Turisme
Deu plaques guiaran els visitants del call de Castelló
Es col·locaran aquest any i formen part de la retolació unificada que comparteixen les viles membres de la xarxa de calls i que ja hi ha a Girona i a Besalú
Castelló és l'última ciutat adherida
Deu plaques que guiaran els visitants pels carrers de l'antic call es col·locaran al nucli històric de Castelló d'Empúries. Aquest elements de senyalització per a vianants –unes plaques de bronze de 13 x 13 cm col·locades a terra– reprodueixen el logotip de la Xarxa de Calls amb el perfil de la península Ibèrica format per quatre lletres de l'alfabet hebreu que formen la paraula Sefarad. Es tracta d'un logotip unificat que comparteixen totes les ciutats membres de la xarxa i que ja es pot veure a les dues altres viles gironines que en formen part, Besalú i Girona. Les plaques, que segons Assumpció Hosta, secretària de la Xarxa de Calls, es col·locaran aquest any a Castelló d'Empúries, s'afegiran a la senyalització que ja ha fet el municipi i materialitzaran l'adhesió des de final de l'any passat de Castelló d'Empúries a un xarxa de calls jueus estatals creada l'any 1995 –amb Girona entre les ciutats fundadores– i a la qual es afegir Besalú el 2008.
Un club selecte
Xavi Sanllehí, l'alcalde, valora molt positivament l'entrada de Castelló d'Empúries a la Xarxa de Calls, que qualifica de “club selecte”. “Som els últims entrats, ens van admetre amb Sevilla, i és un honor que ens situïn al nivell de Sevilla”, diu l'alcalde. Sanllehí destaca que no n'hi ha prou amb tenir un call per entrar a la xarxa: cal fer els deures, demostrar que es valora el patrimoni jueu de la ciutat, que està senyalitzat i que se'n fa la promoció, cosa que va fer Castelló d'Empúries i que va argumentar en la seva candidatura. “Per s nosaltres és un nou filó turístic. Sabem que és un mercat de visitants amb molt poder adquisitiu i molt fidel a la seva història; a Castelló hi venien esporàdicament, i a partit d'ara estem organitzats, formem part de l'equip”, diu Sanllehí.
Arquitectura i cultura
La referència històrica documental més antiga situa la fundació de l'aljama jueva de Castelló d'Empúries el 1238 mitjançant un privilegi de llibertats concedit pel comte d'Empúries Ponç Hug III als jueus que s'estableixen a la vila i al comtat d'Empúries. El període d'esplendor d'aquesta comunitat es va situar entre les últimes dècades del segle XIII i finals del segle XIV, per arribar a uns 300 individus entre els anys 1339-1341. És el moment en què el call creix cap al mercadal, el cor de la ciutat, i que coincidirà amb la construcció de la nova sinagoga.
Les persecucions, les conversions massives i l'exili portaran a la decadència en el segle XV, amb el decret d'expulsió dels jueus de la península Ibèrica el 1492.
El call jueu de Castelló d'Empúries comprenia la zona dels actuals carrers dels Jueus, del Call, del Calabró, de les Peixateries Velles i la plaça de la Llana. Entre les restes arquitectòniques que es poden veure avui d'aquest passat destaquen sobretot la sinagoga nova, que es conserva, i també les tretze làpides jueves que es conserven al Museu Cúria Presó.
Entre els personatges de la comunitat que han deixat petjada a la història destaca Perfet Bonsenyor, un membre influent de la comunitat jueva de Castelló d'Empúries, gran coneixedor del Talmud i que va ser elegit per l'aljama per assistir a la disputa de Tortosa (1413-1414).
LES FRASES
L'aposta pel vi caixer
A més del seu patrimoni arquitectònic i històric, Castelló d'Empúries aportarà la seva especificitat a la xarxa de calls promovent una major producció de vins caixer, és a dir elaborats amb els requisits exigits per la religió judaica. Els primers contactes s'han pres amb els responsables de la denominació Empordà. Una actuació que, segons Xavi Sanllehí, permetria d'una banda que els cellers puguin obrir-se un nou mercat a l'exportació i que alhora facilitaria que grups de jueus ortodoxos que visitin Castelló trobin al seu abast productes en consonància amb la seva religió. La xarxa de calls jueus està treballant en aquesta línia no només pel que fa als vins sinó també a productes comestibles, restauració i menús, perquè aquests visitants puguin consumir productes locals.
Augment de turistes israelians
El Patronat de Turisme de Girona va participar aquest mes de febrer per primera vegada en la fira International Mediterranean Tourism Market (IMMT), de Tel-Aviv (Israel), per promocionar, entre altres atractius de les comarques gironines, el llegat jueu de la demarcació. Una presència justificada pel fet que els empresaris gironins del sector van detectar un increment del nombre de pernoctacions de turistes israelians al llarg de tot l'any en hotels de quatre estrelles de la Cerdanya. També s'observa un segment de turistes jueus que s'hostatgen principalment a Barcelona o a Lloret de Mar amb un nivell econòmic més baix i que arriben a Catalunya a través de majorista de viatges, però que destinen una part del viatge a visitar Besalú, Castelló d'Empúries i Girona.
Primera font de visitants a Besalú
Besalú va entrar a formar part de la Xarxa de Calls el 2008 i l'alcalde, Lluís Guinó, confirma que en els últims anys s'ha notat “un increment indiscutible d'un turisme de qualitat “interessat a descobrir el passat jueu de la vila comtal”. Ho demostra el fet que en el registre de consultes a les oficines de turisme municipals, per primera vegada, Israel va ser l'any passat el principal país d'origen dels turistes estrangers que van visitar Besalú, relegant a la segona posició els francesos. “És un col·lectiu de visitants consolidat; el que necessitem ara és fer una difusió més selectiva amb campanyes de promoció de i de màrqueting”, diu Lluís Guinó. Cada diumenge de març, la vila comtal organitzarà el cicle Besalú, ciutat jueva, amb visites teatralitzades pel call.
