Societat

Els candidats preparats

Un de cada seixanta nord-catalans es presenta a les eleccions municipals. La llengua i la cultura catalana són els grans absents dels comicis.

El proper 23 de març (i el 30 si hi ha una segona volta) són 7414 els candidats que intentaran fent part dels 3360 futurs elegits dels consells municipals de Catalunya Nord i que designaran, en els dies següents, els 226 batlles nordcatalans. Les dues grans categories de municipis - més o menys de 1000 habitants- determinen el tipus d'escrutini i altres consideracions com, per exemple, l'obligació de paritat.

Poblacions de menys de 1000 habitants

Aquests municipis, que són la major part a Catalunya Nord, poden presentar candidats sota forma de llistes constituïdes al voltant del que es perfila com el futur batlle, però també candidatures individuals que es poden barrejar o permutar. Segons la seva població, elegeixen 7, 11 0 15 consellers municipals.

Molts d'aquest pobles presenten una sola llista, fet que es pot interpretar com una satisfacció general de l'acció municipal anterior o almenys d'un certa tranquil.litat entre la població. D'altres demostren un accès de febre electoral com és el cas a Tresserra (40 candidats per 15 escons), Rodès (42) o Marqueixanes (51) amb un rècord per Passà amb 56 candidats per 15 escons.

En aquests municipis petits, on la paritat no és obligatòria, es nota especialement la presència de candidats d'altres països europeus com per exemple a Oms (3 sobre 11 escons) o a Castell (4 sobre 11). La majoria són britànics, però també belgues, espanyols, alemanys o neerlandesos.

Més de 1000 habitants

Pels pobles de més de 1000 habitants, les candidatures han de presentar-se en llistes constituïdes del nombre exacte d'escons de regidors amb paritat dona-home i s'ha de votar per una sola llista.

Segons la mateixa valoració que pels municipis petits, el nombre de llistes presentades demostra una activitat especial o eventualment conflictiva en el sí de la població. En la majoria de casos trobem dues llistes oposades, a vegades tres. Poblacions com Corbera de les Cabanes, Forques, la Torre del Bisbe, Illa, Pollestres, Rià, Sureda, Arles, Toluges o Tuïr presenten una única llista mostrant així una evident absència de l'oposició i doncs una elecció cantada. Només una manca important de participació podria impedir l'elecció dels candidats (s'ha d'obtenir, a més de la majoria absoluta, almenys 25% de vots dels inscrits).

Al contrari, poblacions amb llarg passat conflictiu presenten un més gran nombre de llistes com és el cas d' El Barcarès, Ceret, Sant Llorenç de la Salanca, Sant Esteve o Sant Cebrià (4 o 5 llistes). Com sovint en el passat, Banyuls de la Marenda manté el rècord amb 6 llistes diferents o sigui 162 candidats per 27 escons de regidors.

Finalment, a la sola ciutat d'importància que és Perpinyà, trobem l'implicació dels partits polítics estatals com també una situació conflictiva pel que fa les qüestions municipals. Es presenten 9 llistes de candidats: la llista a base UMP del batlle sortint Jean-Marc Pujol amb 31 nouvinguts sobre els 55 candidats, la llista d'esquerres de Jacques Cresta amb el PS, els comunistes, el MRG i una desena de persones de la societat civil, el Front National de Louis Aliot, els ecologistes de Jean Codognès, la llista 'sense etiqueta' de Clotile Ripoull (ex MoDem i ex CDC), la llista 'Diversos esquerra' d' Axel Belliard i Jacqueline Amiel-Donat (Parti de Gauche i alguns PS), la llista NPA (Nouveau Parti Anticapitaliste) de Stéphanie Font i la llista Lutte Ouvrière del veterà Liberto Planas. Finalment es presenta també una llista 'Jeunes engagés' (joves compromesos) de Philippe Simon responsable de la secció de Perpinyà de CDC-Catalunya Nord i Jean-Christophe Nou portaveu dels joves del MoDem, llista de la qual fa part també Ausiàs Vera, fill de Jordi Vera. Aquesta llista ha aparegut just després el desentès entre CDC i Jean-Marc Pujol a propòsit d'aquestes eleccions

El català descuidat

El tema de la catalanitat a Perpinyà -cultura, llengua,etc- en aquests comicis resulta ben pobre. La llista Pujol inclou, com durant el període Alduy i segons els acords amb Unitat Catalana el seu nou president Brice Lafontaine en posició d'elegible i Virginie Barre. En tots els altres programes, especialment en els apartats culturals, el català i la cultura catalana són totalment absents especialment en les llistes PS de Cresta i l'FN. Pel que fa l'ecologista Codognès, aquest darrer es declara «a favor del reconeixament de les llengües regionals» i a la llista Ripoull es pot notar a la posició 18 l'especialista de discursos dalinians Lluís Collet. Les dues llistes d'extrema esquerra no diuen ni un mot del tema i els 'joves compromesos', que rebutgen el fet de ser una 'llista bis' de CDC, es declaren «centristes i catalanistes», però afegint-hi, «sense introduir en el seu programa cap referència a la independència de Catalunya». Tot un programa.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Un sostre solidari per als familiars dels malalts

palamós

Col·lapse per la coincidència de les vagues del metro i FGC

barcelona

Petició de presó per al policia que va agredir Borràs

barcelona

Crítiques a la tramitació de la renda garantida

Compromís per arribar al 0,7% en cooperació

barcelona

Catalunya ha perdut prop de cent jutges des del 2015

barcelona
XAVIER DE PALAU
COMPOSITOR I AUTOR D’‘ELS CAVALLS DE STENON’, DISC INSPIRAT EN LA PREHISTÒRIA

“Som uns pobres exploradors dotats de pensament màgic”

banyoles

Primer aparell per mesurar l’afectació del Parkinson

Barcelona

Els metges desconnecten Lambert, símbol de la mort digna a França

París