Pacients sense fronteres
La directiva europea d'atenció transfronterera podria fer créixer les llistes d'espera
Els centres públics hauran d'atendre els ciutadans de la UE que ho sol·licitin
L'entrada en vigor, a finals d'aquest mes, del reial decret que incorpora a la legislació espanyola la directiva europea d'assistència sanitària transfronterera suposarà que, per primer cop, els ciutadans de l'Estat podran triar a quin país de la Unió Europea (UE) i a quin centre volen rebre tractament. Això sí, hauran d'avançar el pagament i sol·licitar-ne el reemborsament. Però la norma també implica que els centres sanitaris de l'Estat espanyol, tant públics com privats, hauran d'atendre ciutadans europeus que ho sol·licitin, malgrat la pressió assistencial que suporten els primers. En espera de veure el volum de persones que es desplaçaran per rebre tractament, el Departament de Salut assegura que l'arribada de pacients estrangers a centres catalans de la xarxa pública s'haurà de gestionar “de manera que no faci augmentar les llistes d'espera”.
El Consell d'Estat ja ha alertat del risc que les llistes d'espera d'hospitals públics de l'Estat quedin perjudicades per l'arribada de ciutadans europeus amb els mateixos drets i deures. Segons les últimes dades, uns 80.000 catalans esperen una intervenció quirúrgica, un 40% més que abans de les retallades. “Encara s'ha de veure com, però s'ha de garantir que l'atenció a estrangers no faci incrementar les llistes d'espera i no vagi en detriment de l'activitat pública que contracta el Catsalut als centres. Aquesta activitat s'haurà de fer”, assegura el gerent d'atenció al ciutadà del Catsalut, Joan Lluís Piqué.
Fins ara, els europeus podien rebre assistència en un altre país de la UE quan hi feien desplaçaments temporals per vacances o motius laborals, per exemple. L'atenció es limitava a l'assistència urgent, amb targeta sanitària europea, i es prestava segons les condicions del país. Aquest tipus d'atenció urgent es continuarà prestant, però ara per primer cop es regula l'assistència quan el desplaçament té com a únic propòsit rebre tractament.
Amb la nova normativa, n'hi haurà prou amb sol·licitar assistència en un centre sanitari estranger, tot i que en molts casos, per exemple si es requereix hospitalització d'almenys una nit o si el tractament és molt car o necessita equips molt especialitzats, caldrà l'autorització prèvia del servei de salut de la comunitat autònoma, en el cas de Catalunya, del Catsalut.
A més, els interessats hauran d'estar en situació de poder avançar el pagament de l'assistència i d'assumir les despeses de desplaçament i allotjament. El Catsalut només rescabalarà una quantitat equivalent a la que hauria costat el tractament si s'hagués fet a Catalunya, d'acord amb unes tarifes públiques.
Així doncs, si un ciutadà català s'opera, per exemple, d'una hèrnia inguinal sense complicacions a França, el Catsalut només li abonaria 2.346 euros, que és la darrera tarifa aprovada el 2012. Si l'hospital francès li ha cobrat un preu més alt, haurà d'assumir la diferència. Si la factura fos més barata, només li reemborsarien aquest preu. El pacient tindrà dret a disposar d'una còpia d'informes i proves i, un cop a Catalunya, tindrà assegurat el seguiment.
Tarifes més baixes
Ara, cada comunitat autònoma disposa de les seves pròpies tarifes, però, en general, els preus fixats a l'Estat en el sector públic estan per sota de les tarifes dels països nòrdics i centreeuropeus. “Estem a la banda mitjana, amb tarifes equiparables a la zona mediterrània”, explica Joan Lluís Piqué.
Uns preus assequibles i una legislació favorable, sumats al reconeixement de la qualitat de la sanitat catalana i l'espanyola i a l'atractiu turístic, poden ser una combinació perfecta per atreure pacients. Amb tot, segons dades de la Comissió Europea, en general, els pacients s'estimen més rebre assistència al seu país. La demanda d'atenció transfronterera, inclosa la urgent, suposa ara l'1% de la despesa pública en salut a la UE, uns 10.000 milions d'euros.
Beneficis per als privats
Podria ser, fins i tot, que “als nòrdics els resultés més barat enviar els pacients a Espanya”, va indicar el director general de cartera bàsica de serveis del Ministeri de Sanitat, Agustín Rivero. Tot i això, el ministeri preveu que seran els centres privats –sobretot els que ja tenen prestigi– els que sortiran més ben parats de la nova legislació, ja que, si els europeus trien un centre públic de l'Estat, “hauran de posar-se en llista d'espera, com els espanyols”, assegura Rivero.
El ministeri sosté que els principals beneficiaris de la nova normativa seran els pacients que requereixin un tractament especialitzat o que cerquin un diagnòstic o un tractament per a una malaltia rara. Un argument qüestionable tenint en compte que la possibilitat de rebre atenció a un altre estat de la UE de manera excepcional ja existeix i que, a partir d'una indicació mèdica, el cap del servei d'un hospital de tercer nivell o de referència en una patologia pot tramitar la sol·licitud a través del Catsalut.
LES XIFRES
Autorització i reemborsament
Sol·licitud
El ciutadà podrà consultar l'oferta sanitària i les tarifes dels centres sanitaris de la UE a través dels punts de contacte informatiu de cada estat. Podrà sol·licitar l'assistència, tot i que en molts casos necessitarà una autorització. Només es rescabalaran tractaments inclosos en la cartera de serveis espanyola i catalana, incloent-hi les receptes.
Autorització
El Catsalut haurà d'autoritzar l'assistència en un altre estat membre quan es requereixi hospitalització d'almenys una nit i amb determinats tractaments cars o complexos (PET, reproducció assistida, diàlisi, radioteràpia, anàlisis genètiques complexes, etc.). En
el termini màxim d'un mes s'haurà de notificar si es
dóna o no l'autorització.
Denegació
Es podrà denegar una autorització quan es consideri que hi ha risc per al pacient, quan hi hagi indicis que el centre sol·licitat no ofereix garanties de seguretat o quan l'assistència es pugui prestar a l'Estat en un termini de temps raonable.
Rescabalament
El pacient haurà d'avançar el pagament i, un cop sol·licitat el reemborsament –mai superior al cost que hauria tingut aquí–, rebrà resposta abans de 3 mesos.
