Porres i escombres a plaça Catalunya

Primera càrrega

La guspira de la crispació s'encén poc després, quan uns pocs camions farcits de despulles intenten transitar per la ronda de Sant Pere. Són dos quarts d'onze del matí. Un nodrit grup de persones impedeix la sortida dels camions ocupant el tram de ronda entre la rambla de Catalunya i el passeig de Gràcia. La disposició dels agents i les escopetes dels antiavalots fan preveure una càrrega i els concentrats increpen els agents perquè cap té visible el número de placa que l'identifiqui. Amb trets a l'aire, carregant amb les porres, colpejant i empenyent gent i placant-ne a terra, els Mossos deixen lliure i acordonada la ronda fins que els camions bloquejats marxen. Molts joves ploren de ràbia i frustració perquè podria ser el final violent de deu dies d'acampada. A dins del cordó policial del centre de la plaça resten centenars de persones però un segon cinturó d'agents impedeix als resistents dispersats tornar a entrar-hi. “Aquesta és la seva democràcia” és el crit que s'anirà repetint al llarg de les tres càrregues policials més que tindran lloc fins a la una del migdia. Els ferits es converteixen en una realitat palpable i els primers aldarulls s'emeten per la televisió i provoquen una allau d'imatges i comentaris a les xarxes socials. Una trentena de furgonetes cel·lulars dels Mossos esperen aparcades al tram de ronda que toca a El Corte Inglés mentre una desena d'ambulàncies atenen ferits. Però, al voltant de la plaça, la protesta creix i les haimes de l'epicentre continuen dempeus. A les onze del matí ja hi ha milers d'“indignats” que envolten la plaça i que augmenten la pressió sobre els policies que fan una barrera humana. Els vianants i els turistes miren l'espectacle, l'immortalitzen amb les seves càmeres fotogràfiques i truquen als seus familiars per explicar-los que en són testimonis.

La negociació entre les parts comença tan bon punt l'equip legal de la plataforma d'Advocats Europeus Demòcrates arriba al lloc dels fets per oferir voluntàriament els seus serveis. La intermediació s'activa. L'autoritat demana que alliberin mitja plaça per acabar la neteja, primer d'aquest semicercle i després del restant. L'assemblea popular s'hi nega en rodó: “Que marxin ells i deixin entrar la gent que ha vingut a donar-nos suport”. La gent de fora crida “No a la policia, nosaltres netegem”. Un cop esgotada la via del diàleg, els esdeveniments es precipiten. Els Mossos inicien el desballestament del que queda del campament, però la gernació que envolta la plaça bull de tensió contra el cordó policial, que a dos quarts d'una del migdia ja és molt més espès. Un quart d'hora després, una càrrega breu per fer retrocedir els manifestants que volen entrar fa preveure un mal final. A dins, els agents intenten trencar la cadena que han format els concentrats, asseguts i agafats de les mans. Hi ha crits, empentes i també cops de porra per desentortolligar la xarxa creada pels “indignats”, alguns dels quals llancen ampolles d'aigua als agents.

La majoria de camions de BCNeta abandonen la plaça i, tot seguit, els centenars de mossos es retiren per grups sota la pressió creixent dels concentrats, amb més cops
de porra, empentes i insults. Tots els mossos es concentren a la cantonada de la ronda amb El Corte Inglés i inicien una altra càrrega per dispersar la gent. Les furgonetes cel·lulars giren cua i marxen ronda avall fins a Urquinaona.

Replegats a plaça d'Urquinaona i abans de retirar-se després de sis hores d'haver arribat al centre de la ciutat, els Mossos fan una última càrrega per dispersar el centenar de persones que els han seguit i aprofiten per escombrar la part de ronda de la plaça de Catalunya amb unes quantes furgonetes i unes desenes d'agents en estampida fugaç.

Plaça Catalunya, ja fora del control policial, està plena de
gom a gom. Els concentrats celebren eufòrics la marxa de les forces policials i alcen cartells en
què es pot llegir “el poble ha guanyat”. Després, s'amunteguen
al centre i tornen a alçar els tendals que presidien la plaça.