La Barceloneta es reivindica

No és cap secret que la Barceloneta és un barri combatiu, però si algú en tenia dubtes ben segur que ja s'han esvaït. Han passat dos mesos des que els veïns van començar a sortir al carrer per protestar contra les molèsties que el turisme massiu genera al barri i la lluita continua. És cert que no és un problema nou, però també ho és que aquest estiu la situació ha arribat a un punt límit. Qui no recorda aquelles imatges de dos turistes despullats en una botiga al passeig Joan de Borbó? Aquest és només un exemple de la disbauxa, amanida amb tota mena d'actes incívics, amb què els veïns s'han vist obligats a conviure. Tot i això, el turisme desaforat i de borratxera, concentrat sobretot en apartaments del barri –la gran majoria funcionant al marge de la normativa–, podria ser només la punta de l'iceberg. La situació a primera línia de mar de la Barceloneta fa que aquest barri popular, amb una identitat molt marcada, sigui un territori cobejat, i hi ha qui tem que acabi sent engolit per un turisme especulatiu i massificat.

En vista d'aquesta situació, la Barceloneta ha fet pinya i reivindica la seva identitat. Només cal passejar pel barri mariner per adonar-se'n. Hi ha balcons on es poden llegir pancartes contra els pisos turístics, però n'hi ha molts més on l'espai s'aprofita per penjar, amb orgull, la bandera de la Barceloneta. En un principi, la idea era engalanar els carrers per la festa major, celebrada fa unes setmanes, però la revolta popular protagonitzada pel barri ha convertit la bandera en un símbol,i el fet de penjar-la, en un gest reivindicatiu. Ja se n'han venut 3.000 i, col·locant-les al balcó, queda clar que en aquell pis hi viu un veí de la Barceloneta.

“Fa potser una dècada que tenim problemes derivats del turisme, però en els darrers tres o quatre anys la situació s'ha fet insuportable”, explica Antonio Heras, veí del barri. Ell està jubilat, té 70 anys, i viu amb la seva dona en un pis del carrer Mestrança, tot i que el balcó dóna al carrer de Meer, zona de pas cap a la platja. “Al meu edifici hi ha un pis turístic, tot i que he de dir la veritat i és que mai no hem tingut problemes”, comenta. Ara bé, no es pot dir el mateix dels habitatges que es lloguen amb aquesta finalitat a les finques situades davant del seu balcó. Del mes d'agost recorda dos moments en concret: la nit en què uns turistes van jugar un partit de futbol al seu carrer, a les dues de la matinada, i el dia en què una dotzena de persones es van trobar en un dels pisos de 30 m² situats davant de casa seva. “La meitat anaven despullats i ja t'ho pots imaginar; a sobre, quan els crides l'atenció riuen”, lamenta. En tots dos casos hi va haver d'intervenir la Guàrdia Urbana.

L'Antonio va néixer a la Barceloneta i hi ha viscut tota la vida. “Jo no estic en contra del turisme, benvingut sigui si suposa un benefici per al barri i els turistes es comporten bé”, aclareix. L'incivisme, diu, no és l'únic problema, ja que segons el seu parer als habitatges turístics també podria haver-hi problemes d'higiene i seguretat. “Jo he vist pisos que es buidaven a les deu del matí i tornaven a estar ocupats a les dotze, sense que ningú hi netegés, i, d'altra banda, als inquilins que s'emborratxen se'ls en podria anar la mà i provocar danys a l'habitatge”, comenta.

Les reflexions que fa l'Antonio les fan també altres veïns de la Barceloneta. “A l'estiu obres les finestres i no t'hi pots estar, tinc amics que han marxat perquè no podien dormir a les nits a causa del soroll”, diu en Francisco, un dels quiosquers del passeig Joan de Borbó. Ara que la calor comença a remetre, sembla que la intensitat de les molèsties s'ha reduït, però si hi ha alguna cosa que no afluixa són les protestes dels veïns, vehiculades a través de la plataforma La Barceloneta Diu Prou! Des que el barri va decidir plantar cara al turisme massiu, s'han manifestat una desena de vegades i l'últim cop va ser dissabte, al centre de Barcelona, una convocatòria que va rebre el suport de la Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona (Favb) i de la Confederació de Federacions d'Associacions de Veïns de Catalunya (Confavc). A l'hora de la veritat, la Barceloneta va estar acompanyada per altres moviments veïnals de la ciutat, però no hi havia ni una sola pancarta de cap altre municipi català amb el mateix problema. Els veïns esperaven més col·laboració per part de les dues entitats i, decebuts, han decidit tallar la relació.

El president de la Favb, Lluís Rabell, admetia ahir la seva part de culpa: “Potser vam subestimar el fet que necessitàvem més temps per articular una resposta més massiva, però nosaltres seguirem donant-los suport.” Pel que fa a la problemàtica dels pisos turístics, Rabell creu que s'emmarca en “l'assetjament especulatiu que hi ha a la Barceloneta”. “En l'epidermis hi ha el tema dels apartaments turístics, però darrere hi ha tota una bombolla turística i una política de transformació de la façana litoral, en la qual el barri, que està situat en un lloc meravellós, és un element cobejat”, afirma.