medi ambient
Salvem l'Empordà ‘emmarca' la Vall de Santa Creu
L'entitat ecologista va fer una acció de protesta per reclamar que el veïnat no quedi exclòs del parc natural
Dos activistes vestits de peons d'obra amb el lema Ni un pam de net col·locant un marc a l'entrada del nucli de la Vall de Santa Creu. I un altre vestit de fotògraf de principi del segle XX convidant la gent a retratar-s'hi per immortalitzar una imatge de postal de “l'últim veïnat inalterat de la costa empordanesa” tot augurant que “mai més serà així”. Aquesta va ser l'acció anunciada per Salvem l'Empordà que ahir va tenir lloc al llarg del matí i a través de la qual l'entitat ecologista vol reclamar que aquest nucli situat al terme del Port de la Selva –de tan sols 2,1 hectàrees i amb 30 cases construïdes– no s'exclogui del Parc Natural del Cap de Creus tal com ha fet la Generalitat en la nova llei Òmnibus.
Els ecologistes, que ja han guanyat dos contenciosos administratius per evitar que la Vall de Santa Creu es desprotegeixi, ja han presentat al·legacions a l'avantprojecte de llei que impulsa el govern. Salvem l'Empordà sosté que la modificació només obeeix a interessos urbanístics. Segons remarca la seva portaveu, Bàrbara Schmitt, un cop tiri endavant la desprotecció “es permetran construir entre vuit i quinze cases noves, la qual cosa suposarà un increment del 50% respecte de les que hi ha ara”.
L'acció es va completar amb una jornada reivindicativa organitzada per Salvem l'Empordà, que va reunir un centenar de persones i que es va completar amb una caminada i un dinar popular.
LA XIFRA
El govern actua per “esmenar un error del 1998”
La Generalitat destaca que l'exclusió no obeeix a cap voluntat urbanística, sinó que es fa per corregir un error pendent des de la creació del parc, el 1998. Aleshores es va incloure el nucli com a espai protegit, cosa que feia que fos sòl no urbanitzable i que no es poguessin fer actuacions de millora als habitatges. El conseller d'Agricultura afirma que l'únic que es fa és “donar sortida a una situació que fa temps que s'hauria d'haver corregit”.
