Davant de la involució present

La involució normativa que s'està fent des del govern central resulta més que manifesta, així, el projecte que s'ha fet públic en allò que afecta a l' ensenyament és una peça més en la contrareforma en presència, la qual te obert molts fronts no sols al pla educatiu. Alguna gent opina que el pitjor està per vindre. Més encara, algunes de les restriccions polítiques o socials no estan recollides en projectes legislatius, sinó en practiques, penseu en les limitacions en matèria de drets d'expressió, o manifestació, o el comportament de les forces d'ordre públic. Bufen, doncs, vents d'involució democràtica.

Aquesta situació, em planteja una sèrie de consideracions al retrotreure'm a altres moments que he viscut, i no puc deixar de veure un cert paral·lelisme entre ara i el passat no constitucional. No deguem però, caure en el pessimisme, com tampoc buscar vies que ens situen totalment fora del marc legal existent. Dies enrere, per prendre un exemple, en caigué a les mans una publicació estudiantil en la qual es recuperava una antiga consigna de combat contra la dictadura, es tractava d' allò de: “dissolució dels cossos repressius”. Tot, i, acceptant la legitimitat de la protesta davant de la repressió policial, no podem caure al parany, on precisament ens violen situar.

La legalitat democràtica és una conquesta, per això, tal i com anàrem descobrint en el combat antifranquista, la protesta al carrer deu anar acompanyada de l'ús de la legalitat per guanyar espais de llibertat. Com a professional del dret que sóc, sempre m'he trobar enmig de la contradicció entre la fidelitat a la llei i la necessitat de fer front a l'autoritarisme o les desigualtats, la qual cosa comportava en ocasions, combinar una certa dosi de transgressió o d'il·legalitat i alhora, de recolzar-se amb la via legal contra l' ordre existent.

Sembla que de vell nou, els temps ens obliguen a recuperar formes de treball, la causa afecta a un ampli espai de consciencies de ciutadans, per tant no sols a l'esquerra, i en tal tessitura, acudir als tribunals de justícia deurà ser de nou una via a seguir. Sabem que la justícia és lenta, fins i tot, en ocasions contradictòria o d'incerts resultats, malgrat això, sense invalidar altra mena d'iniciatives o formes d'intervenció, no ens deixen altres opcions que tornar als recursos, als procediments judicials.

Les joves generacions, amb les noves mobilitzacions que elles estan inventant, com va estar l'esclat del 15 M, poden trobar alguna experiència positiva en el període que va precedir a la democràcia que tenim, imperfecta, insuficient, ja ho sé, però molt millor que el projecte involutiu que estan intentant muntar des de la Moncloa. Aquestes coses poden sorprendre puix, vénen d'una persona que al referèndum constitucional va ser partidari de l'abstenció, i per tant que no votà “si”, al considerar que el projecte constitucional d'aleshores era inacceptable des de la perspectiva del trencament democràtic.