Religió
Constantí, l'emperador que va fer néixer Europa
Un congrés científic analitza què va passar al segle IV perquè l'emperador, que no era cristià, convertís el cristianisme en la base que va articular el seu imperi
Va organitzar en el 325 el concili de Nicea, considerat el primer ecumènic, i va instaurar el diumenge festiu obligatori
El cardenal RaffaeleFarina, prefecte de l'Arxiu del Vaticà va inaugurar el congrés
Els millors experts del món en Constantí s'han reunit a Barcelona i Tarragona aquesta setmana per estudiar la figura i la influència de l'emperador que va propiciar el naixement de l'Europa cristiana en el segle IV.
El congrés Constantinus, el primer emperador cristià? Religió i política en el segle IV ha dedicat una atenció especial a les actuacions politicoreligioses de l'emperador Constantí (272-337), que no només va privilegiar l'Església, sinó que es va recolzar en ella com a instrument per desenvolupar els seus projectes polítics com emperador. El cristianisme, perseguit fins aquell moment, es va convertir amb el totpoderós emperador en l'eix i la base ideològica que va articular el seu imperi.
El cardenal Raffaele Farina, prefecte de l'Arxiu del Vaticà i responsable de la biblioteca Vaticana, expert en Constantí, va fer dimarts passat la conferència inaugural. No és habitual que Farina es desplaci fora del Vaticà per participar en actes culturals.
“Hem volgut plantejar què va passar aquell s. IV quan Constantí, que no era cristià, va acabar sent un personatge que va apostar pel cristianisme i el va protegir en un imperi on els temples pagans continuaven oberts”, explica Armand Puig, degà de la Facultat de Teologia de Catalunya que, juntament amb la Universitat de Barcelona, ha organitzat aquestes jornades científiques.
“S'ha de tenir en compte que Constantí va ser el successor de Dioclecià, un emperador que va reformar els vells pilars de l'imperi Romà, però que en trobar-se el problema dels cristians va iniciar una brutal persecució per anul·lar-los, cosa que, com se sap, no va aconseguir, ans al contrari, ja que els cristians es van convertir aleshores en una minoria molt forta”, recorda Armand Puig. Constantí, doncs, al contrari del que va ser el seu antecessor decideix fer del cristianisme un bé i aprofitar-lo en benefici propi. Si ho va fer per convicció o ho va fer per motius d'estratègia política és una de les qüestions obertes.
La festa dels cristians
El degà de la facultat de Teologia de Catalunya, Armand Puig, recorda que va ser Constantí qui va introduir el cristianisme en la societat i que fou ell qui donà als bisbes atribucions influents. Però de totes les accions de l'emperador per als estudiosos és especialment important la data del 320, quan l'emperador cristianitza el temps, és a dir, declara el diumenge, festa dels cristians, festa obligatòria, consolidant així la setmana de set dies com a unitat de temps.
En el congrés també s'ha analitzat intensament l'anomenat concili de Nicea, considerat el primer concili ecumènic, que va ser fonamental per fixar el dogma catòlic. Amb el concili de Nicea, celebrat l'any 325 a Nicea de Bitínia, una ciutat de l'Àsia Menor, Constantí volia mantenir unit l'imperi Romà, en greu risc de divisió, unificant les diverses faccions cristianes, que en aquell moment estaven enfrontades per creences divergents sobre Crist.
El que sí se sap de Constantí –que com se sap va ser fill de la qui després seria santa Helena– és que es va convertir de forma gradual i que va anar posant en pràctica l'ideari i l'ètica del cristianisme imposant-lo als antics esquemes de Roma.
Aquest important congrés celebrat a Catalunya ha dedicat un dia a visitar la vil·la romana de Centcelles, a cinc quilòmetres de Tarragona, en el municipi que encara porta el nom de Constantí. Aquesta població romana conté un mausoleu, un monument clau de l'arquitectura paleocristiana, amb el mosaic cupular amb temàtica cristiana més antic que es coneix. La datació d'aquest monument planteja moltes incògnites i s'especula amb la possibilitat que sigui el mausoleu de Constant, un dels fills d'aquest emperador.
