Societat

Eduard Puig i Pujol

exregidor i síndic en funcions a Figueres

“Em vaig cansar de la política i els partits”

“Ser síndic ara és difícil i angoixant”

“Sóc ferm partidari que es pugui exercir el dret a decidir”

“S'estan convertint en una caixa tancada on viuen tots allà dins sense contacte”

Ara, “a criticar-ho tot amb els amics”
Eduard Puig té 81anys i, tot i que va néixer a Manresa, fa mitja vida que és a Figueres. És casat, té 4 fills, i nétes. Va ser militant de Convergència, fins que l'any 1983 va plegar per discrepàncies internes. Va estar a Unió Democràtica del 1985 al 2003. De l'any 1997 al 2003 va ser el president de la Creu Roja Figueres. Del 2003 al 2012 va continuar sent membre de la junta directiva. Ara que tindrà més temps pensa ser actiu a la Creu Roja i a dedicar temps a “criticar-ho tot els amb els amics”.
N'hi ha algun a Unió que si bé creu que Catalunya té dret a decidir, potser li agradaria que decidís que no
Amb un article que vaig fer de l'avinguda Nova Estació, un regidor em volia fer fora. No he tingut mai cap més conflicte

Eduard Puig i Pujol està a punt de deixar el càrrec de síndic municipal de greuges de Figueres després de deu anys. És moment de fer balanç, però no només d'aquest càrrec que ha ocupat els últims deu anys sinó també de la seva estreta vinculació amb la vida política a Figueres.

Va ser regidor del primer ajuntament democràtic i sempre molt vinculat a la política. Què recorda d'aquells anys?
Fixa't, si ho comparem amb ara, les coses han canviat molt. Les atribucions i la responsabilitat que han agafat els ajuntaments. Recordo que en entrar al govern local vaig demanar a un administratiu que fes una llista de treballadors de l'Ajuntament. Hi va estar molt de temps i un dia li vaig dir. “Tu, no m'has fet aquella llista? I em va respondre que n'hi ha quatre o cinc que no sabia què hi feien. Vaig quedar esgarrifat. Imagino que ara està molt millor que llavors...
Va ser convuls. Amb quatre alcaldes en quatre anys...
Sí, Primer Josep Maria Ametlla, que va durar tres mesos. Després, provisionalment, Martí Palahí, fins que va entrar Miquel Esteba Caireta. El que va durar mes va ser Eduard Puig Vayreda. Vaig entrar de tinent d'alcalde amb ell. Vam arribar a un acord amb PSC, amb en Martí Palahí i la Maria Rosa Ymbert. Fèiem pactes puntuals per problemes concrets. Un dels acords que es va fer va ser el nou pla d'ordenació urbana del 1982, que va portar interminables reunions.
Precisament, ara es renova...
Sí, en aquella època era molt avançat però les coses han canviat. Trenta-tres anys és una eternitat i s'hi han hagut de fer moltes modificacions. En aquell moment va ser molt encertat per l'època en què va estar fet. Ara està obsolet.
Per què va haver-hi tants canvis, en aquell primer mandat?
Ametlla, amb qui m'unia una bona amistat, va tenir desavinences amb PSC i va acabar dimitint. Palahí va ser provisional. Esteba Caireta hi va ser un any però els problemes en un Ajuntament en minoria el van posar molt nerviós i va plegar, tot i que vam intentar convèncer-lo que no ho fes. Puig Vayreda era bregat en política.
Vostè, en acabar el mandat, es va apartar de la política activa... Per què?
Tenia ganes de plegar perquè professionalment estava molt ocupat i, a més, va venir el canvi d'alcalde. Marià Lorca no ens va tenir en compte, als de l'equip anterior, per fer la llista per les eleccions. On no et vulguin no t'hi fiquis. Com que jo no vivia de la política, cap problema! El problema és que quan alguns pleguen no tenen ni ofici ni benefici.
Va tenir discrepàncies amb Marià Lorca, doncs?
Més que res, falta de contacte. No ens vam discutir mai. No devia ser un home de la seva confiança.
Al cap d'uns anys va tornar a l'Ajuntament...
Sí, el 1999 ja estava jubilat i un dia em van dir que ara que tenia temps, per què no m'hi dedicava. Em va picar el cuc i hi vaig tornar, fins al 2003.
Fins que fou escollit síndic.
L'alcalde Joan Armangué i Maria Rosa Ymbert em van dir si volia ser síndic de greuges. Feia cinc o sis anys que es buscava i no hi havia manera. Les discussions eren eternes. Jo només hi vaig posar una condició: que havia de ser escollit per unanimitat. No té gaire sentit ser elegit per la meitat més un. Vaig parlar amb tots els caps de grup i vaig sortir elegit per unanimitat. I reelegit per unanimitat un altre cop. Han passat deu anys i ara estic en funcions esperant que nomenin el successor.
Va ser escollit per un alcalde del PSC quan vostè era regidor a l'oposició de CiU. Curiós, no?
Va ser curiós, sí. M'ho van proposar i em va fer gràcia. Però si havia d'haver-hi discussió política no ho volia ser-ho. Una altra condició que vaig posar era no estar al mateix edifici de l'ajuntament. I vam instal·lar-nos aquí on som ara. Aquí abans hi posaven injeccions. Vaig començar amb una funcionària molt eficient, Sílvia Puig. Vam fer un programa informàtic, va començar a venir gent, i fins ara. Ha passat volant.
Ha canviat molt, la seva feina de síndic, en aquests deu anys?
Sí i no, al principi era molta multa de trànsit. Detecto de seguida si hi ha una campanya de multes perquè ve molta gent enfadada. Aquest any, per exemple, n'hi ha molt poques. Llavors hi havia les reclamacions clàssiques: el fanal, el forat del carrer... Però últimament tinc molta gent queixant-se d'hipoteques, gent que no pot pagar l'aigua, l'electricitat o el lloguer i té por que els desnonin. No podré elogiar mai prou els serveis socials perquè resolen molts problemes amb molt pocs recursos.
Deia a la presentació de la memòria del 2012 que augmenta el nombre de casos d'emergència social.
En època vaques grasses Figueres era una cuitat molt tranquil·la. Però aquest tipus de queixa ha passat de suposar el 3% del total fa deu anys, a un 12% o 13% aquest any.
És més difícil ser síndic, ara?
És més difícil, sí. Diria que angoixant. Són problemes que no saps com resoldre. Si cobren una taxa d'aigua que no correspon, és relativament fàcil. Però Com ho arregles un cas de desnonament, de problemes amb el Pirmi? Hi has de donar alguna solució.
Ha vist passar tres alcaldes en deu anys. Armangué, Vila i Felip. Quines diferències ha trobat?
La relació personal amb tots tres ha estat molt bona i molt fluïda. Sempre que els ho he demanat m'han atès. No hi veig grans diferències. Joan Armangué va ser molt amable i molt atent. Amb Santi Vila hi ha una amistat personal i també, sempre molt bé. I amb la Marta Felip, fa pocs mesos, però el tracte és correctíssim i molt afable.
No ha tingut cap problema, amb ells, per exercir el càrrec?
No. He tingut algun problema amb un regidor. Un volia demanar que m'expulsessin. Quan es volia fer l'avinguda Nova Estació, vaig fer un article una mica dur. Se'm va enfadar i em va dir que volia expulsar-me de síndic. L'alcalde Armangué va dir que de cap manera, que el síndic ha estat nomenat pel ple i només pot ser tret pel ple. El síndic es pot ficar amb això i molt més. Però no he tingut mai més cap conflicte. Estic segur que algú pensa: “que pesat...” Però ho dissimulen.
Què en pensa, de la polèmica per escollir nou síndic?
Ho he seguit a través de la premsa. No m'hi he volgut ficar i n'he quedat al marge. És normal. Vaig ser dos anys president de síndics i síndiques de Catalunya i he vist casos molt curiosos. En un municipi de l'àrea metropolitana, van estar dos anys que no es posaven d'acord. A Girona, quan va plegar la Teresa Seseras, també van estar en funcions vuit o nou mesos. El que passa a Figueres no és cap excepció.
Ha recomanat que sigui escollit per unanimitat...
Bé, per unanimitat o per una gran majoria. Ha de ser una figura per sobre dels partits, per sobre dels interessos legítims.
Algun consell, per al seu successor o successora?
Cap. Serà una persona prou preparada. Que escolti molt i que tingui paciència perquè Déu n'hi do.
Va passar de ser regidor a l'oposició a síndic. Li va costar, el canvi?
Em va ser totalment fàcil. Estava cansat de la política.
Per què estava cansat?
Estava cansat de política i dels partits. Ser sindic em va anar bé. No estava tip del meu partit, estava desencisat dels partits en general i del seu funcionament. No era aquell ideal que teníem als anys seixanta i setanta, que idealitzaven els partits. S'haurien de democratitzar els partits. Haurien d'estar més en contacte amb la gent. S'estan convertint en una caixa tancada on viuen tots allà dins sense contacte.
Què destacaria que s'ha fet més bé i més malament, a Figueres?
Difícil... Bé, ara que estic per sobre del bé i del mal... [riu].
Comenci pel positiu, si vol...
El subministrament d'aigua, la xarxa d'autobusos, el rovell de l'ou, l'arribada del tren d'alta velocitat. És important per a Figueres. S'han fet coses, moltes de ben fetes. El que s'esta fent al pàrquing subterrani del passeig Nou, les ampliacions de l'hospital...
I el que vostè no hauria fet mai?
El lloc de l'estació del TAV no és el mes idoni. Potser es l'únic possible, però no el més idoni. L'asfaltat dels carrers, les voreres... Els figuerencs son molt crítics. Hi ha altres coses, però no entrem en detalls...
I què és el més important que té pendent, la ciutat?
El pas a nivell famós. Les vies del tren, subterrànies o semisubterrànies.
Què en pensa, de l'actual aposta per una consulta sobiranista?
Sóc un ferm partidari que es pugui exercir el dret a decidir. És l'única forma democràtica de resoldre un problema que fa 300 anys que està per resoldre. Que el poble decideixi. Si el poble diu que sí, seré partidari de la independència. I si diu que no, caldrà acceptar-ho.
Què en pensa, del paper d'Unió, en aquest procés?
Ara que sóc neutre em sembla que hi ha gent d'Unió que estan integrats al procés perquè Catalunya decideixi. I n'hi ha algun que si bé creu que Catalunya té dret a decidir potser li agradaria que decidís que no.
Parla de Duran i Lleida?
He dit algun.
Què farà, ara, quan es jubili?
Sóc voluntari de la Creu Roja. M'agrada i hi vaig molt. És del que estic més orgullós. Ara encara hi aniré més. Si et pares, costa molt tornar a arrencar.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.