Sor enèrgica

El fred que pot arribar a fer a Barcelona, per cru i intens que sigui, mai no tindrà res a veure amb el rigor climatològic de la muntanya castellana i la seva capital, Burgos. Aquell és un fred profund, de terra endins, de paisatge cremat per nevades perennes. La germana Encarna va néixer en aquest paisatge ja fa 70 anys i és evident que el seu caràcter de dona decidida i enèrgica, de persona que va per feina, el va construir a base de fer front a les desavinences meteorològiques. Fa cinquanta anys que viu a Barcelona, però la dolçor del clima mediterrani no ha llimat ni un mil·límetre ni el nervi ni les dots de persona manaire que va portar de Castella. I és així, amb ganes d'anar per feina que es planta davant les dones que acudeixen a ella per trobar una ocupació i un sou.

Des de fa vint anys sap que les persones que la van a trobar ho fan en un moment de desesperació, al límit de tota esperança, com a últim recurs per no caure en la marginalitat de l'atur perpetu i és per això que sap que ha de ser enèrgica, però també dolça. Algunes dones s'hi dirigeixen anomenant-la “madrecita” i ella s'hi comporta, com una gran mare, donant-los consells de com s'han de presentar a les entrevistes de feina que els proporciona, renyant-les –si cal– quan no li fan cas i mostrant, també, un punt de sentit de l'humor. I és que els esperits alegres, optimistes, sobreviuen millor en el món de penúries que cada dia desfila per davant els seus ulls.

La germana Encarna va trobar la primera feina per a una immigrant l'any 1990, va ser com per casualitat, i després d'aquesta casualitat en va venir una altra i una altra fins a concentrar desenes de persones cada dia davant seu. Les dones l'escolten amb molta atenció, com una filla hauria d'escoltar sempre una mare: “Això és segona zona, ho heu de tenir clar”, els diu remarcant que el desplaçament en transport públic pel treball que acaba d'oferir els requerirà una despesa superior a l'habitual. La germana Encarna alça el cap, els seus ulls escruten les dones que té davant buscant quina és la millor candidata a l'oferta laboral. Per un moment el seu posat sembla fred, d'hivern burgalès, un punt hieràtic. Però el sentiment va per dins, perquè només amb una muntanya de sentiment es pot afrontar cada dia un repte de tanta envergadura. Cada dia, faci el fred que faci.