Escolars sols a casa per la falta d'ajuts

La Maria té sis anys i passa aquesta setmana de vacances escolars d'hivern sola a l'habitació rellogada de Cerdanyola del Vallès que comparteix amb la seva mare, l'Eva, que fa una jornada laboral interminable per guanyar 700 euros al mes. Inicialment, la Maria havia d'assistir al casal organitzat per l'associació de mares i pares d'alumnes (AMPA) de l'escola Les Fontetes, però la retallada de la subvenció a la setmana blanca –que va passar de 800.000 euros a 240.000–, no ha permès a l'Eva pagar l'increment de preu de l'activitat.

La història de la Maria i l'Eva –que no són els noms reals de les protagonistes– no són excepcionals en aquest centre públic de Cerdanyola, en què el 70% dels alumnes són d'origen estranger i
la majoria s'enfronten a situacions econòmiques difícils, que es compliquen perquè no tenen una xarxa familiar de suport. “Quan es
va obrir la convocatòria d'ajuts, ens corresponia una subvenció de 1.050 euros que ara s'ha quedat
en 225”, explica Mònica Teruel, presidenta de l'AMPA. Això va comportar que haguessin de pujar el preu del casal: de 25 a 45 euros per nen. “Pot semblar una quantitat molt petita, però va haver-hi famílies que es van tirar enrere”, subratlla. Un dels casos és el de tres germans marroquins que aquests dies estan a càrrec del més gran, que només té 10 anys.

L'AMPA va intentar que la pujada de preu del casal fos la mínima
i van reduir el material per utilitzar. Però ni tan sols així van poder ajustar més el cost d'una activitat en què, per llei, han de contrac-
tar un mínim de monitors.

Veient aquesta situació, l'AMPA d'aquesta escola demana transparència a l'administració: “Volem saber a què s'han destinat els diners que inicialment subvencionaven la setmana blanca perquè nosaltres hem de justificar, una per una, cada despesa del casal per rebre un ajut de 225 euros i ho hem de fer abans del dia 31”. Una subvenció que equival al que paguen només 5 dels 41 menors que finalment sí que assisteixen al casal.

Pel camí s'han quedat una desena d'alumnes que ni tan sols poden estar al càrrec de familiars o amics. Una situació diferent de la de les famílies de l'escola pública Bisbat d'Egara de Terrassa, que, majoritàriament, han deixat en mans dels avis la cura dels menors perquè “en temps de crisi no els podem apuntar a activitats”, destaca l'Imma. Una altra mare, la Iolanda, hi afegeix que “amb la situació actual, al final tot el que guanyem treballant és per a casals”. Altres progenitors que sí que voldrien marxar uns dies de vacances es queixen de la impossibilitat de conciliar vida laboral i familiar.

L'altra cara de la moneda són les famílies benestants i de professions liberals que fan d'aquesta setmana de vacances un veritable període de descans. Una advocada, que prefereix mantenir-se en l'anonimat, explicava fa un dies els plans familiars: “Un grup de 16 persones, adults i nens, marxem a Nova York, després de l'intent fallit per la vaga de controladors”.