religió
L'església de Sant Feliu de Girona ja és basílica menor
El cardenal Cañizares va presidir la cerimònia i va assegurar que la fe és l'únic camí per superar els moments de crisi econòmica i social
Pel cardenal aquest títol uneix Girona i el Vaticà
Només quatre mesos ha tardat la Santa Seu a reconèixer l'església de Sant Feliu de Girona com a basílica menor. La festa de proclamació es va fer ahir a partir de les dotze del migdia i la seva importància va provocar que fidels i curiosos omplíssim el temple de gom a gom. L'acte va ser presidit pel bisbe de Girona, Francesc Pardo, i pel cardenal Antonio Cañizares, que va assegurar que la “fe és l'únic camí per superar els moments de crisi econòmica i social”.
El bisbe va començar la missa d'acció de gràcies agraint l'assistència del cardenal perquè havia vingut de Roma i assegurant que el nou títol “referma els llaços que vinculen la ciutat de Girona amb Roma i la figura del papa; un fet que serà un record permanent i un estímul per a tots els fidels a professar la seva fe”.
Un dels moments més esperats i aplaudits pels assistents a l'acte va ser la lectura, que va anar a càrrec del bisbe de Girona, del decret del papa Benet XVI en què es proclamava l'església de Sant Feliu com a basílica menor.
En la seva homilia, el cardenal Cañizares va fer una glosa de les lectures recordant que el convit evangèlic a les noces és “un convit al banquet de comunió, de vida de Déu, que és amor” i afegint que aquest convit es concreta en l'eucaristia, que “expressa el profund amor de Déu per tota la humanitat”. El cardenal també va reconèixer que en la paràbola no tots els convidats accepten participar en l'àpat de noces i en canvi sí que accepten altres oferiments que els allunyen de la salvació. En aquest sentit, va dir que la concessió del títol de basílica menor suposa un nou compromís per a aquesta comunitat, origen de la fe cristiana a Girona, de la qual va fer un elogi, per la seva dilatada trajectòria en el decurs dels segles.
Finalitzada l'homilia, membres de la Confraria de la Passió i Mort van portar fins al presbiteri els dos símbols basilicals distintius que s'incorporaran al temple com a record: el conopeu –una ombrel·la basilical que recorda la que s'utilitzava quan arribava el pontífex– i el tintinacle o campanaret –una campana que manté la imatge del campanar de Sant Feliu i que servia per anunciar l'arribada del papa.
Va ser llavors quan el cardenal Cañizares va fer referència als moments difícils, econòmics i socials, que viu gran part de la població. “Sembla que estem en un moment en què l'únic que compta és l'individualisme i el «salvi's qui pugui»”, va dir. Segons el cardenal, la fe i la comunió són les úniques opcions per sobreviure en aquests moments difícils i va destacar el compromís especial que l'església de Sant Feliu adquireix en convertir-se en basílica. El discurs de Cañizares va acabar donant les gràcies a religiosos, ciutadans i polítics que eren presents a l'acte i desitjant que “sant Feliu i sant Narcís sempre us protegeixin”.
L'acte es va cloure amb el descobriment d'una placa en què queda constància que el cardenal Cañizares va presidir l'eucaristia en acció de gràcies pel títol de basílica “concedit pel papa Benet XVI el passat dia 31 de maig a aquesta insigne i antiquíssima església de la parròquia major de Sant Feliu de Girona”.