El forat de la capa d'ozó arriba a un nivell rècord a l'Àrtic
Les temperatures estratosfèriques extremadament fredes del passat hivern han accelerat el procés de destrucció
Des de l'inici de l'hivern fins a finals de març, s'ha registrat una pèrdua en aquesta regió que arriba fins al 40 per cent
L'esgotament de la capa d'ozó, que és l'escut que preserva la vida a la Terra de nivells nocius de radiacions ultraviolades, ha arribat a un nivell sense precedents en l'àrea de l'Àrtic.
La causa de la disminució es deu a una presència “constant” en l'atmosfera de substàncies que acaben amb aquest element i a les temperatures “summament fredes” de l'estratosfera durant l'hivern de 2011.
Segons ha informat aquest dimarts l'Organització Meteorològica Mundial, les observacions registrades sobre l'Àrtic des de la Terra i des de globus d'observació, així com des de satèl·lits, revelen que la columna d'ozó perduda en aquesta regió arriba fins al 40 per cent des de l'inici de l'hivern fins a finals de març, mentre que la major pèrdua d'ozó de la que es tenia constància fins ara era d'un 30 per cent aproximadament en tot l'hivern.
Així, la pèrdua rècord de l'ozó és “un fet” malgrat l'acord internacional pel que s'ha aconseguit reduir “enormement” la producció de substàncies químiques que destrueixen la capa d'ozó i que a causa de la seva llarga vida atmosfèrica passaran “diversos decennis” fins que aquestes concentracions recuperin els nivells anteriors a 1980, any de la signatura del Protocol de Montreal.
El conegut com forat de la capa d'ozó és recurrent cada hivern i primavera per les temperatures extremadament baixes de l'estratosfera.
Sense precedents però previsible
L'OMM apunta que, tot i que aquest hivern àrtic va ser més càlid del normal a la superfície terrestre, a l'estratosfera va fer més fred que de costum per aquesta època de l'any.
El grau de destrucció de la capa d'ozó a l'Àrtic el 2011 no té precedents encara que per l'OMM era previsible.
Segons els experts, l'esgotament de l'ozó estratosfèric sobre les regions polars es produeix quan les temperatures cauen per sota de -78 graus centígrads.
L'objectiu del Protocol de Montreal, pel qual es van prohibir els clorofluorocarburs (CFC), compostos que s'utilitzaven en els frigorífics, els pots polvoritzadors d'aerosols i els extintors d'incendis, espera que la capa d'ozó exteriors a les regions polars es recuperi entre 2030 i 2040 pel que fa als nivells de 1980.
Per contra, es preveu que el forat d'ozó observat a la primavera antàrtica persisteixi fins 2045 o 2060 i que a la regió àrtica es recuperi probablement un o dos decennis abans.
En aquest sentit, el secretari general de l'OMM, Michel Jarruad, ha advertit que l'estratosfera àrtica “continua sent vulnerable” a la destrucció de l'ozó causada per substàncies relacionades amb les activitats humanes i ha afegit que el nivell de pèrdua de la capa d'ozó registrat en un hivern particular depèn de les condicions meteorològiques.
“La pèrdua d'ozó registrada el 2011 mostra que hem de mantenir alerta i vigilar de prop la situació de l'Àrtic en els pròxims anys”, ha conclòs.
