Societat

Religió

Rams al bosc de Gaudí

Per primer cop l'interior del temple de la Sagrada Família acull l'eucaristia del diumenge de Rams i la tradicional benedicció de les palmes

Unes 3.000 persones es van concentrar per seguir l'acte litúrgic dirigit per Sistach

Antoni Gaudí va concebre l'interior del temple de la Sagrada Família com un bosc, on els arbres són troncs petrificats que s'eleven a les altures, argument arquitectònic per suportar la volta de la nau central transformada en una estructura clivellada de fulles i motius florals, també petrificats. El color de les pedres i marbres utilitzats i la llum que es filtra a l'interior del temple per les múltiples obertures formen un conjunt singular, i el visitant acaba creient-se sota l'aixopluc reconfortant del brancatge d'una arbreda.

Ahir aquest bosc de pedra, llum i espiritualitat es va omplir, per primer cop, de fulles i branques de veritat, les que van portar fins al temple els fidels que van participar en l'eucaristia del diumenge de Rams. La d'ahir va ser la primera vegada que la benedicció de palmes i palmons, branques de llor i d'olivera es va fer a l'interior de la Sagrada Família, consagrada pel papa Benet XVI el novembre passat.

Expectació

Per a l'acte d'ahir, com ja havia passat en les diverses celebracions eucarístiques que s'han fet al temple de Gaudí després de la visita del papa i amb l'interior de la basílica ja enllestit, l'expectació era màxima. Per tal de controlar l'accés al recinte i perquè no hi hagués cap incident, l'Arquebisbat de Barcelona va posar a punt milers d'invitacions que es van poder recollir durant l'últim mes de forma totalment gratuïta a l'edifici del Seminari.

Finalment, unes 3.000 persones es van concentrar al temple i –tal com ja havia previst l'organització– no tothom va poder accedir a l'interior. D'aquesta manera, i com ja va fer el papa en la visita per consagrar el temple, en el moment de la benedicció dels rams el cardenal Lluís Maria Sistach va haver de sortir a l'exterior per donar satisfacció als que hi esperaven.

La Barcelona emblemàtica


La recent visita de Benet XVI va ser molt present en la celebració d'ahir, i durant l'eucaristia el cardenal de Barcelona va tenir unes paraules de record i d'agraïment per al papa per haver volgut presidir l'acte de dedicació del temple. El papa mateix havia fet unes declaracions, el dia anterior, en què va posar de manifest la importància i singularitat que per al món de l'espiritualitat té la Sagrada Família i, de retruc, la ciutat de Barcelona, que va definir com un lloc “emblemàtic”.

El papa tornarà a trepitjar l'Estat espanyol aquest agost, amb motiu del Dia Internacional de la Joventut a Madrid, i aquest fet va ser també comentat pel cardenal Sistach, que va recordar que uns 15.000 joves de les diòcesis de París, Marsella, Colònia i Milà faran una estada prèvia a Barcelona, que els donarà acollida.

En un altre dels moments de l'eucaristia, i mentre es recordaven els darrers dies de Jesús de Natzaret, el cardenal arquebisbe de Barcelona també va voler referir-se a la situació de conflicte permanent que es viu entre les comunitats d'Israel i Palestina. “Tots els cristians han de pregar perquè hi hagi pau allà on va néixer Jesús”, va afirmar el cardenal.

El cardenal Sistach
va haver de sortir fora del temple per fer la benedicció de les palmes i palmons dels creients que no van poder accedir a l'interior de la Sagrada Família, on l'accés estava restringit a aquells que van poder aconseguir una de les invitacions que va preparar l'Arquebisbat. El gest de Lluís Maria Sistach va recordar el del papa Benet XVI, que amb motiu de l'acte de dedicació de la basílica va sortir, també, a l'exterior del temple per saludar els fidels que van haver de seguir la cerimònia des de les pantalles gegants instal·lades a l'exterior.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.