Reus
Frens a la immigració
L'Ajuntament de Reus (CiU i PP) endureix els requisits per accedir als ajuts de menjador escolar per evitar un efecte crida d'immigrants i no dubta a suprimir els espais de benvinguda educativa
En termes d'immigració, el govern local vol regular el procés d'empadronament, els centres de culte i els horaris comercials
La política de l'Ajuntament de reduir la despesa afecta també el sistema educatiu
El pacte de govern després de les eleccions del 22 de maig entre CiU i el PP no va sorprendre a gairebé ningú a Reus. Era evident que el grup municipal del PSC estava en hores baixes i que la federació tenia tots els punts per aconseguir una alcaldia que els socialistes ocupaven des del restabliment de la democràcia. El cap de llista, Carles Pellicer, sabia que aquesta era la seva oportunitat d'or per ser alcalde i no li va tremolar la mà a l'hora de pactar amb el Partit Popular. No és d'estranyar, perquè les bases dels seus programes de govern corresponents coincideixen en temes capitals, com és el de la gestió de la immigració. Tots dos partits en parlen de manera genèrica, defugen concrecions, però el PP, per exemple, diu que cal una “gestió valenta de la immigració”, la qual ha de ser “legal, ordenada, integrada i adaptada a la capacitat d'acollida de la ciutat”, mentre que CiU parla dels “drets i deures” dels nouvinguts. Els populars incideixen en la idea que no hi pot haver “favoritismes” ni “permissivitat” davant la immigració i CiU destaca la necessitat de coresponsabilització. Els pisos sobreocupats, l'empadronament i la regulació dels centres de culte, dels locutoris i dels horaris comercials són els punts de coincidència que hi ha entre els nous socis de govern, que destaquen, en els programes electorals, la necessitat d'implementar un procés d'empadronament “rigorós” i fer que “els nouvinguts s'adaptin i acceptin les normes del país”.
Doncs bé, fa tot just un mes que han entrat en el govern i ja n'han tingut prou per capgirar les polítiques d'immigració. En concret, han començat pels centres escolars, posant fre a les ajudes dirigides a les persones nouvingudes: primer han anunciat la imposició de nous requisits (més restrictius) per accedir a les subvencions de menjador escolar i després, la retirada dels espais de benvinguda educativa per a immigrats (el procés previ d'escolarització per als alumnes que contribuïa a la seva integració educativa, social i lingüística). En el cas de les ajudes per als menjadors, en què ja és obligatori que els dos membres de la parella tinguin feina, el nou equip de govern demana ara que almenys un dels dos progenitors faci dos anys que està empadronat a la ciutat i, a més, torna el sistema del copagament. D'aquesta manera, segons va explicar la regidora de Benestar, Montse Vilella, es vol evitar “l'efecte crida”. També es recupera el sistema de copagament: la subvenció serà de 5 euros per als sol·licitants amb una renda familiar inferior a 7.967,73 euros, i de 2 euros per als sol·licitants amb una renda familiar que oscil·li entre els 7.967,73 i els 8.769,30 euros. Segons dades facilitades per l'Ajuntament, en el curs 2010/11 es van concedir 988 beques de menjador escolar i se'n van beneficiar 700 famílies. D'altra banda, el govern local va atorgar ajudes a 264 persones amb risc d'exclusió social.
Reduir costos
CiU i el PP no es cansen de defensar l'aprimament de l'administració local (ja ho han començat a fer també amb la reducció de les societats municipals del hòlding d'empreses municipals) i, pel PSC, ho volen fer a qualsevol preu. En el cas dels menjadors escolars, per al pròxim curs es preveu una despesa de 737.000 euros, per sota dels poc més de vuit-cents trenta-sis mil amb què es preveu tancar aquest curs que s'ha acabat ja amb l'aplicació de la nova regulació. De fet, si no s'hagués regulat de nou l'accés a les subvencions, la despesa hauria estat d'aproximadament nou-cents cinquanta mil euros.
Aquestes mesures no agraden al grup dels socialistes, ja que, per una banda, això significa que es desfà la feina que ells havien fet en els mandats anteriors i, per una altra banda, en opinió de l'exregidora de Benestar, Rosa Garrido, es reduirà el nombre de famílies que es podran beneficiar d'aquest servei: “És una acció totalment demagògica i una falta d'ètica molt important” del nou equip de govern, que “no ha reflexionat” sobre les conseqüències que això comportarà. De fet, Garrido no entén que es vulguin modificar els requisits d'accés als menjadors escolars per evitar l'efecte crida de persones nouvingudes quan 794 dels 988 beneficiaris són autòctons (el 80,38%) i només 194 (el 19,62%) són immigrats, a banda que no es tenen dades de quants d'aquests fa menys de dos anys que estan empadronats a la ciutat. Per Garrido, aquesta modificació és un error, perquè amb les subvencions volien “ajudar famílies de Reus i sobretot les que són mileuristes, gent jove”, i va recordar que s'està “parlant d'escoles públiques” i “no pot ser que es rebaixi l'aportació de l'Ajuntament”.
Les reaccions de les escoles
A l'escola Rosa Sensat, gairebé el 100% dels alumnes que es queden al menjador escolar tenen accés a les ajudes. La directora, Elena Prats, opina que és bo que s'apliqui el sistema de copagament perquè les famílies aprenguin que “no tot és gratuït”, però reconeix que demostrar que els dos membres de la família treballen “és complicat” perquè amb l'actual context de crisi hi ha molta economia submergida. D'altra banda, la directora de l'escola Rubió i Ors, Antònia Roig, va explicar que hi ha molt pocs alumnes que es quedin al menjador escolar i que siguin nouvinguts, ja que no fan ús del servei, i no sabia valorar encara quina repercussió poden tenir aquestes noves mesures.
