Societat
Lola Simarro
puntaire
“Posar un preu real a les puntes és impossible”
Les puntes no tenen secrets per a aquesta dona defensora de la capacitat d'adaptació d'aquest art als nous temps. És presidenta de l'Associació Flor d'Alba d'Arenys de Mar, on fa 25 anys es va crear l'Associació Catalana de Puntaires
Bressol, museu, monument, tradició. El passat d'Arenys de Mar està lligat a les puntes al coixí.
No en va vam ser el lloc de naixement de l'Associació Catalana de Puntaires el 1988, quan es va recuperar la tradició puntaire que havia quedat relegada a la feina que les dones feien a casa. Nosaltres les vam fer sortir a la Riera i mostrar en públic l'art que s'amagava darrere de les finestres
Semblava que era una cosa passada de moda.
De cap de les maneres! Cada setmana hi ha trobades arreu del territori català i fora d'ell amb una assistència considerable de persones que practiquen l'activitat. I es fan classes arreu.
Però no em dirà que avui hi ha gaire demanda de puntes.
Hi ha un mercat per a tot i les puntes tenen la capacitat d'adaptar-se als nous temps. Si ara no es fan estovalles o mocadors, es fan arracades, quadres, fantasies... fins i tot complements de vestits. I internet ajuda a buscar clients.
El material de treball tampoc és fàcil de trobar.
Les trobades juguen un paper decisiu, perquè atrauen paradistes que nodreixen de fil i patrons les puntaires. La majoria vénen de França, Holanda i Bèlgica, on la tradició de les puntes està molt arrelada, amb filatures i escoles. Els belgues van ser els primers a crear mitjançant patrons la punta numèrica exacta. Aquí els productes són molt limitats.
Per què són tan refractàries a posar preu als treballs que fan.
Perquè és molt difícil posar preu real a les hores i esforç que demana una peça. Demanes 200 euros per un mocador petit i la gent es posa les mans al cap. Però és que segur que ha costat molt més!
Per què no hi ha homes puntaires?
I qui diu que no n'hi ha? És cert que a Catalunya, i a Arenys especialment, el paper dels homes corresponia a la venda de les puntes. Però a la resta d'Espanya i a l'Europa Central se'n veuen força.
El ret fi és la punta característica d'Arenys.
És una blonda molt especial de gran bellesa però de gran dificultat d'elaboració i vinculada a peces religioses, com les albes o els roquets o per a roba de casa que només s'utilitzava en ocasions molt especials. Arenys va ser un centre puntaire capdavanter durant el segle XVIII.
I al XIX les puntes mecàniques van posar fi al sector.
Van transformar-lo del tot, perfeccionant i agilitant el producte i, sobretot, abaratint-lo. Les puntaires van entrar a les fàbriques i els coixins es van quedar a casa.
I les rivalitats amb Arenys de Munt i l'Arboç es mantenen?
Sempre han existit, tot i que cada municipi té una especialitat que li és pròpia. Ara, a Arenys de Mar es fa molt bona feina.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
