Paper fet a mida

Els únics artesans paperers que queden a les comarques de Girona, Toni Sardà i Jordi Torrent (Sastres Paperers, de Banyoles), reprendran d'aquí a pocs dies la producció, després d'un any d'inactivitat. Aleshores, van decidir tancar, víctimes de la crisi general i, en especial, de la que assota el sector. La tornada a l'activitat, però, és possible gràcies a la implicació del Consell Comarcal del Pla de l'Estany i l'Ajuntament de Banyoles, que han comprès que la desaparició d'aquests artesans hauria significat també la desaparició d'un tros del patrimoni d'aquest país.

Els Sastres Paperers han deixat l'antiga adoberia de la ronda Fortià on durant molts anys havien tingut la seu i s'han traslladat a la històrica Farga d'Aram, un edifici propietat de l'Ajuntament que, a més de produir el que el seu nom indica, també havia estat molí paperer. La dècada passada van consolidar l'estructura, pensant a acollir diversos serveis, però fins ara estava en desús. L'entrada dels Sastres Paperers, per tant, també ha estat molt convenient per a les institucions. El consell ha condicionat una part d'una planta perquè hi treballin els paperers. A canvi, Sardà i Torrent tindran les portes obertes a visites escolars, tallers per adults, possibles visites turístiques i, sobretot, als treballadors del centre ocupacional COIET (una entitat per a persones amb deficiències intel·lectuals que depèn de l'ens comarcal) perquè hi facin activitats.

Pel que fa a la faceta productiva, seguiran usant la marca Aquari, un referent molt potent en els cercles que utilitzen paper elaborat de la manera antiga, principalment artistes pintors de Catalunya mateix i de diversos països europeus. “Els contactes s'han mantingut, malgrat l'aturada”, deien la setmana passada els dos artesans mentre mostraven les flamants instal·lacions. “És més petit, però més còmode i funcional”, diuen.

La seva matèria primera són les fibres vegetals (cotó, lli i cànem), que ells mateixos trituren, refinen amb aigua i encolen. Segons el tipus de paper que es vol, donen a la pasta un tractament o un altre. La darrera fase consisteix a passar-ho per uns sedassos, tallar-ho a la mida desitjada, apilar-ho per premsar-ho (per eliminar-ne l'aigua) i, finalment, penjar els papers en un lloc on circuli l'aire, a fi que s'assequin de manera natural. En un dia de feina es posen a assecar uns 200 fulls de 50 x 65 cm. Malgrat que per sota la farga hi circula el rec Major, descarten usar-ne el cabal, ja que per a això caldria restaurar les rodes de molí que feien pujar l'aigua. De moment, recorren a la de l'aixeta, però esperen que aviat puguin omplir el dipòsit de la farga que es conserva a l'exterior i, un cop reposada, aprofitar l'aigua per elaborar el paper.