Ciutadans d'ordre

“Els capitalistes són com ratolins en una roda que corren més de pressa per tal de córrer encara més de pressa. El capitalisme és com un tren sense frens que accelera cada cop més. Camina, sense dubte, cap a l'abisme.” Amb aquesta cita extreta de l'assaig Educación para la Ciudadanía. Democracia, capitalismo y Estado de Derecho, de l'editorial Akal, el ministre d'Educació, José Ignacio Wert, va justificar fa uns mesos l'eliminació de l'assignatura educació per a la ciutadania del currículum de secundària. Després es va saber que l'assaig citat no corresponia a un llibre de text de l'assignatura i que el ministre s'havia precipitat en citar-lo, però tant li feia. L'important, va dir Wert, era d'eliminar l'“adoctrinament” de l'ESO i complir una promesa electoral del Partit Popular.

De fet, aquesta assignatura, introduïda pel govern socialista fa només sis anys, ha estat en el punt de mira del PP, de la jerarquia catòlica i dels sectors més conservadors de la societat espanyola des del seu naixement. La seva supressió, doncs, no ha estat cap sorpresa. El que ja no s'esperava ningú, però, és que Wert s'inventés una nova matèria, educació cívica i constitucional.

De moment, l'invent ja li ha costat el primer enfrontament amb el govern català, que no veu necessari el canvi d'assignatura. I, en tot cas, si s'encabeix la Constitució a la nova matèria, la consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, ja ha advertit que, a Catalunya, també s'hi inclourà l'Estatut.

Mentre els polítics s'esbatussen, els qui han d'impartir la matèria entomen amb resignació l'enèsim canvi curricular. “Constantment fan canvis i necessitem temps per metabolitzar-los”, lamenta Ferran Garcia, professor de geografia i història de l'institut Doctor Puigvert, de Barcelona, que no veu la necessitat d'incrustar a la nova assignatura la carta magna espanyola, “que ja s'explica a tercer i a quart d'ESO a classe de geografia i història”.

En aquest institut tampoc entenen la por dels sectors més conservadors al fet que a educació per a la ciutadania es tracti amb naturalitat l'homosexualitat. “Els nostres alumnes veuen l'homosexualitat com una cosa normal. Hi ha hagut un canvi cultural molt positiu els últims anys en aquesta qüestió”, explica Antonio Buj, cap del departament de ciències socials d'aquest centre.

David Aínsa, professor de filosofia de l'institut Júlia Minguell, de Badalona, tampoc entén les crítiques de la jerarquia catòlica a l'assignatura. “Si fins i tot té un punt catequètic!”, assegura Aínsa. Als llibres de text, explica, es tracta la importància que tenen “valors com ara la justícia, la solidaritat, el sacrifici i la compassió” i “la intel·ligència emocional”. Aínsa està convençut que es tracta d'aspectes “necessaris” que “s'haurien de treballar no només un any, sinó en els quatre cursos de l'ESO”. “I, per anar bé, també en la família”, hi afegeix.

En les primeres declaracions, fetes després d'anunciar l'eliminació de l'assignatura, el ministre Wert va assegurar que els canvis no comportaran la supressió d'“una educació cívica en la línia suggerida pel Consell d'Europa”, sinó que es vol “seguir de forma escrupolosa aquestes pautes”. “Educació per a la ciutadania anava molt més enllà”, va dir. “D'ara endavant, es tractaran aquestes qüestions des d'una òptica pluralista i sense adoctrinament.”

Però les paraules del ministre no convencen tothom. “El canvi de l'assignatura d'educació per a la ciutadania per la d'educació cívica i constitucional és una qüestió purament ideològica i té totes les traces que es vol ensinistrar els alumnes”, avisa el pedagog Àngel Casajús. Contra el que opinen els seus detractors, que reivindiquen que s'inverteixin les hores d'aquesta assignatura en matèries instrumentals com ara la llengua i les matemàtiques, Casajús defensa que “l'assignatura és útil”. “Formar els alumnes perquè reflexionin sobre qüestions de la societat actual, el medi on viuen i les diferents maneres de fer i pensar és molt útil perquè els nanos s'adaptin bé a la societat. Oi que ara es diu molt que els alumnes no s'esforcen? Doncs formar-se com a ciutadà és molt important”, hi afegeix.

Però, què en pensen els alumnes? Veuen útil la matèria o la consideren una assignatura maria? “A mi m'agrada perquè ens ensenyen valors com ara no discriminar les persones d'altres països i saber quins drets tenim”, respon l'Edgar, alumne de tercer d'ESO de l'institut Doctor Puigvert. “Gràcies al coneixement que tenien dels seus drets, els ‘indignats' van poder manifestar-se i fer totes les propostes que van fer”, exemplifica l'Edgar.

A banda dels valors, però, els adolescents tenen també un interès purament pràctic per l'assignatura perquè “s'hi tracten temes, com ara el sexe, dels quals a casa no se'n parla perquè fa vergonya”, admet en Víctor. “O dels joves que fumen xocolata”, intervé la Montse.

“En molts casos, l'únic lloc on els adolescents tracten aquests temes és a l'institut”, corrobora Yolanda García, professora de clàssiques del Doctor Puigvert. “Justament la part que el govern vol tallar és la més interessant: aquella on es parla de l'avortament, del sexe...” A García li sap greu que “es desconfiï dels professors”. “Nosaltres no adoctrinem”, lamenta.

Els alumnes admeten que educació per a la ciutadania no és, precisament, una assignatura dura de pelar. “És una matèria que no es pot suspendre”, reconeix la Mireia, alumna del Doctor Puigvert. Antonio Buj ho confirma. Explica que els seus alumnes d'educació per a la ciutadania no fan cap examen per aprovar-la, sinó que han de lliurar un dossier. En l'últim curs només va suspendre un estudiant. David Aínsa no és tan benèvol i per avaluar els alumnes els fa un examen en què han de resoldre un conflicte d'acord amb el que s'ha fet a classe. L'altre 50% de la nota surt de “l'interès de l'estudiant i del lliurament dels treballs del curs”.

La pregunta del milió és saber què faran els professors quan entri en vigor el canvi de matèria. La majoria diuen que, si fa no fa, el mateix, perquè l'assignatura dóna marge de maniobra i ja estan prou marejats amb tant canvi.