Viure a la ciutat ja no és el que era

A diferència del que va passar als anys 50 i 60, quan la gran desbandada que es va produir al món rural va portar a la desaparició de la vida a molts petits pobles, els joves d'avui dia no tenen tan clar que emigrar a la ciutat sigui la solució, i prefereixen, cada cop més, quedar-se a casa. Això es desprèn del primer estudi sobre el món rural (Ruralisme emergent, possibilitats i reptes), elaborat per Benjamín García Sanz, catedràtic de Sociologia per la Universitat Complutense de Madrid. Per ell, els motius bàsics d'aquest canvi són econòmics: “Als pobles, l'habitatge i la vida són més barats. A més, els joves que van del camp a la ciutat s'hi senten estrangers, ja que en la majoria de casos no tenen prou diners i els costa integrar-se”.

Sanz també destaca la importància d'aquest canvi, ja que “s'està passant d'un model rural que perdia població, a un de nou que guanya habitants i que torna a tenir nens”, així com el paper d'internet, que fa que sigui més senzill comunicar-se amb el món exterior ara que fa uns anys, quan viure en un poble era un motiu d'aïllament.

L'estudi, publicat pel Ministeri de Medi Ambient i Medi Rural Marí, també analitza el fort impacte de la gent que viatja de les ciutats per instal·lar-se als pobles. Així, destaca la xifra de segones residències, que arriba fins al 40% dels habitatges del món rural, o l'anomenat “nou ruralisme”, que, ha explicat Sanz, “està basat en gent jove que marxa de la ciutat perquè busca un major contacte amb la natura”, i que es preveu que creixerà en el futur gràcies a la implantació de la feina des de casa per internet.