Societat
JOAN CARLES MARTÍ
ACTIVISTA I IMPULSOR DEL CATALÀ A L'EXTREM SUD DEL PAÍS
“Faré apostolat pel català tota la vida”
El fundador d'El Tempir d'Elx destaca el treball silenciós de centenars d'activistes de tot el territori
Convida els valencians a estimar i defendre la llengua amb independència de la seua ideologia
Perfil
Joan-Carles Martí (Marsella, 1958) és llicenciat en traducció i interpretació i diplomat en turisme. És un activista per la llengua convençut i perseverant en un dels indrets on la presència del català ha estat més amenaçada. Fundador d'El Tempir i animador del Casal Jaume I d'Elx
Com Martí Gasull, amb qui tenia molt bona relació, Joan-Carles Martí, “l'home d'Elx”, és un entusiasta i un enamorat de la seua llengua i la seua cultura.
La seua sembla la candidatura de David contra Goliat?
Sí, tinc amics que diuen que és una candidatura èpica. No serà fàcil guanyar el que seria la versió moderna de la Gran Enciclopèdia, Viquipèdia, ni el col·lectiu de mestres de les Illes, pels quals sent una gran admiració, tanta que el primer dia ja vaig votar per ells.
Dos col·lectius i un activista. A qui representaria vosté?
Al militant de base, al que dedica la seua vida a la lluita per la llengua i la cultura catalanes. Aquesta dedicació nostra es converteix en una mena d'apostolat que no pots deixar, perquè després de 40 anys que semblava que havíem millorat tant t'adones que es pot desfer molt des del poder. I tot això es fa des de l'anonimat, i en moltes ocasions posant recursos de la pròpia butxaca. Per això, de Joan-Carles Martí, no sols n'hi ha un, sinó centenars a cada comarca de l'àmbit lingüístic. La meua opció és el reconeixement al treball silenciós.
I com és la situació de la llengua al sud del sud?
Hi ha una idea equivocada sobre aquest aspecte. La gent pensa que el sud és sols Alacant i no és així. A la ciutat hi ha molta gent que parla català, però potser no hi hagut una demanda social tan ampla ni un sentiment de pertinença a la cultura com en altres ciutats pròximes que han fet via.
Es refereix a Elx?
Durant anys Elx va ser l'administració més important que no governaven els conservadors i es va fer un gran treball de normalització. Però a l'extrem sud, tenim un conglomerat de ciutats mitjanes on la llengua és vivíssima com ara Crevillent o Monòver. Hem d'enfortir aquest procés i que les ciutats com Xàtiva, Alcoi i Dénia es mantinguen fidels a la seua llengua. El fet que la joventut conega la llengua i sàpiga usar-la ens ha d'obligar a militar en l'optimisme i en el canvi.
El tancament i censura de mitjans en català públics o la reducció de les línies en valencià no conviden precisament a l'optimisme.
No, i és una errada política i estratègica vinga d'on vinga. No s'han adonat que la societat valenciana ja no és la mateixa que fa 30 anys. La bona notícia és que ja tenim un relleu generacional. I per això faig una crida a què els valencians estimen la seua llengua amb independència de la seua ideologia.
Considera que és una mena de càstig exemplaritzant?
I tant! A Catalunya no s'atreveixen perquè no governen i perquè la societat catalana és molt més madura que la valenciana i la balear.
Si arriba la independència què passarà a la resta de territoris?
Haurem de plantar cara per mantenir les senyes d'identitat; armar-nos com a valencians i fer créixer el sentiment de pertinença.
Notícies relacionades
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.