Coses oblidades de la transició

La transició esta plena d'esdeveniments i circumstàncies, la versió oficial és de les grans figures, la dels pactes i el consens, de les lluites socials i de les minories no es parla, com si no hagueren existit. D'alguns fets en els quals vaig participar cal donar fe, igual resultar útil el seu coneixement.

Recorde tres accions oblidades. Una afecta a la campanya per la legalització de l'esquerra radical, altra, sobre una campanya a favor de la república i, finalment, la darrera fou una acció al Consolat de Nicaragua, totes al cap i casal.

Cal partir del fet que a les eleccions de 1977 una part de l'esquerra que havia lluitat contra la dictadura no va poder concórrer al no haver estat legalitzada. Tant el PSOE com el PCPV van poder participar amb les seues sigles i sense dificultats. Passats els comicis, uns quant partits d'esquerra intentarem la legalització promovent-ne accions a tot l'estat. A València, acudiren al carrer de Xàtiva, junt al Institut “Lluís Vives”, les direccions i alguna gent amb cotxes, formant-ne una caravana amb pancartes, banderes, propaganda...A la Plaça d' Amèrica ens va interceptar un gran contingent de grisos amb vehicles, nosaltres seriem un trenta cotxes i poc més de mig centenar de persones.

Ens portaren a la comissaria de Joaquim Costa, era un espai prou ample. Sembla que el comissari no tenia instruccions concretes, ni idea de com organitzar allò, aleshores jo , no recorde si amb alguna persona més, em vaig reunir amb ell, fent-li la proposta de agrupar-nos dins de la comissaria per partits, així el seu informe es faria fàcilment. Acte seguit vaig anar senyalant el lloc on cada sigla es deuria situar, aquí el, PTE, allà ORT, i així la resta OIC,MCPV,UCE,LCR...

Al final l'atestat del comissari reflectí una realitat: la nostra existència, ens havia legalitzat de facto. Setmanes més tard vingué la notificació de la inscripció al Registre del Ministeri de l' Interior.

Anem al segon fet. Al 1979 Josep Lluís Albiñana va prendre possessió com President del Consell Preautonòmic, una entitat amb presència fins i tot de restes franquistes. Al mateix dia, algunes opcions d'esquerra muntarem unes taules demanant signatures per un referèndum, en el qual els ciutadans en pronunciarien sobre si monarquia o república. Jo estava a la taula que hi ha havia davant de Correus. Quan portàvem un parell d'hores ens van detenir, ens tancaren a la Comissaria existent front el Mercat Central. Elia trucà a Albiñana, la resposta fou que m' ho havia buscat.

Cap les nou de la nit, el comissari em crida puix venien a parlar amb mi Ferran Vidal i Joan Lerma, dos membres del govern de Josep Lluís, tal vegada una reconsideració d'aquest darrer, parlarem i el comissari m'oferí restar al seu despatx i no baixar al calabós. El tracte era correcte i la conversa amistosa, declinant l' invitació vaig tornar al soterrani amb la resta de companys que eren de les Joventuts Socialistes i Unificació Comunista. A la matinada eixirem.

La darrera història va de solidaritat internacionalista. A principis dels vuitanta els sandinistes van derrotar a Somoza a Nicaragua entrant a Managua, vespres de l' històric esdeveniment els representant dels Front Sandinista, tement que als consolats i l'ambaixada desaparegués documentació, ens demanaren ajuda per ocupar les seus diplomàtiques. Tot i considerant, que els companys del PCPV podien participar, vaig parlar amb el seu Secretari General, Ernest Garcia, feu les consultes oportunes i em comunicà que al ser una acció il·legal no anaven a vindre.

El consolat hi era a la Avinguda de Pérez Galdós. Al' hora acordada, entràrem al pati ocupant l'escala. La seu diplomàtica estava al primer pis, els grisos s' havien avançat i estaven dins del pis. Quan portàvem una hora o cosa així un cap policial va aparèixer i digué: “Los nicaragüenses pueden subir a celebrar con champañ el triunfo del pueblo nicaraguense, el resto deben irse”. La consol, que era una dona, havia canviat de jaqueta.

Com es pot comprovar, es tracta de tres històries significatives viscudes al nostre País Valencià i protagonitzades per gent compromesa d'aquest país.