Togues en 'prime time'

Pau Molins i Jordi Pina s'han convertit, de la nit al dia, en dos personatges populars. Defensar Fèlix Millet i Jordi Montull, els homes que han fet mèrits per ocupar el número u del rànquing de delinqüents autòctons, els ha permès obtenir una notorietat que, tot i la seva dilatada i reconeguda trajectòria en el món del dret, no havien aconseguit fins ara. L'encadenament del cas Palau amb el cas Pretòria i la irrupció en els mitjans dels advocats dels detinguts ha contribuït a tornar a posar de moda la figura de l'advocat penalista. Uns personatges amb perfil d'heroi de sèrie televisiva que tenen com a missió fer que la llei sigui tan poc severa com sigui possible per als seus clients.

Això és el que han aconseguit, de moment, Molins i Pina per als seus dos clients, desplegant una estratègia que ha descol·locat l'ofensiva de la fiscalia i que ha cridat l'atenció dels mitjans de comunicació. Els dos lletrats han hagut de destinar quasi tant temps a preparar la defensa dels seus clients com a trepitjar platós de televisió i estudis de ràdio per exposar els seus arguments de defensa. Fins i tot ha passat a ser notícia rellevant el concert que Pau Molins va fer amb el seu grup Por FinViernes a la sal Luz de Gas la setmana passada.

Pina i Molins són dos veterans dels jutjats d'instrucció i les sales de vista de l'Audiència. Formen part del selecte grup d'advocats de primer nivell que acaben monopolitzant els grans casos penals de la ciutat i que gràcies a l'interès públic dels casos que porten acaben convertint-se també ells en part de la notícia. Al seu costat, i al mateix nivell, hi ha els lletrats Cristóbal Martell, Joan Córdoba, Emilio Zegrí, Fermín Morales, José María Fuster-Fabra o Francesc Jufresa. Un cop d'ull a la sala de vistes on des del 15 de setembre es fa el judici pel cas Hisenda permet comprovar que molts d'aquests noms hi són presents, i permet constatar que sempre que el poder polític i econòmic té problemes amb la justícia recorre als mateixos despatxos d'advocats. La minuta no acostuma a ser problema.

Molins, per exemple, va ser al seu dia l'advocat defensor de l'exconseller Ignasi Ferreres en el cas Treball, o de l'empresari Josep Puigneró, el primer industrial a anar a la presó per delicte ecològic, entre altres casos. El seu col·lega Jordi Pina va ser l'encarregat de portar les cendres de Joan Cogul al jutjat que l'investigava per l'episodi de corrupció conegut com el cas Turisme. Pina també és l'advocat de l'intendent major de la Guàrdia Urbana, Xavier Vilaró, en el polèmic cas de la pilota de goma.

Pau Molins (la firma és Molins & Silva) té els seus orígens en el despatx de Joan Piqué Vidal, advocat de Jordi Pujol i que ara compleix presó per la seva implicació en el cas Estevill de corrupció judicial. La seva actuació l'ha portat a defensar personatges vinculats al món convergent o nacionalista, al contrari d'un dels altres gran despatxos d'advocats penalistes, dirigit per Cristóbal Martell, que gravita en l'òrbita socialista. Martell, que va sorgir del bufet de Francesc Jufresa -advocat de Javier de la Rosa-, com la penalista Olga Tubau, s'ha consolidat com una de les primeres togues de la ciutat. Mostra de la notorietat de Martell és el fet que ell ja actuava com a advocat en el cas Pretòria abans que aquest esclatés, ja que porta la defensa d'un empresari que Garzón va imputar el 2007 en l'operació prèvia a les detencions de la setmana passada.

En l'operació Pretòria també hi ha intervingut Emilio Zegrí, un altre habitual dels grans casos. Ara porta l'empresari Josep Singla, però també és l'advocat de Bruno Figueras (grup Habitat) i al seu dia de l'exconseller i advocat Joan Josep Folchi. Garzón també ha tornat a situar en primer pla el catedràtic Joan Córdoba. Per la seva solvència, Interior el va contractar, al costat de Martell i Silva (el soci de Molins a Madrid) per presentar el recurs al Suprem contra la sentència que va condemnar a sis anys de presó tres mossos d'esquadra per tortures.