Els cementiris, un nou pol d'atracció de turisme cultural
Els cementiris de Vilafranca, Sitges i Vilanova i la Geltrú formaran part de la xarxa europea ASCE, que n'agrupa de significatius
Els de Montjuïc i el Poblenou, a Barcelona, ja formen part d'aquesta associació
Els cementiris de Vilafranca del Penedès, Sitges i Vilanova i la Geltrú han estat els últims que s'han inclòs en la xarxa europea ASCE de cementiris significatius. Aquesta xarxa, que fins fa quatre dies estava formada per cementiris europeus de grans dimensions, rellevants pel seu valor cultural, escultòric o per algun fet històric, ha obert les portes a petits cementiris que, malgrat les seves dimensions, no deixen de tenir un important interès cultural. De moment, hi ha 48 cementiris associats.
La tècnica del Patronat de Turisme de Vilafranca, Viqui Claver, explica que la inclusió en aquesta xarxa forma part del camí que cal recórrer. El cementiri de Vilafranca va ser un dels primers a fer visites guiades, juntament amb el de Montjuïc i el del Poblenou, a Barcelona. Ara la inclusió en aquesta xarxa els podria obligar a replantejar les visites que s'han fet fins ara. “Són visites destinades a un públic català, moltes vegades de la comarca”, diu Claver. Segons explica, hi ha un públic molt específic que fa aquest tipus de turisme i que utilitza la xarxa ASCE com a plataforma per buscar nous llocs per visitar. Això es podria traduir en un canvi en el perfil del públic i, fins i tot, en un replantejament del calendari de visites guiades establert –tres visites a la primavera i tres a la tardor–.
El cas del cementiri de Vilafranca es podria repetir a Vilanova i la Geltrú, però a la capital del Garraf només s'han organitzat visites guiades de manera esporàdica i amb motius especials. Això, però, no treu importància a la riquesa cultural de l'espai, on igual que a Vilafranca, aquells que van anar a fer les Amèriques van invertir la seva riquesa, no només en les conegudes cases dels indians, sinó que també van destinar petites fortunes a incloure valuoses peces escultòriques en els seus panteons. El cementiri de Sinera, a Arenys de Mar, referent espiritual d'Espriu, és un dels exemples de cementiris significatius dels quals la xarxa ASCE fa publicitat, malgrat que en aquest cas no forma part de la xarxa.
A Sitges, el cementiri de Sant Sebastià atreu sobretot visitants del Garraf i de Barcelona. “Normalment són persones que ja han visitat altres cementiris”, explica Maria Rosa Julià, responsable d'Agis, l'empresa que fa els recorreguts; si bé “hi ha persones que es resisteixen” a conèixer-los de prop, com si es tractés d'una profanació, n'hi ha d'altres “a qui no fa res visitar-los”. Per Julià, les necròpolis “són museus a l'aire lliure”; el de Sant Sebastià, vinculat estretament a la història dels sitgetans que van fer fortuna a Amèrica, es pot conèixer a través d'una ruta de dues hores. L'Ajuntament, però, ha organitzat darrerament visites específiques per a joves, i també per a amants de la poesia.
L'ASCE, en les rutes culturals europees
Com a reconeixement de la importància que tenen els espais funeraris, el Consell d'Europa ha inclòs l'ASCE en les rutes culturals europees, i constata així l'interès d'aquests recintes.
Més promoció externa de la ciutat
La inclusió dels cementiris en la xarxa europea ASCE ofereix a les ciutats un altaveu de promoció turística a partir de la riquesa cultural dels monuments funeraris.
Més enllà del sol i platja convencional
Els grups de turistes que s'apunten a aquestes visites guiades als cementiris acostumen a fer altres recorreguts destacats des del punt de vista històric i cultural de les ciutats.
Una oportunitat per als cementiris més petits
El fet que l'ASCE hagi inclòs en la xarxa de cementiris significatius alguns recintes de petites dimensions obre les portes a una nova fórmula per enriquir el turisme fora de Barcelona.
Corrents artístics dels segles XIX i XX
La major part dels sepulcres que formen part d'aquestes rutes pertanyen a famílies destacades del segle XIX i principi del segle XX. La majoria, enriquides a Amèrica.
