Societat

El català guanya atractiu

Un 10% dels castellanoparlants adopten l'idioma propi de Catalunya com el principal, segons un estudi de l'IEC

Augmenta el nombre de parlants de la llengua en tots els segments de la població

El català, malgrat els atacs de què ha estat objecte últimament, manté un cert atractiu, si més no per a la població del Principat de Catalunya. Així ho certifica l'estudi El català, al 2011: capacitat d'atracció i llengua de consum als ‘media', que revela que un 9,9% de la població de llengua inicial castellana ha adoptat el català com a llengua principal, un percentatge molt superior al 2,2% de persones que ha fet el procés invers (passar a tenir com a llengua principal el castellà, tot i tenir com a idioma inicial el català). En el cas dels que tenen una altra llengua materna, només un 6% acaben adoptant el català com a llengua principal, contra un 19,8% que es decanten pel castellà.

“Globalment, el resultat és positiu per al català”, va afirmar ahir Joaquim Torres, president de la Societat Catalana de Sociolingüística durant la presentació de l'estudi, elaborat per la Xarxa Cruscat de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) a partir de les dades del Baròmetre de la Comunicació i la Cultura. Torres va explicar que el català avança, encara que sigui de manera “moderada”, en tots els segments de població. Això sí, en alguns més que en d'altres.

Així, com més arrels familiars tingui la persona en un territori de parla catalana, més tendència tindrà a adoptar el català com a idioma principal. Per exemple: un 85,6% dels catalans amb els dos progenitors nascuts a Catalunya, el País Valencià o les Illes Balears tenen el català com a llengua inicial (87,1% com a llengua principal), mentre que només un 11,5% dels nascuts a Catalunya amb pares de fora del territori de llengua catalana tenen el català com a idioma inicial. La dada positiva per al català és que aquest percentatge es dobla (23%) quan es demana als enquestats quin és el seu idioma principal.

Pel que fa a la identificació amb la llengua segons el nivell d'estudis, el percentatge dels que tenen el català com a llengua principal augmenta de manera substancial com més alt és el nivell d'estudis. En un extrem hi ha les persones sense estudis primaris acabats, de les quals només un 21,7% tenen el català com a llengua principal (18,6% com a llengua inicial) i en l'altre, un 57,2% de ciutadans amb estudis universitaris de segon cicle que s'identifiquen amb el català (un 50,3% el tenen com a llengua inicial).

L'altre factor clau en l'augment del nombre de catalans que consideren la llengua pròpia del país el seu idioma principal és el sentiment nacional. D'acord amb les dades de l'estudi de la Xarxa Cruscat, només un 4,4% dels ciutadans que es consideren només espanyols tenen el català com a llengua principal, mentre que aquest percentatge es dispara entre els que es consideren només catalans (un 94,1%).

En tot cas, tal com va recordar ahir Torres, el català guanya parlants procedents tant del castellà com també d'altres idiomes.

Evolució positiva en els mitjans de comunicació

La llengua catalana està mostrant els últims anys un vigor creixent en els mitjans de comunicació, un sector en què, tot i això, continua estant en desavantatge respecte del castellà. Segons l'estudi de la Xarxa Cruscat de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) a partir de les dades del Baròmetre de la Comunicació i la Cultura, un 74,5% de la població de Catalunya (4.795.000 persones) consumeix almenys un mitjà de comunicació en català, una xifra que el president de la Societat Catalana de Sociolingüística, Joaquim Torres, considera “positiva”. Tot i això, alerta que encara queda un percentatge considerable de catalans impermeable al català.

La penetració del català en els mitjans de comunicació és molt desigual. En tres dels quatre mitjans examinats (televisió, internet i premsa escrita) les audiències en la llengua pròpia de Catalunya estan en clara inferioritat respecte del castellà i només en el cas de la ràdio hi ha un equilibri. Malgrat tot, els últims anys hi ha hagut un increment notable del consum de mitjans en català.

Per territoris, la presència del català és molt més elevada a les comarques del nord i l'interior de Catalunya i més baixa a les de l'àrea metropolitana de Barcelona.

El més positiu per al català és l'increment percentual de les audiències en aquesta llengua, molt per sobre del dels mitjans en castellà, que han reculat en el cas dels diaris i de la ràdio. Especialment remarcable és la presència del català en el sector dels blocs d'internet.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
Núria Escarpanter
Alcaldessa de Llançà (Junts)

“El pacte de govern és sòlid i es basa en la confiança”

Llançà

El Clúster de la Bioenergia de Catalunya celebra la II Nit de la Bioenergia: l’energia més circular i social

Bategen amb Maria Antònia Canals la plaça de davant l’institut Vicens Vives

girona

Tomben la moció per regular el lloguer estacional

BLANES

Camí de Mar, un projecte que enllaça Argeles amb Malgrat, per la costa

girona

La Fira d’Abril de Catalunya amplia l’aforament un 24%

Barcelona

El Mercat del Lleó tindrà més bona climatització abans de l’estiu

girona

El festival Tech&Play obre portes i espera 4.000 visitants

Barcelona
EDUCACIÓ

Mobilització de l’AFA de l’escola Camins a Banyoles

BANYOLES