L'acusat declara al final
El ple de l'Audiència de Barcelona debatrà i votarà si és legal que un inculpat declari l'últim en un judici
Alguns jutjats catalans ja ho apliquen de forma pionera a l'Estat espanyol per garantir millor la defensa
Mentre el ministre de Justícia, Alberto Ruiz -Gallardón (PP), vol torpedinar l'accés dels ciutadans als jutjats, hi ha un corrent de magistrats que promou que l'exercici d'impartir justícia ha de ser més garantista, com recomana el Tribunal Europeu de Drets Humans.
Una d'aquestes iniciatives, pionera a l'Estat espanyol, és que tots els magistrats de l'Audiència de Barcelona debatran i votaran aviat en un ple no jurisdiccional si és legal i no causa indefensió a les parts que l'acusat declari al final del judici (i si ho vol), un cop vistes les proves i els testimonis que hi ha en contra seva. Hi ha magistrats de jutjats penals de Barcelona i d'Arenys de Mar que, d'ofici, ja han aplicat aquest canvi d'ordre en les vistes. A causa dels recursos de la fiscalia i d'altres acusacions —que demanen la nul·litat dels judicis per haver-se fet la modificació—, el plenari de l'Audiència ha d'arribar a un acord sobre quina resposta cal donar, malgrat que no serà vinculant.
No obstant això, aquesta votació pot marcar el camí cap a una pràctica més equitativa vers el processat. És el que persegueix el magistrat de l'Audiència de Barcelona José Luis Ramírez, que confecciona la ponència que exposarà als seus col·legues i en què defensa que el fet que l'acusat declari al final del judici no causa indefensió a les acusacions i, per tant, no cal declarar nul el judici.
Ramírez exposa que la llei d'enjudiciament criminal (Lecrim) de 1882 —en vigor, amb la supressió d'articles inquisitorials— no diu pas res sobre la declaració de l'imputat. “Aquesta llei preconstitucional només precisa que al principi del judici es farà l'anomenada prova de confessió”, en què el magistrat pregunta a l'acusat si es declara culpable dels fets o no. És la mateixa fiscalia que, en el segle XIX, va demanar que en aquest inici s'inclogués la declaració de l'acusat per escatir millor la veritat. El Tribunal Suprem va recollir-ho i aquest inici s'ha reproduït fins avui en dia.
“Aquesta pràctica va conduir a la tortura per arrencar la veritat a l'acusat. Per garantir un procés just i sense coaccions, cal donar més valor a la prova de càrrec en el judici i deixar per al final la declaració de l'acusat”, manifesta el magistrat de la secció sisena. Ramírez hi afegeix: “L'acusat guanya en dignitat, i les acusacions no se centren a fer-lo errar.”
La magistrada de l'Audiència de Barcelona Carme Guil es declara ferma defensora d'aquest canvi, que ha dut a la pràctica en uns 300 judicis quan era titular del jutjat penal 2 d'Arenys de Mar, entre octubre del 2013 i l'abril passat. Guil precisa que, actualment, ja tenen “cobertura legal” per dur-ho a terme, perquè l'article 701 de la Lecrim dóna la potestat al jutge d'“alterar l'ordre de les proves a instància de part i d'ofici”. El president de l'Audiència de Tarragona, Xavier Hernández, també s'atreveix a aplicar aquest canvi.
Guil se sent satisfeta del resultat: “Es preserva millor el dret de defensa i es guanya agilitat en el judici.” Admet que “descol·locava” els advocats quan els proposava el canvi d'ordre a l'inici del judici, però la majoria ho acceptava. Guil no entén els magistrats i fiscals detractors del canvi perquè “tots —precisa— ens hem format en l'època constitucional”.
LES DATES
LES FRASES
Una escenografia del segle XIX
L'escenografia de les sales on se celebren els judicis també és del segle XIX. Les magistrades Yolanda Rueda i Maria Rosa Fernández proposen acabar amb aquesta tradició obsoleta. En un pedagògic article recorden que un dels drets recollits en la doctrina del Tribunal Constitucional i en la del Tribunal Europeu de Drets Humans és que l'acusat ha d'estar “en permanent contacte amb el seu advocat”. Per això, aposten perquè l'acusat segui al costat o al darrere del seu lletrat, en lloc de la banqueta dels acusats.
“A alguns advocats els incomoda, però així l'acusat veu de cara els testimonis i pot alertar de tot el lletrat”, afirma la magistrada Carme Guil, que ho ha dut a la pràctica. La llei de jurat, del 1995, ja ho permet. Poder declarar assegut, enlloc de dempeus com obliga la llei, i sense manilles garanteixen millor la presumpció d'innocència.
