Religió
L'amic retrobat
Avui es reuneixen després de quasi vint anys els que van formar part del moviment Joves Cristians de Barris Obrers i Ambients Populars de Catalunya
Van revitalitzar la vida de les parròquies i van militar per causes socials en els barris obrers
Es presenta en societat un llibre de Montserrat Sintes amb la història d'aquell moviment
La Jobac va ser fruit
de l'obertura del concili
i es va trobar actuant
en plena Transició
Des que el 1992 la Jobac (Joves Cristians de Barris obrers i Ambients Populars) es va fusionar amb la JOC (de fet, s'hi va dissoldre), centenars de persones que havien format part d'aquell moviment juvenil no s'han tornat a veure. Avui posaran remei a la separació perquè, després de tants anys, exmembres d'aquell moviment han organitzat una trobada (que serà multitudinària perquè potser arribaran a ser 400 persones) aquesta tarda a l'escola dels salesians del carrer Rocafort.
Serà una tarda d'explicar batalletes i recordar vells temps (excursions, campaments, pregàries i les cançons de Xavier Morlans) i tindrà com a plat fort la presentació en societat del llibre de la historiadora i exjobac Montserrat Sintes: La Jobac 1974-1992. Desencís i utopia de la joventut a Catalunya. Mirant l'Església avui, el títol ja ho diu tot.
Sintes ha escrit la primera història sobre aquest moviment –nascut gràcies a la renovació del Concili Vaticà II i la teologia de l'alliberament, i en el marc de la Transició i els moviments obrers– que va portar aire nou a l'església catalana i va omplir les parròquies de joves compromesos amb la societat i amb el país que tenien ganes de fer coses i canviar el món. En el llibre, amb moltes cites d'alguns dels impulsors del moviment (Joan-Enric Vives –avui, arquebisbe de la Seu d'Urgell–, Josep Hortet, Josep Maria Jubany, Oriol Garreta, Josep Soler, Josep Maria Fisa, Josep Maria Domingo i molts d'altres) inclou desenes de fotografies de l'època aportades, en la immensa majoria, per Salvador Clarós (que va ser president del moviment i militant encara de causes justes), que n'ha recopilat a centenars. “Jo calculo que en els vint anys que va durar el moviment hi devien passar quasi 4.000 joves”, explica Quim Cervera, un capellà que era seminarista quan es va fundar la Jobac.
És ell qui explica l'embrió de la Jobac: “Va començar a principis dels setanta, quan grups de joves de les parròquies de la zona nord de Barcelona, dels barris de Sant Andreu, la Sagrera, el Clot, Congrés, barris obrers, van començar a organitzar trobades i aplecs de joves que ja s'havien confirmat. Ràpidament s'hi van afegir joves del Poblenou, del Bon Pastor, Nou Barris, del Carmel, de la Verneda... i es va anar expandint fins a Santa Coloma”. En la mateixa època, segons Cervera, es van fer grups al Baix Llobregat, Cornellà, Molins de Rei, Castellbisbal, el Papiol, Sant Vicenç, Sant Boi, Pallejà, Sant Andreu de la Barca... i després d'un temps “van fer un procés de reflexió i es van ajuntar”.
El suport dels seminaristes
Quim Cervera sosté que la Jobac no hauria estat el que va ser si tots aquests joves que es movien no haguessin tingut el suport d'un grup de seminaristes que, impulsats pels responsables dels seminaris, van ser destinats a aquells barris a fer pràctiques abans de ser capellans. “La sintonia entre uns i altres va ser total i ells van anar recolzant, reunint els joves i introduint-los a la metodologia de la revisió de vida”. A principis dels vuitanta i amb l'impuls de tots (i de capellans que havien estat conciliars de la JOC) la Jobac era un moviment de masses.
El discurs obrerista es va mantenir a tot arreu com la voluntat de ser al carrer i de participar en els canvis que vivia el país. “El que fèiem era que ens reuníem grups d'entre cinc i deu joves periòdicament per fer revisió de vida: miràvem i analitzàvem fets de la vida de les persones de qualsevol àmbit. En una segona fase aquest fet el valoràvem a la llum de l'Evangeli per, finalment, actuar i reconèixer com Jesucrist està present en la teva vida i la vida dels altres i quina cosa pots fer seguint la línia de l'Evangeli”, explica Quim Cervera.
A la Jobac es parlava tant de temes personals com de temes socials que afectaven la comunitat. Alguns vells militants recorden les enquestes als barris, l'anàlisi dels problemes més propers a la gent i les campanyes de solidaritat per arreglar-los. Sobresortien les qüestions que afectaven els joves i els barris. Per això molts membres de la Jobac van ser impulsors de les primeres associacions de veïns, de moviments feministes, ecologistes, pacifistes, de cooperació amb el Tercer Món. Molts continuen a primera línia.
