Societat

Immigració Del ‘papers per a tothom' a incentivar el retorn

700 immigrants van tancar-se per exigir la regularització el gener del 2001

Els van donar permís de residència al cap de 47 dies

L'Afzal i el Noushad van ser dues de les més de 700 persones que fa deu anys –el 20 de gener del 2001– es van tancar en vuit esglésies de Barcelona per reclamar la seva regularització. L'un havia arribat del Pakistan i l'altre de l'Índia. D'immigrants estrangers ja n'hi havia. Treballaven sobretot en l'economia submergida al camp o en la construcció. Que constessin empadronats a Catalunya eren uns 250.000. Intentaven passar sense ser vistos, atrets per una economia a l'alça que necessitava mà d'obra. Ara, en canvi, una de les conseqüències de la crisi és l'alentiment en l'arribada d'immigrants i un increment del retorn. L'any passat, una mica més de 600 persones es van acollir als ajuts per tornar al seu país des de Catalunya.

La tancada a l'església del Pi i set parròquies més va fer visible la presència d'un col·lectiu amenaçat per una llei d'estrangeria producte de la majoria absoluta del PP. “Si d'una cosa va servir la tancada –indica Arcadi Oliveres, president de Justícia i Pau– va ser perquè l'opinió pública s'adonés que hi havia persones amb problemes. Era una qüestió de drets humans”. I afegeix que s'ha demostrat que la immigració arriba perquè un país la reclama quan necessita treballadors.

Vinculat a l'economia

Al 2001 eren 257.306 els immigrants empadronats a Catalunya, mentre que ara passen de l'1,2 milions. La frenada de l'economia ha comportat un canvi en el cicle migratori i per primer cop es registra una caiguda d'estrangers al padró: entre el juliol del 2009 i el gener del 2010 els municipis catalans van perdre una mica més de 17.000 estrangers. Malgrat tot, els experts mantenen que la gran majoria van venir per quedar-se.

De la mateixa opinió és l'Afzal, que va aconseguir la regularització després de la tancada, va fer venir la seva dona del Pakistan i regenta un establiment de menjars a Rubí. “De tant en tant he de deixar diners a algun compatriota perquè la feina està malament, però els pakistanesos no volem tornar al nostre país, perquè la situació política és molt dura”.

“S'equivoca qui es pensa que marxaran. La immigració per buscar una vida millor és tan vella com la història de la humanitat”, apunta Arcadi Oliveras. En la mateixa línia, el demògraf Andreu Domingo avisa que el retorn serà mínim: “Tornaran els de països on hi ha hagut una millora econòmica i social. Com passa sempre”. Recorda que dels espanyols que van emigrar a Alemanya als 60 n'hi va haver que van acabar tornant, però els turcs s'hi van quedar.

A la pregunta de si l'onada de solidaritat que va generar la tancada del 2001 es repetiria ara, Toni Roman, en aquell moment mossèn del Sagrat Cor, al Poblenou, contesta que “tota situació de crisi fa que la gent es tanqui més en si mateixa, però hem de pensar que si vénen és perquè el món està mal repartit”.

“Va ser un moviment espontani de voluntaris”, recorda Enric Bartlett, adjunt al Síndic. Explica una imatge que no se li esborrarà mai de quan negociaven aturar la vaga de fam: “Davant meu s'hi asseia un sikh i cada hora que passava estava més pàl·lid, més dèbil...”. En senyal de solidaritat, els negociadors es van arribar a saltar algun àpat. El paper de Càritas, Justícia i Pau i el Síndic van ser clau per tancar un conflicte que s'assembla al que ara ha viscut Grècia: divendres, 237 sense papers que volen la regularització van abandonar la vaga de fam que havien començat dimarts a la Facultat de Dret, a Atenes.

LES FRASES

Es van arribar a viure moments de molta tensió, però al final tothom va complir
Arcadi Oliveras
Justícia i pau

LES XIFRES

Es va veure l'actitud de desconfiança dels partits polítics oficials però la solidaritat sincera de la gent
Jaume Botey
activista social
47
dies
va durar la tancada a l'església Santa Maria del Pi. Havia començat el 20 de gener del 2001.
14
dies
va durar la vaga de fam. La mediació del Síndic va aturar la mesura de força, que ja era preocupant.
8
esglésies
de Barcelona i l'àrea metropolitana van acabar sent ocupades per immigrants sense papers.
Quan van sortir del Pi nosaltres vam portar els immigrants a albergs. Vam buscar-los un sostre
Ignasi García-Clavel
era secretari d'afers religiosos
Vam aconseguir tot el que ens havíem proposat i més. Ara els nostres fills tenen tots els drets del món
Norma Falconi
papers per a tothom
62.850
firmes
es van recollir en suport a la tancada. Els organitzadors les van fer arribar a la delegació del govern estatal.
700
immigrants
de diverses nacionalitat, especialment pakistanesos i indis, van protagonitzar la tancada.
1.050
noms
constaven en un cens que recollia tots els involucrats d'alguna manera amb la protesta i les tancades.
Vam començar a entendre que si venien era perquè el món estava mal repartit
Toni Roman
era Mossèn del sagrat cor
Aquest país fa anys que demostra que té una gran capacitat d'acollida i també d'integració
Enric Bartlett
era adjunt al síndic de greuges


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

La incidència de la Covid-19 a l’Estat baixa per cinquè dia consecutiu

Barcelona

Els visitants de les residències hauran de continuar presentant una declaració responsable per accedir als centres

Barcelona

Tret de sortida les Decennals de Valls amb l’encesa de les lluminàries

Valls
El Temps
Servei Meteorològic de Catalunya

Sol arreu

Barcelona

Antonio Resines surt de la UCI després de passar-hi un mes per la Covid-19

Madrid

La Justícia prorroga fins al 15 de febrer el requisit del pas Covid a Andalusia

Granada

Almenys 10 ferits en el col·lapse d’un pont a Pittsburgh (EUA)

Washington

La fiscalia insta el TSJC a investigar Vergés per no vacunar abans policies nacionals i guàrdies civils

Barcelona

Vall d’Hebron realitza per primera vegada a l’Estat tres trasplantaments pulmonars a una mateixa persona

Barcelona