Enric Valor a Canal 9

L'1 se setembre havia arribat amb frescor. Del ple estiu havíem passat en unes poques hores a un oratge de tardor. Per la nit, a Punt Dos, es passà un documental sobre Enric Valor “El valor de les paraules”. Aparegué sobretot l'Enric Valor explicant perquè s'havia posat el servei de la seua llengua i del seu país per rescatar-la d'una situació de postració. Explicà el temps de la guerra, com el 17 de juliol, a l'inici del colp d'estat, el dia quan es va perdre la seua primera novel·la que havia enviat a Barcelona perquè es publicara i el tren en la que viatjava s'havia cremat.

Després, durant la dictadura, per les seues activitats polítiques i valencianistes, Enric Valor, fou acusat, —malèvolament i calumniosament—, d'un afer econòmic per a tancar-lo quatre anys a la presó Model de València, on va aprofitar per a fer classes de català, als seus companys de cel·la, d'entre els quals hi estava Vicent Àlvarez, com em va contar el un sopar a la Malva-rosa a meitat dels anys vuitanta mentre celebràvem el pacte de la Unitat del Poble Valencià amb Esquerra Unida del País Valencià.

Allà a la presó, que ell es mostrava molt devanit d'haver estat, amb un posat aristocràtic de noblesa, fou on va escriure algunes de les seues “Rodalles” i va encetar la idea de fer-se novel·lista, “L'ambició d'Aleix” i d'altres llibres que el consolidaren com a un escriptor excel·lent i un clàssic en la literatura en valencià, el català de tots, com a ell li agradava dir. En algunes cartes sobre la Correspondència de Joan Fuster es comenta que, tan Sanchis Guarner com el mateix Fuster, influïren per convèncer-lo que es fera escriptor i posara per escrit les rondalles, les contarelles i succeïts de les seues comarques d'Alacant i de la Vall d'Albaida que ell coneixia tan bé.

Al documental va eixir Manuel Pérez Saldanya elogiant la “Flexió verbal” i els cursos de gramàtica de Valor per la seua capacitat per formalitzar la llengua d'una manera econòmica, elegant, senzilla, culta i equilibrada. També parlaren Vicent Brotons, elogiant la precarietat de mitjans i la seua capacitat cívica de construir fermament en unes circumstàncies devastadores. Verònica Cantó va elogiar el seu coneixement de les terres del sud del País Valencià, de com Valor fou un enamorat del paisatge i de la gent de nostre País i la seua obra és l'expressió de la narrativa que explicita la fantasia i les tradicions orals de les terres del sud valencià. Jordi Borja també va explicar el mèrit literari d'Enric Valor i el valor del seu valencianisme per reproduir culturalment i sobreviure després de la desfeta de la guerra, on costava a reprendre el pols d'abans de la guerra i hi havia molta desconfiança i molta por davant d'un dictadura que volia exterminar el valencià, com ens conta magistralment Faust Ripoll en “El valencianistes en la postguerra. Estratègies de supervivència i de reproducció cultural (199-1951)”. El mateix Enric Valor explicava el valor de les tertúlies de la postguerra, entre Manuel Sanchis Guarner, Vicent Andrés Estellés “El llibre de les Meravelles”, Joan Fuster “Ales o mans”, Miquel Adlert, Xavier Casp i després alguns van iniciar camins diferents…

L'editora Rosa Serrano va destacar l'èxit de vendes dels llibres de l'Enric Valor, les “Rondalles” i “Flexió verbal”, que han arribat a ser autèntics “best-sellers”, en publicar-se més de mig milió d'exemplars d'aquests llibres, bàsics a l'escola valenciana.

Enric Valor amb la seua elegància i el seu parlar culte, explicava davant les càmeres, que el valencià s'havia de defensar amb fermesa, amor i amistat amb Catalunya i les Illes, amb els que compartim llengua i cultura en tot el domini catalanoparlant (o valencianoparlant) que la nostra llengua, era l'únic cas admirable, en tota la romanística, que després de 300 anys d'exclusió, de postració i intent d'eradicació i de genocidi, havia aconseguit sobreviure amb algunes arrapades, amb algunes paraules castellanitzades, però que havia aconseguit preservar-se per l'amor als nostres avantpassats, per l'amor al nostre País i a les seues gents oprimides des de Castella…I en general s'havia preservat amb total integritat. A pesar de tants atacs des d'Espanya (del que s'entén com Madrid, però que va més enllà), de tan de mal tracte i d'un estat hostil i enemic de la nostra llengua que només cerca la uniformitat i ataca la diversitat per destruir-la i eliminar-la.

El que em preguntava després de veure un documental tan digne és si, d'ací uns mesos, quan comencen a despatxar als nostres millors periodistes, de RTVV, Canal 9 i Punt 2, podrem tornar a veure documentals valencianistes tan interessants per a mostrar quins són els nostres millors escriptors de la cultura pròpia del nostre país? El que em preguntava és si d'ara en davant podrem tornar a veure aquests documentals? I si els han posat, perquè alguns periodistes han gosat posar-los perquè estan a punt de reduir RTVV a la seua mínima expressió? Em preguntava si els directors posats a les últimes dècades no han malbaratat els diners de RTVV, a posta, per poder “argumentar” i justificar el seu tancament… o la seua reducció al mínim. Molts interrogants, moltes incerteses i poques explicacions per banda dels que haurien de donar-les, ser jutjats, condemnats i obligar-los a tornar els diners que s'han embutxacat mentre deien que dirigien RTVV i feien tot tipus de tripijocs, burlant-se dels valencians amb les visites del Papa de Roma, amb corregudes de bous, les curses de cotxes, el futbol, accidents de Metro, Terres Mítiques, trames mafioses que eren presentades com esdeveniments únics i events extraordinaris del “poder valenciano” al servei dels aeroports caciquils sense avions, dels AVE's al servei de Madrid i de la seua concepció de l'Espanya radical i decimonònica que encara perdura.

Ara el ministre Wert amb l'ajuda de la consellera d'educació de la Generalitat Valenciana —que té el “defècte” de parlar el valencià, tan poc— contribuirà a accelerar l'extermini del català a tot arreu, al País València, a les Illes i també a Catalunya, si no els plantem cara del tot, des d'una insubmissió conscient i col·lectiva, com ens deia l'excel·lent filòleg Joan Solà al llibre “Plantem cara”. Aquest ministre Wert i altres del seu partit, d'allà i d'ací, deuen preguntar-se, si la valenciana gent sap l'espanyol, per a què volen tenir una televisió en la seua pròpia llengua “local” o “regional”? Per a què volen línies en valencià a l'escola? Si no els agrada una TV en espanyol que en miren un altra en anglés o xinés, si no els agraden les televisions públiques, que miren les privades. Però no cal més televisió (o escoles, instituts i universitats) que les espanyoles en castellà. Perquè si del que es tracta és de “espanyolitzar”, és a dir, castellanitzar, els valencians, catalans i balears, per a què cal alguna televisió o escola en català? Per a què l'escola valenciana? Que les tanquen totes les televisions, ràdios i escoles en valencià-català, tret de les espanyoles, o que suprimisquen les autonomies, com va fer Milosevic a l'ex-Iugoslàvia i va començar la independència de les distintes nacions que hi havia a l'ex-Iugoslàvia: Croàcia, Eslovènia, Macedònia, Bòsnia-Hezegovina, Kosovo, Montenegro i Sèrbia.

Estem convençuts que a brutalitat, a l'estat espanyol, no li guanya ningú a Europa si ho procura i insisteix en conrear la xenofòbia i l'anticatalanisme, els atacs contra Catalunya i el català per a tapar els draps bruts de la corrupció i la incompetència de l'estat. Els del Govern del PP d'ara, amb ajuda d'UPyD, són capaços de passar-li al davant al govern serbi de Milosevic que destrossà Iugoslàvia i ajudà a generar la independència de les diverses nacions que hi havia sota el jou de Sèrbia. Potser pensen que aquest és l'únic camí, com pensava Hitler mentre escrivia el seu llibre de combat per a exterminar els que no pensaven com ell. Sembla que aquest és el camí triat pel ministre Wert. És “coherent” amb l'espanyolisme tronat que expressa l'extrema dreta nacionalista d'Espanya. El que és indigne i vergonyós és que sempre hi haja algun valencià, balear o català dispost a fer-li de còmplice i de sequaç en la destrucció i l'atac a la nostra llengua, cultura i nació. Per prioritzar l'espanyol. El que esdevé més trist encara és que aquests “valencians” o balears” ocupen la màxima autoritat autonòmica dels seus propis països que voldrien completament vençuts i dimitits. És a dir, absolutament espanyolitzats.