Societat
FRANCISCO LORENZO
COORDINADOR DE L'EQUIP D'ESTUDIS DE CÀRITAS ESPANYOLA I SECRETARI TÈCNIC DE LA FUNDACIÓ FOESSA
“L'educació és cara, però ho és més la ignorància”
“Els problemes de salut i educació en nens afecten el seu desenvolupament cognitiu i físic”
“És possible un model de societat sense fractura si apostem per posar la persona i la seva dignitat al centre del projecte”
“Sense estudis només es podrà accedir a feines molt precàries amb el model pel qual s'està apostant”
Francisco Lorenzo
El secretari tècnic de la Fundació Foessa i coordinador de l'equip d'estudis de Càritas espanyola ha viatjat per l'Estat espanyol per presentar el setè informe Foessa, en què han participat més de 90 investigadors de 30 universitats. L'informe analitza les causes i les conseqüències d'una estructura social que cada vegada genera més desigualtats.
El que no invertim en educació i salut és
un estalvi puntual, però una pèrdua
en un futur pròxim
La Fundació Foessa fa un dels estudis referents a l'Estat espanyol sobre la realitat social i la pobresa. L'informe del 2014 aprofundeix en les conseqüències que ha deixat la crisi en el model social i les oportunitats d'un nou model que pugui fer front a la pobresa i l'exclusió actual.
Estem vivint una fractura social cada vegada més gran?
Estem en un procés previ a la crisi que està polaritzant cada cop més la societat i la divideix en dos grups amb diferent accés a béns, drets i serveis. És un moment crucial, perquè ara, quan se suposa que s'acaba la crisi, o posem polítiques que permetin tornar a determinats nivells de cohesió social o consentim la mateixa dinàmica. Dos grups totalment pronunciats poden coexistir, però difícilment conviure. És una aposta per un model més cohesionat o rupturista.
Las comunitats autònomes tenen els mateixos recursos per combatre la pobresa?
Hi ha dos components importants. L'un és el que té a veure amb la quantitat de recursos, però, si analitzem la taxa de pobresa en funció dels recursos, veiem que no hi ha un comportament igual. Hi ha comunitats riques que tenen més taxes de pobresa, per tant, la riquesa no ho explica tot. L'altre són les apostes que es fan amb les polítiques socials per fer una lluita eficaç contra la pobresa. Les comunitats més riques tenen menys possibilitats d'exclusió, però el tòpic “com més ric, menys pobre” no és sempre exacte.
Per tant, creu que s'haurien de potenciar molt més les polítiques socials?
En l'àmbit estatal són insuficients i en molts casos en l'àmbit autonòmic també. Amb la crisi hem assistit a polítiques d'austeritat i a retallades que debiliten les polítiques socials que protegeixen els més vulnerables, qui més ho necessita.
Actualment, hi ha famílies que no tenen recursos per accedir a una educació i a una sanitat adequada...
Hi ha qui diu que l'educació és cara, però encara ho és més la ignorància; la sanitat és cara, però és molt més cara una societat malalta. El que deixem d'invertir ara pot ser un estalvi puntual, però una pèrdua en un futur pròxim. Els problemes de salut i d'educació en nens afecten el seu desenvolupament cognitiu i físic, l'aprenentatge, la confiança en ells mateixos i la seva autoestima. Això no ens ho podem permetre.
Tenir un millor nivell de formació porta a més oportunitats d'entrar al món laboral i, per tant, a menys risc d'exclusió?
En un mercat laboral tan restrictiu en què gent molt preparada n'està quedant fora, la resta ho tindran molt difícil. Sense estudis només es podrà accedir a feines molt precàries amb el model pel qual s'està apostant.
Actualment la pobresa infantil és un factor especialment preocupant?
És molt preocupant, tot i que no ho hem de portar només al cas extrem de nens que no tenen res per menjar, sinó simplement saber que hi ha poblacions en què ha disminuït el rendiment escolar perquè a l'hivern no tenen calefacció i no es poden concentrar. Això és inadmissible èticament i moralment.
Això pot afectar la seva manera de veure la realitat?
Totalment. Afecta directament la pròpia percepció de quina és la seva realitat davant la resta i què li pot aportar i demanar aquesta societat.
És possible un model de societat sense fractura social?
És possible, però s'haurien de tocar diversos àmbits. Gestionar un model social a través de polítiques i institucions apostant per no posar el mercat i l'economia al centre del projecte, sinó la persona i la seva dignitat. Hem de pensar en tres nivells que siguin el mirall dels ciutadans: valors, lleis i aptituds.
Notícies relacionades
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
