Dones del món a Barcelona

La Maritza Buitrago va arribar a Barcelona fa nou anys, procedent de Colòmbia. Venia a estudiar un màster i al principi va haver de fer-se impermeable als comentaris d'algunes persones, que només pel seu origen i la seva condició de dona li auguraven que només podria aspirar a cuidar avis o netejar cases.

L'Huma Jamshed viu a Barcelona des de fa 14 anys. Al Pakistan era professora de Química a la Universitat, i quan va arribar a Catalunya ja havia fet un doctorat en Químiques a Madrid. Va venir seguint els passos del seu marit. Al principi treballava en una agència de viatges familiar, però de seguida es va adonar que dedicava més temps a assessorar altres immigrats que li anaven a demanar consell. A les últimes eleccions municipals anava al número 16 a la llista d'Ada Colau. “Ha estat difícil, has de treballar molt, però jo estic molt contenta a Barcelona, m'hi sento acollida i integrada”, explica l'Huma.

Tant ella com la Maritza, que superant tots els tòpics és directora de projectes en una plataforma contra la violència de gènere, formen part de l'exposició Dones del món, llar i feina a Barcelona, que es pot visitar fins al 31 d'agost al pavelló de Sant Rafael i als jardins del Recinte Modernista de Sant Pau. La mostra, ideada i organitzada per l'Institut de la Universitat de les Nacions Unides sobre la Globalització, la Cultura i la Mobilitat, retrata la vida de 16 dones immigrants a través de la seva imatge –una sèrie de fotografies de grans dimensions fetes per l'antropòloga visual Tatiana Diniz– i els seus testimonis. “Hem volgut representar el món d'aquestes dones i mostrar com el fet d'haver refet aquí la seva llar ha fet també que se sentin part de la ciutat”, explica Diniz. Tant és així que el projecte també l'han fet les mateixes dones. Elles van guiar Diniz i elles van escollir també el lloc on volien ser fotografiades. “La Fàtima, per exemple, que és mediadora cultural, va triar la biblioteca de la Trinitat perquè ella se sent molt del barri, de la Trini”, relata l'antropòloga. Es refereix a la marroquina Fàtima Hassou, que ja fa 17 anys que és a Barcelona. A la mostra diu: “Els estereotips són que la dona musulmana és submisa, que obeeix el marit i que el segueix allà on va, una dona que no té estudis... Tot això és molt comú, però jo estic cansada de justificar-me, de mirar d'explicar que és justament al contrari.”

Com la Fàtima, la resta de dones de la mostra no s'ajusten als estereotips. La majoria asseguren que a Barcelona se senten més lliures, més segures. D'altres, com la Bombo Ndir, que va arribar del Senegal fa 17 anys, no creu que integrar-se vulgui dir oblidar les arrels. Al contrari. “Per mi, les identitats no es canvien, se sumen. Visc a Catalunya, a l'Àfrica, i tot el que he après se suma a la meva identitat. Crec que sóc més rica ara que quan era petita.” Per fer-se la foto, va triar casa seva perquè té moltes teles i és com una minirepresentació de la cultura africana.

Els llocs de procedència, el nivell de formació i les aspiracions de les dones que formen la mostra són molt diverses. Totes aquestes dones, però, comparteixen l'ambició per reconstruir les seves vides, per ser subjectes actius també a les comunitats d'acollida. “En general, per a totes Barcelona ha estat una ciutat amable que els ha facilitat molt la integració”, conclou Diniz.