El cas Pitiüsa, de tràfic de dades, s'aprima a Barcelona
De les 200 persones detingudes, entre les quals hi ha detectius i funcionaris, el jutge ha retirat la imputació a 71
La peça que implicava un directiu d'Unilever s'arxiva amb el perdó del treballador
La comercialització de dades personals i privades és un negoci en alça, però el seu tractament il·lícit és difícil de controlar, de demostrar i de sancionar. El cas Pitiüsa –etiquetat com una gran trama de tràfic de dades il·lícit entre empreses, detectius i funcionaris a l'Estat espanyol i desarticulada el 2012– s'aprima al jutjat de Barcelona per falta de proves sòlides. Dels 200 detinguts en diversos anys, uns 71 han vist com se'ls arxivava la imputació.
“No resulta degudament justificada la perpetració dels delictes que se'ls atribueix, ja que únicament s'aprecien indicis aïllats, si no meres conjectures, suposicions o sospites, que no permeten articular, amb el rigor exigible en seu penal, una acusació que tingui possibilitats de prosperar.” Amb aquesta afirmació, el titular del jutjat d'instrucció número 7 de Barcelona, el magistrat Fernando Luis Criado, decretava l'abril passat el sobreseïment provisional de la imputació a dinou persones en el cas Pitiüsa.
Detectiu de Método 3
Aquesta macrocausa va ser dividida en peces pel jutge per tal de poder dirimir els indicis contra un elevat nombre de sospitosos i autors de delictes de descobriment i revelació de secrets i d'un delicte de suborn, en el cas de funcionaris, per l'obtenció de dades reservades en bases de dades oficials.
Els dinou desimputats ara pertanyen a la peça 4, en què hi ha la detectiu Elisa Villena, de Método 3, a la qual s'imputava haver donat els noms i cognoms de quatre persones, sense aclarir-se –segons el jutge– per a què eren i si s'han facilitat dades reservades. En aquest grup, hi ha un funcionari de la Diputació de Barcelona que tenia accés a la base de dades oficial del cadastre immobiliari, però el jutge manifesta que “no ha quedat prou acreditat que cedís a tercers dades de caràcter reservat”.
La majoria dels indicis són intervencions telefòniques en què els acusats demanen saber, a vegades amb paraules en clau, si una persona consta com a titular d'algun domicili o d'algun compte bancari, entre d'altres. El gros dels investigats són els anomenats “clients”, perquè demanen dades reservades. En el cas de la peça 4, el magistrat ha arxivat la imputació de la majoria perquè no queda clar quines dades sol·liciten, i hi afegeix: “I encara que es demostrés que van obtenir dades reservades, no es compleix el tipus penal, que castiga el que, amb coneixement de l'origen il·lícit de la informació, la difongui, reveli o cedeixi a tercers.” A més, clou, tampoc s'ha demostrat el “perjudici causat” que requereix el delicte contra la intimitat (art. 197.2 del Cadi Penal).
En la peça 1, hi va arribar a haver 52 persones imputades, entre les quals Juan Antonio Rama, que la policia considerava el cervell de l'organització i que va morir sobtadament el febrer del 2014 abans d'anar a declarar al jutjat. El magistrat va dictar el sobreseïment del procés per a 40 persones i n'ha enviat a judici onze, entre les quals detectius. Les defenses d'alguns d'ells han presentat ara recurs a l'Audiència de Barcelona, ja que consideren que les dades que s'oferien es poden trobar a internet o en el registre mercantil i que, per tant, no van cometre delicte.
El ‘hacker' Bevilacqua
La peça 7, oberta amb noves detencions a Sabadell i Barcelona el 2013, va acumular 21 imputats i fa dos mesos el jutge va dictar el sobreseïment per a dotze d'ells. El president de la multinacional Unilever Espanya, Jaime Aguilera, estava en aquest grup per haver demanat al hacker argentí Matías Bevilacqua –també imputat– que remenés l'ordinador d'un directiu perquè sospitava que passava informació a la competència. Com que l'espiat va concedir el perdó als imputats, el cas penal s'ha tancat.
LA DATA
Polèmica amb els fitxers policials dels Mossos
Que un jutge decreti el “sobreseïment lliure” d'una causa penal per a un imputat significa que, com que no se n'ha pogut demostrar la presumpta culpabilitat, tanca el cas. El “sobreseïment provisional” implica un arxivament parcial en espera d'un nou indici. No obstant això, en el 95% dels casos suposa l'arxivament de la causa, asseguren fonts jurídiques.
Aquesta realitat judicial, però, no és tinguda en compte pels Mossos, pràctica avalada per l'Autoritat Catalana de Protecció de Dades en
la reclamació d'un ciutadà, que a més és policia local.
En concret, l'home va reclamar a la Direcció General de la Policia la cancel·lació de les seves dades personals incloses en el fitxer Sistema d'Informació Policial (SIP) arran d'unes diligències incoades per un jutjat de violència contra la dona el 2014, i després que el jutjat decretés el sobreseïment provisional del cas. La policia s'hi va negar i l'agent va demanar l'empara a l'Autoritat, i més quan les seves dades poden ser vistes per qualsevol policia. En l'expedient, la direcció dels Mossos argumenta que “les dades continuen sent necessàries per a la investigació oberta”. I hi afegeix que és “un fet de gravetat”, que com que és policia l'home té accés a armes i que el sobreseïment del cas és provisional. En la resolució, l'Autoritat dóna la raó a la direcció policial, tot i l'arxivament judicial. Per conciliar la protecció de dades de l'afectat, recomana que només puguin ser vistes per la unitat policial que porta la investigació.
