Esclats de vida

El riu és vida

El riu Tarn dóna vida a aquest departament, on història, patrimoni monumental i riquesa natural s'alien per oferir al visitant els atractius de tot un seguit de poblacions entre les quals destaquen les bastides, viles fortificades del segle XII que van servir de refugi als càtars. Un altre motiu per visitar el Tarn és descobrir les exquisideses gastronòmiques i la varietat de vins produïts a redós de les vinyes de Galhac, que serveixen per impulsar una àmplia oferta enoturística dissenyada per apropar-se a les varietats locals i a viles amb encant a banda i banda del riu Tarn. Poc conegut fora de la regió, el vi que es produeix a l'entorn de Galhac té el seu origen a l'època romana, quan es van plantar les primeres vinyes a la zona, i ja era ben valorat arreu de França a l'edat mitjana. Els monjos benedictins de l'abadia de Sant Miquel de Galhac van començar a produir vins de qualitat al segle X. Actualment, l'abadia és la seu de la Casa dels Vins, un aparador de la producció d'aquesta DO on es poden tastar i comprar més de cent vins diferents. A la població a principi d'agost es fa la Festa dels Vins de la DO Gaillac i el tercer dijous de novembre, la celebració del vi novell. Fora d'aquestes dates també val la pena arribar-se a Galhac per passejar pels seus carrers i descobrir l'abadia de Sant Miquel.

El maó, protagonista

A Albi, hi trobem un nucli antic que cal descobrir a peu i sense presses. El maó és aquí el protagonista i el responsable que la ciutat tingui uns colors al capvespre que recorden els de les viles de la Toscana. Un dels edificis més significatius és el palau de la Berbie, que pel seu atractiu arquitectònic ja mereix una visita però que, a més, conté el museu Tolouse Lautrec. Es tracta d'una imponent fortalesa del segle XIII que va ser palau episcopal. A hores d'ara el museu està tancat per obres. Es preveu que torni a obrir les portes a principi d'abril amb una museografia renovada que permetrà apropar-se a més d'un miler d'obres d'aquest pintor, conegut sobretot pels seus cartells. Destaquen també els jardins del palau, que ofereixen una magnífica panoràmica del Tarn. El pont vell, que data de l'any 1035, ha estat durant segles testimoni del desenvolupament de la ciutat i del comerç que, tant per terra com per via fluvial, ha travessat la capital del Tarn. Els seus vuit arcs van ser construïts originalment amb pedra però posteriorment va ser recobert amb el maó característic de la vila. Una altra de les joies d'Albi són les restes de la col·legiata i el claustre de Sant Salvi, del segle XIII, un petit racó de natura amagat que emergeix al centre de la vila i que val la pena veure, tot i que després de la Revolució Francesa només en va sobreviure una de les quatre ales.

Però el departament del Tarn té més per oferir. En la segona part del reportatge ens endinsarem a les muntanyes de Lacaune i visitarem Castres, una altra parada obligatòria d'aquest recorregut.