Una revista de gent gran amb esperit jove

Ser gran no ha de ser sinònim d'inactivitat perquè la joventut també és –i potser sobretot és això– una qüestió d'actitud i esperit. I aquest esperit es manifesta clarament a El Roure, una revista editada pel Consell Municipal de la Gent Gran i l'Ajuntament de Girona que acaba de publicar el número 50. En aquest número hi han participat una desena de corresponsals d'entitats i associacions de gent gran de la ciutat de Girona, i vuit redactors que hi dediquen els seus esforços desinteressadament. Nascuda el 1996, la publicació busca ser foment i font de difusió de la cultura gironina, i ser un altaveu per a la gent gran. Com a mitjà de comunicació, s'alimenten –i alimenten, alhora– de les activitats de la gent gran als barris, associacions i entitats de la ciutat de Girona. En el darrer número, l'editorial versa precisament sobre el camí recorregut durant aquests setze anys, i s'hi menciona la primera editorial que van publicar. S'hi explicava el què i el perquè de la revista: “La revista està destinada a informar, obrir perspectives, recollir opinions i iniciatives.” És una finestra oberta al present que tampoc s'oblida del passat. Per exemple, en la contraportada del número 50, s'hi poden veure dues fotos del pont de la Font del Rei de Girona. Una d'actual, i l'altra de l'octubre del 1971, quan s'estava construint. Les planes centrals estan dedicades al record: Les 50 portades d'El Roure, es titula, i s'hi adjunta la imatge de totes i cada una de les edicions. La revista es pot trobar en casals i centres socials dels avis. El seu nom vol ser una referència a l'etapa de la vellesa, encarnada en el roure, arbre ferm, resistent i longeu. En la revista s'hi pot trobar gairebé de tot. Des de la inevitable editorial i les planes d'opinió que tenen tots els mitjans escrits, passant per entrevistes, articles i reportatges d'actualitat o de l'interès dels seus lectors potencials. Defuig ideologies polítiques, però això no vol dir que no sigui una revista compromesa. Són gent gran, però amb cims encara per assolir. En l'editorial d'aquesta cinquantena edició es marquen l'objectiu de continuar treballant per arribar al número 100. I no ho diuen, però amb l'empenta que demostren, no fa la sensació que s'hi vulguin aturar.