Jordi Vilamitjana i Pujol
Professor, escriptor i periodista, ha deixat una forta empremta en diverses generacions com a mestre de llengua i de vida, amb principis inalterables
“Gràcies per tot el que has fet per nosaltres, aquests quatre anys al teu costat han sigut els millors, ets una persona admirable i digna de recordar, més que un professor, una gran persona, un amic.” Aquest és un dels molts missatges que alumnes, amics i lectors van deixar ahir a la pàgina de Facebook de Jordi Vilamitjana, professor, escriptor i col·laborador durant vint anys del Diari de Girona. Vilamitjana va morir la matinada de divendres, víctima del càncer. El funeral tindrà lloc avui, a dos quarts de dotze del migdia, al tanatori de Girona.
“No em dugueu enlloc més; deixeu-me aquí, a prop dels meus. Deixeu-me que davalli del Calvari a la Vall de Sant Daniel una primavera més; deixeu-me recollir un ramet de violetes per a la meva mare i un altre per a la meva dona. Deixeu-me, si us plau, a la plaça de la Sardana o a la Font del Ferro. Deixeu-m'hi lleuger d'equipatge”, escrivia Jordi Vilamitjana (Girona, 1957) en un article titulat No em dugueu enlloc més, publicat al novembre passat, en el qual ja deixava entreveure el desenllaç de la seva llarga lluita contra la malaltia, difuminada en una visió poètica de la ciutat on havia nascut i de la qual no volia marxar. Per aquest article Vilamitjana va rebre el 28 de novembre passat, per segona vegada en la seva trajectòria periodística, el premi Manuel Bonmatí.
Llicenciat en filologia catalana, Jordi Vilamitjana va exercir la docència, tant en l'educació primària i secundària com en la universitària i en la formació d'adults, en diversos centres educatius de Banyoles, Olot i Girona, on en els últims anys va ser professor titular de llengua i literatura catalanes a l'IES Santa Eugènia.
El seu compromís social i polític es va fer evident en diversos fronts. Entre el 1989 i el 1994 Casamitjana va ser el coordinador de la revista sindical 35 hores. “En Jordi ha estat lluitant fins al final, no només contra la malaltia, sinó també a favor d'uns drets que semblen destinats a haver-se de tornar a conquerir”, escrivia ahir Joel Medir, antic alumne seu, en un article titulat El gran mestre Vilamitjana, publicat a la revista digital Eldimoni.com. “No em dugueu enlloc més; deixeu-me a Girona envoltat d'amics i d'una vida senzilla.” L'últim desig d'un home íntegre i bo.
