La gran cercavila

El Lukas, de 7 anys, agafa el capgròs de tigre que li ha fet el seu amic Xavier i marxa corrents cap a l'estació de Sabadell Centre amb la seva mare, la Julia, i el seu germà Fèlix. “No vull que ens treguin la música”, diu el Fèlix. La seva mare, una dona alemanya que parla un català impecable, hi afegeix: “Cal lluitar perquè no ens treguin la riquesa de créixer bilingües, trilingües...”

A l'estació es troben amb els seus amics, el Roc, la Queralt i la Berta, i amb les seves mares. Porten capgrossos de tigre i de dimoni i vesteixen samarretes grogues. “¡Wert, te vamos a comert!”, criden divertits sota la disfressa. Al tren, troben més famílies amb banderoles estelades, samarretes grogues, verdes i negres amb el lema Ara és hora. Més nens, més pares, més mestres. “No hi ha dret que hi hagi un retrocés en tot el que havíem aconseguit”, subratlla la Maite, professora de primària. A Cerdanyola, puja al tren un grup de batucada. Encara no es palpa un gran ambient de festa.

Però només sortir de l'estació, a Arc de Triomf, la percepció canvia. Fa estona que la gent ha començat a arribar. Alguns, com Carme Carballido, ja hi eren a dos quarts de cinc de la tarda: “Hem vingut en autocar des de Reus. Dos autocars plens.” Falten 20 minuts perquè surti la gran cercavila de la plaça Tetuan. Les terrasses del passeig de Sant Joan són plenes de gent amb esperit entre festiu i de protesta. Gorres, estelades, capgrossos, gegants, desenes de grups de cultura popular, música. I soroll, molt soroll.

El Lukas i els seus amics es fonen amb la gentada. Divertits. Contents. I comença la marxa. Que amb un recorregut curt avança tan a poc a poc que sembla que quasi no es mogui. “Vaig començar l'escola en català fa 30 anys i em fa molta ràbia. Per això sóc aquí”, diu la Teresa Feliu, exmestra. Una dona gran es mira la manifestació des d'un lateral del passeig de Sant Joan. Aireja una banderola independentista: “La gent estem molt cabrejats.” Darrere seu, la Laura també contempla l'espectacle amb el seu fill de tres mesos als braços vestit amb una samarreta que porta un gran xumet pintat amb els colors de l'estelada. “Nascut per ser independent”, es pot llegir a sota. Ha vingut des de Vilassar de Mar amb el seu marit i una filla més gran: “Tal com s'estan posant les coses, no ens podem quedar a casa.”

La cercavila continua molt a poc a poc. La gent balla, pica de mans. El Teo i la Quima, dos gegants de l'escola Vedruna-Vall de Terrassa, fan giravoltes. Un centenar de persones els acompanyen. L'escola Reina Violant de Gràcia llueix una cucafera de tela construïda especialment per a l'ocasió. “Estem cansats de demanar que sigui una escola en català, inclusiva i de qualitat. Ara exigim a la consellera que es comprometi”, comenta la presidenta de l'AMP, Martina Gasull. Torna a ficar-se sota la cucafera, mentre un pallasso es barreja entremaliat entre els manifestants. “On s'agafa número? Aquí segur que regalen alguna cosa”, bromeja. La gent riu. Alguns nens, seduïts pel joc, comencen a cedir el privilegi de portar els capgrossos als seus pares, que els carreguen satisfets. Les botigues del passeig de Sant Joan s'afarten de vendre refrescos i gelats. L'ambient de festa s'imposa. Només de tant en tant un cartell de solidaritat amb Jaume Sastre, el mestre balear en vaga de fam, o alguna pancarta demanant la dimissió de la consellera Rigau “per les retallades” recorda que es tracta d'una mobilització de protesta.