Alerta pels desnonaments
La PAH de Mataró tem que hi hagi una allau de nous casos durant els mesos vinents
El govern municipal posa en marxa la comissió especial per prevenir-los i diu que no hi ha vap motiu d'alarma
La manca d'interlocutors vàlids complica la tensa situació
El drama dels desnonaments, lluny de suavitzar-se, continua encara ben viu. La Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH) de Mataró n'és conscient i tem que en els mesos vinents hi hagi un rebrot de nous casos. Segons denuncia aquesta entitat ciutadana, ahir n'hi havia un de previst a la capital del Maresme, divendres un altre i la setmana entrant, encara un més. “Temem que en els mesos vinents n'hi hagi molts més”, afegeix el portaveu de l'entitat, Isaac Luque. Un degoteig constant que no els pot fer abaixar la guàrdia ni un sol moment.
En els tres casos es tracta d'habitatges de lloguer que depenen de la Sareb, la Societat de Gestió d'Actius Procedents de la Reestructuració Bancària, l'organisme públic conegut com a “banc dolent”, i en tots tres també s'ha aconseguit ajornar-ne l'execució, com a mínim, un mes, segons l'Ajuntament. De fet, des dels Serveis Socials s'està negociant la situació per a cadascuna de les famílies afectades i, en cas que no puguin continuar vivint als pisos, el consistori no descarta trobar-ne un d'alternatiu de manera temporal.
Davant d'aquesta possible allau de desnonaments, quatre grups de l'oposició a l'Ajuntament –ERC, Volem Mataró, la CUP i ICV– han volgut fer front comú i han demanat junts, a través d'un escrit al nou alcalde, David Bote (PSC), que posi fil a l'agulla i faci tot el possible per aturar aquestes execucions. “No podem esperar més temps, exigim que es posi en marxa urgentment la comissió per prevenir els desnonaments i necessitem saber com pensa el govern solucionar aquest tema”, reclamava ahir el portaveu ecosocialista mataroní, Esteve Martínez, que lamenta la inactivitat del grup de treball durant l'època electoral.
La situació, reitera Isaac Luque, de la PAH, no es limita a aquests tres desnonaments, d'un dels quals, segons diuen, encara no se n'hauria confirmat la suspensió, sinó als molts altres que consideren que vindran posteriorment de pisos que depenen precisament d'aquest “banc dolent” que acumula habitatges de Bankia i Catalunya Caixa, com a entitats financeres intervingudes per l'Estat. El problema, segons apunten des de la PAH de Mataró, es que no troben cap interlocutor vàlid per poder negociar-hi i reclamen a l'Ajuntament que hi faci de mitjancer i prengui part activa en el procés.
Per si això no fos prou, des de l'entitat recorden que en molts dels pisos que pertanyen a la Sareb hi viuen famílies amb una situació extrema, ja que van fer una dació en pagament, però fa mesos que no poden afrontar el lloguer de casa seva per la delicada situació econòmica.
Alarma innecesària
La regidora de Benestar Social, Convivència i Habitatge de Mataró, Isabel Martínez (CiU), va rebaixar ahir la tensió tot negant rotundament que la situació fos tan extrema. De fet, no entén perquè els quatre grups de l'oposició s'han afegit al neguit i han encès les alarmes per uns casos ja coneguts i “controlats”. “Fa temps que estem treballant molt intensament per trobar una solució a aquestes tres famílies”, va afegir-hi Martínez. A més, assegura que a banda d'aquests tres casos, no tenen coneixement de cas més altre cas de manera imminent.
La regidora va explicar que la intenció és reprendre l'activitat de la comissió el més aviat possible i demà mateix està previst que es decideixin els membres i representants que en formaran part durant aquest nou mandat. La comissió especial, que va impulsar l'Ajuntament l'any 2012 amb l'objectiu de prevenir els desnonaments, ha estat sovint objecte de polèmica perquè algunes de les entitats que en formen part, com ara la Federació d'Associacions de Veïns de Mataró o la mateixa PAH, l'han acusat d'inacció. Tot i això, Martínez defensa la feina feta pel grup de treball, alhora que també la necessitat d'introduir-hi millores de funcionament per fer-la encara més eficaç.
LES FRASES
La Generalitat compra un pis de Bankia, a Mataró
El conseller de Territori i Sostenibilitat, Santi Vila, va formalizar ahir la compra dels primers 40 immobles obtinguts pel dret de tempteig i retracte previst en el decret llei de mesures extraordinàries i urgents en matèria d'habitatge. El govern ha invertit 865.000 euros en comprar els habitatges provinents d'execucions hipotecàries de Bankia. Un d'aquests primers pisos es troba a Mataró, però també n'hi ha a Rubí, Terrassa, Salt, Badalona i l'Hospitalet. A més, alguns d'ells encara tenen inquilins, que passaran a un règim de lloguer social. El conseller Vila preveu que a finals del 2016 el govern haurà adquirit més de 1.400 pisos amb aquest sistema,la qual cosa representarà incrementar el parc públic en un 10% i que aquest mateix mes de juliol hi ha previst adquirir-ne 40 habitatges més. El pis més car adquirit, per 33.000 euros, és a Terrassa, mentre que els més barats són la majoria dels de Salt, a 17.500 euros. La forquilla de preus més comuna oscil·la entre els 22.500 i els 25.000 euros.