 325, va ser de gran importància per al cristianisme ja que va ser on es va declarar que Jesús el Natzarè era consubstancial amb Déu, per tant, que “el Fill és de la mateixa naturalesa que el Pare”. Amb motiu, l’any que ve, del 1700 aniversari d’aquell esdeveniment que marcaria un abans i un després de l’Església cristiana, el professor, escriptor i periodista Lluís Busquets i Grabulosa n’acaba de fer una novel·la. Fa uns mesos va participar en un congrés que sobre aquest concili va organitzar, amb els millors experts mundials, l’Ateneu Universitari Sant Pacià.

Per què explica el concili de Nicea a partir d’una novel·la?
Em permet explicar d’una manera més amena aquells fets i què van significar. La novel·la es basa en el fet que un professor, que és teòleg, explica a una periodista que vol fer un reportatge què va ser el concili de Nicea. Això em permet que la periodista pregunti i l’expert li respongui de manera entenedora moltes qüestions. Si arribo a fer un assaig hauria estat molt més feixuc, però d’aquesta manera, aclarint a la periodista els conceptes, es pot ser més didàctic.
No només hi parla de Nicea!
La novel·la l’embolico una mica i hi barrejo, per un cantó, la història d’un capellà de Barcelona, mossèn Bernardí, amic del protagonista, que, de cara a la segona part del sínode de bisbes, que s’ha de celebrar el pròxim mes d’octubre d’aquest 2024, inicia una campanya, que acabarà tenint ressò mundial, per a l’ordenació de les dones. D’una altra banda, l’expert té problemes personals perquè ha perdut, en un accident de trànsit, dona i filla, i això el porta a una pèrdua de la fe, un altre debat. Finalment, a la novel·la també sorgeix un conflicte amorós: la renúncia a l’amor entre el professor i la periodista.
El tema de la dona i el sínode de bisbes parla d’uns fets actuals, que estan passant ara.
Per això he tret el llibre ara, perquè es pugui llegir abans de la segona part d’aquest sínode, on el paper de la dona s’ha de continuar debatent. En la primera part del sínode, que es va fer l’octubre de l’any passat, es va parlar de l’accés de la dona al diaconat, però hi va haver discrepàncies [part dels participants consideren les propostes inacceptables i en discontinuïtat amb la tradició, mentre que altres participants hi estan d’acord perquè era una pràctica de l’Església primitiva]. A veure què passarà en aquesta segona i última part del sínode, tot i que temo que, com en tantes coses que l’Església ha de resoldre, s’acabi per no resoldre res. És molt possible que el papa, davant la impossibilitat d’arribar a una conclusió, acabi per crear una nova comissió d’estudi... que voldrà dir que el tema quedarà aparcat.
El concili de Nicea, per què va ser un escàndol?
Perquè va ser un concili imperial, organitzat i orquestrat per Constantí, que el va fer servir per unificar l’imperi. No va ser un concili organitzat per diferents esglésies, cada una de les quals tenia la seva concepció de Jesús. No va anar per aquí la cosa. La raó de ser del concili va ser que Constantí volia expandir l’imperi. A l’emperador el dogma tant se li’n donava; ell volia tranquil·litat, pau i unitat de l’imperi. La veritat que va sortir d’aquell concili va ser una “veritat interessada” i als bisbes que no van acceptar els decrets conciliars els van exiliar. Fa molts anys que volia investigar sobre aquest concili, des que m’ho va dir l’Octavi Fullat. “S’ha d’estudiar bé”, em va dir.
Parla d’Ari (Arri) i no el deixa malament, quan sempre se l’ha considerat un heretge.
La història sempre l’acaben explicant els vencedors, i Ari –jo l’escric Ari, com fa el pare Laplana de Montserrat– va ser el derrotat. Ari va ser el gran opositor a la declaració de la consubstancialitat de Jesús amb Déu, defensada a Nicea per Alexandre, patriarca d’Alexandria, i pel seu diaca Atanasi, que el va substituir en el patriarcat i en va ser el gran baluard; a Ari se li va fer mala premsa i se’l considerà heretge. Però era un home preparat intel·lectualment, tenia seguidors i, si no s’haguessin imposat les tesis nicenes d’Atanasi, amb el mot consubstancial, que no és a la Bíblia, la concepció de Jesús-Déu hauria pogut ser diferent. Ell creia, com el seu mestre Llucià d’Antioquia, qui tingué com a mentor Pau de Samosata, que Jesús no era etern ni de la mateixa substància de Déu.
Nicea va imposar la seva visió i d’aquí en va sortir el ‘Credo’, que confessa que Jesús és Fill de Déu de la mateixa substància del Pare...
Posats a definir l’entitat de Jesús el Crist i es va es va fer amb termes de la filosofia d’aquell temps. Hi havia qui preferia el terme Logos, que sí que és bíblic, entès com el principi organitzador de l’univers. El Credo, denominat nicè-constantinopolità, és fruit de Nicea i dels concilis que seguiren...
Va costar imposar aquelles concepcions...
Sí. I aquesta és una part de l’escàndol. A Nicea mateix alguns conciliars ja van fer trampa, perquè afegint una “i” al mot grec omoousios, que significa “substància igual o idèntica”, omoiousios passava a significar “substància semblant”; van ser els semiarians. A més, cal saber que, deu anys després d’aquell concili, en un altre, el de Tir, Atanasi va ser deposat del patriarcat, per la pugna amb els arians. D’altres concilis com el de Sírmium (351) o Milà (355) el tornaren a condemnar fins a la rehabilitació final. Abans, els arians havien aconseguit exiliar-lo de la seva seu alexandrina cinc vegades. Després de Nicea hi va haver èpoques amb més arrians que seguidors de la doctrina que va triomfar. Pràcticament fins a l’Edicte de Teodosi (380), el cristianisme no esdevingué religió oficial de l’imperi.
No s’ha discutit mai més la consubstancialitat de Jesús amb Déu?
No, però caldria fer-ho des d’una antropologia teològica actual.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

L’alcalde de Girona reclama a l’Estat “la necessitat” que Adif millori les inversions

girona

Veïns d’un bloc de Sants insten l’ajuntament a comprar l’edifici pel rebuig de la propietat a renovar-los els lloguers

Barcelona

22 afectats per salmonel·losi en un local de restauració de Barcelona per menjar truita de patates

Barcelona
societat

Quatre ferits, un d’ells crític, en caure 50 metres per l’esfondrament d’un mirador en construcció a la Vall de Boí

La Vall de Boí

Un nou centre de recerca per canviar els paradigmes de la salut mental

Sant Boi de Llobregat
Comunicació

Mor als 43 anys la periodista de la Cadena SER, Elsa Llorente

S’invertirà 21,7 milions en equipaments judicials al territori gironí

girona

Atrapen i denuncien un incívic que va llançar un sofà a la zona de contenidors

CASSÀ DE LA SELVA
societat

Veïns de Vallirana critiquen l’estat de l’aigua de boca i exigeixen a l’Ajuntament millores a la xarxa d’abastiment

Vallirana