Justícia empenta els lletrats a usar el català als jutjats
Més de 700 advocats han fet cursos de llengua i un centenar de despatxos han participat en un pla de qualitat dels seus documents
La conselleria prorrogarà la iniciativa quatre anys més
Aquesta setmana una companya de feina va anar a un judici ràpid a causa d'un conflicte de trànsit, a la Ciutat de la Justícia de Barcelona. El seu enuig, segons diu, a banda que l'havien denunciat falsament, va ser comprovar que el jutge d'instrucció es dirigia a ella i a tots els presents en català i la seva advocada l'interrogava en castellà, tot i que una estona abans xerraven en llengua catalana.
No és pas una història inventada, sinó un hàbit que cada cop més costa de justificar entre els lletrats catalanoparlants però que provoca, entre altres factors, que l'Administració de Justícia no es desempallegui de ser el pitjor àmbit pel que fa a la normalització lingüística a Catalunya. Per trencar aquesta tendència, el Departament de Justícia ben aviat té previst prorrogar quatre anys més el conveni que l'any 2008 va signar amb el consell dels catorze col·legis d'advocats del nostre país per dotar-los d'eines tecnològiques, com el Portal Jurídic de Catalunya, i de suport personal perquè usin el català durant els judicis orals i en els escrits que presenten als tribunals.
Responsables de la conselleria, que encapçala Pilar Fernández Bozal, qualifiquen de “positius” els resultats del pla de treball del 2010, prorrogat aquest any. Una de les dues actuacions principals del departament és l'anomenat pla de qualitat lingüística per a despatxos professionals, que, amb un assessorament a mida es comprometen a presentar als tribunals un tant per cent dels seus escrits en català. Concretament, els bufets que ja treballen en català, el 60% dels documents i els castellanoparlants, el 40%. L'any passat van participar-hi 96 bufets i, com es obvi, els advocats que ja treballen en català van superar la quota del 60%, i els castellans van fer un esforç per presentar escrits en llengua catalana, però no van arribar a la xifra marcada.
Per exemple, en una mostra feta al setembre passat, els despatxos de Barcelona catalanoparlants participants del pla van presentar un 75% de les demandes en català; a Girona, el 76,5%; a Tarragona, 80%, i Reus i Manresa, el 90,9%.
Pel que fa als bufets castellanoparlants, a Barcelona han presentant en llengua catalana el 23,5% dels recursos que han dut als jutjats; a Lleida, el 27%; a Tortosa, el 33,3%, i a Tarragona, el 44,4%.
Els jutges i els fiscals
Una segona iniciativa clau del pla són els cursos de català. Un total de 732 lletrats han participat en cursos de català del nivell C i de llenguatge jurídic, des de l'octubre del 2009 fins a aquest any.
Els cursos gratuïts de català també s'ofereixen als funcionaris de l'administració de Justícia, així com també als magistrats, secretaris judicials i fiscals. L'any passat, 438 funcionaris i 48 jutges i fiscals van participar en cursos presencials de català. També n'hi d'autoaprenentatge i van fer-lo: 591 funcionaris i 123 jutges i fiscals. Cada partit judicial acostuma a tenir un equip de professionals lingüístics.
Les noves tecnologies també s'han aplicat per facilitar la feina als professionals de la judicatura per tal que aconsegueixin en els seus escrits en català un llenguatge jurídic modern i precís, que a voltes no tenen els redactats en llengua castellana. A la web de la conselleria s'hi recull tot un ventall de material i recursos. És el cas del traductor automàtic, en què s'ha registrat més de 2.000 traduccions i més d'un miler de correccions. També hi ha el Lexcat, que ofereix en llengua catalana la legislació actual que és més rellevant de l'Estat espanyol aplicable a Catalunya. Els esforços i recursos mai no semblen suficients quan es comprova que del total de sentències que es van dictar l'any passat a Catalunya, 221.359 es van redactar en castellà i només 37.645 es van redactar en llengua catalana.
Amb tot, tant la meva companya de feina com qualsevol ciutadà de Catalunya han de saber que tant a un jutjat de Barcelona com a l' Audiencia Nacional, a Madrid, tenen tot el dret de parlar amb la seva llengua pròpia.
