Societat

‘La Soli': d'obrera a nacional al Consell de Cent

Els diaris que durant el franquisme van representar la Prensa del Movimiento a Barcelona van ser dos: el periòdic de tarda La Prensa i Solidaridad Nacional, que sortia als matins. El primer número de Solidaridad Nacional va aparèixer el juny del 1936 en format de revista setmanal, de la qual només es van arribar a editar tres números. Com a diari va reaparèixer unes setmanes després de l'ocupació de Barcelona per les tropes franquistes, el 14 de febrer del 1939, data en què es va editar el número 4. La publicació s'autoproclamava Diario de la Revolución Nacional-sindicalista. A partir del 1940 va passar a ser el Diario de Falange Española Tradicionalista y de las JONS.

Coneguda popularment com La Soli havia heretat els locals i tallers del diari anarquista Solidaridad Obrera al carrer Consell de Cent, 202, cantonada amb Villarroel, que van ser comissats pels franquistes en acabar la guerra.

El març del 1957 la capçalera incorporava el subtítol Diario Sindicalista de Cataluña, que va tornar a canviar el 1970 per un de més simple: Diario Regional.

Durant la primera etapa es va vincular a la propagació de l'ideari falangista i de la revolució nacionalsindicalista com a fórmula per combatre els dos grans enemics d'Espanya, el comunisme i el capitalisme, a través de la superació de la lluita de classes i la nacionalització de l'economia. Després es va limitar a ser el portaveu del Sindicat Vertical, l'únic que l'estat franquista reconeixia com a legal. El símbols de la Falange (el jou i les fletxes) van ser sempre presents a la capçalera. Segons explica l'historiador i periodista Jaume Fabre, el diari va començar amb un tiratge de 12.000 exemplars, i va arribar a un màxim de 100.000. Aquest increment es deu en gran part al fet que tots els departaments oficials s'hi van subscriure. Va tenir vuit directors: José de Ercilla (1939), Luis Santamaría (1939-1963), José Ramón Alonso (1963-1965), Fernando Ramos (1965-1967), Clemente Pamplona (1967-1970), Federico Gallo (1970-1973), Luis Climent 1973-1975) i Francisco Gutiérrez Latorre (1975-1979). Entre els periodistes que hi van col·laborar –alguns d'ells molt allunyats de l'ideologia oficial del diari–, hi figuren Manuel Vázquez Montalbán, Robert Saladrigas, Martí de Riquer, Enrique Rubio, Joan Teixidor i Magda Solé.

La fi de la dictadura i l'abolició del Sindicat Vertical van accelerar la crisi final del diari. El 5 de juny del 1977 un grup de militants de la CNT van ocupar els locals del diari reclamant-ne el retorn al sindicat. L'últim número va sortir el 16 de
juny del 1979.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

L’Audiència Nacional no apartarà els tres magistrats que han de resoldre els recursos dels condemnats d’Altsasu

madrid

La Marató bat el rècord i recapta més de 10,5 milions d’euros

barcelona
El temps
Servei Meteorològic de Catalunya

Núvols alts i cel serè

Barcelona

Detingut per desordres públics l’home que diumenge va cridar consignes jihaidistes a Salou

Barcelona

La Grossa de Cap d’Any, més grossa i amb més premis que mai

barcelona

Catalunya té 2.195 quilòmetres de carreteres amb risc alt o molt d’accident greu o mortal

Barcelona

El pla educatiu de Salt inclou més d’un centenar d’accions

salt

Gran suport a la 27a edició de La Marató de TV3

barcelona

Les comarques gironines es bolquen en La Marató

girona