El nombre de persones que sap parlar el català augmenta 9 punts des de 1986

El nombre de persones que sap parlar el català ha augmentat a Catalunya a més de 9 punts percentuals des de 1986 i se situa en el 80,4%, mentre la població que l'entén arriba al 94,3%, els que el saben llegir representen el 82,4% i els que saben escriure'l, el 60,4%, el doble que fa 20 anys.

Aquestes dades consten a l'Informe de Política Lingüística 2014 que el conseller de Cultura, Ferran Mascarell, ha lliurat aquest dimecres a la presidenta del Parlament de Catalunya, Núria de Gispert, en una reunió al despatx d'audiències de la cambra catalana.

Segons aquest informe, a Catalunya el 48,1% de la població té un nivell alt de català en totes les habilitats, cosa que suposa gairebé tres milions de persones, el 17,5% el parla sense dificultat, però tenen nivells baixos de lectura i escriptura, el 7,8% pot entendre'l i llegir-lo, però el parla i escriu amb dificultat, un 10,5% té un nivell baix en totes les habilitats, el 5% l'entén i el llegeix amb dificultat, però no el sap parlar i, finalment, l'11,1% no l'entén o l'entén amb molta dificultat.

Després de presentar l'informe, Mascarell ha destacat que “la salut del català es manté malgrat les ofensives de l'Estat” i ha afegit que “el coneixement es reforça i augmenta la població que usa i s'identifica amb el català”.

Així, el català se situa, segons el conseller, en “una línia de reforç progressiu, lenta però segura”, ja que augmenta el percentatge de població que l'entén i el sap llegir, però baixa la proporció dels que el saben parlar i escriure.

Això constitueix per a Mascarell un èxit, malgrat “les polítiques ofensives i ridícules, molt contràries a la llengua catalana” de l'Estat, per la qual cosa ha demanat al Govern espanyol “que no posi dificultats” i que doni al català “el mateix suport que al castellà”.

Les raons per les quals s'ha “superat una etapa tan dura”, Mascarell creu ha estat gràcies a “l'enorme complicitat” entre l'impuls de la Generalitat en “polítiques per corregir tendències i dificultats” i “la voluntat de la ciutadania” que ha escollit usar el català a la feina i en les seves relacions socials.

A més del que el conseller ha denominat “problemàtiques amb determinats ministres que, per sort els ritmes de la vida democràtica ha fet desaparèixer”, ha afegit que cal tenir en compte “els canvis demogràfics i tecnològics” que han dificultat encara més l'expansió del català.

D'altra banda, Mascarell ha posat de relleu que la diversa procedència dels habitants de Catalunya: “El català es desplega amb normalitat en un context de naturalitat amb altres llengües”, és a dir, el català “no exclou l'ús del castellà, l'anglès o el francès, entre d'altres”.

El 2014, per primera vegada des de 2008, la població estrangera o de la resta d'Espanya va disminuir: el 64,3% de la població va néixer a Catalunya, el 18,5% en altres comunitats autònomes i el 17,2% en altres països.

Tot i així, el conseller descarta que un escenari plurilingüe debiliti la llengua pròpia, ja que confia que els vinguts des de fora “adoptin el català com a llengua d'ús” social i laboral.

D'aquesta manera, Mascarell considera que “lluny de les hipòtesis que hi ha comunitats diferenciades en funció de la llengua”, el català és “un indicador de qualitat democràtica” perquè una vegada s'aprèn, “dóna igualtat de possibilitats a tots de participar en la vida social del país”.

En canvi, una dada a la qual el conseller dóna molta importància és el del “trànsit de llengua inicial a llengua d'identificació”, és a dir, persones que han adoptat el català malgrat tenir altres orígens lingüístics, cosa que el 2014 declaraven haver fet el 12,1% de la població.

Les polítiques del Departament de Cultura s'han centrat en “la promoció de la llengua, i el desplegament d'eines per augmentar el seu ús”, amb actuacions com l'ensenyament de català a adults, els exàmens i certificació de nivell, foment de català en les pimes i altres entitats, amb la joventut i oci, en els àmbits administratius com sanitat i justícia.

El rànquing de països que imparteixen català està encapçalat pels Estats Units, amb vint-i-quatre universitats, seguit per Alemanya, amb vint, mentre que Espanya en té quatre.

A més de l'Informe, Mascarell ha lliurat avui a la presidenta del Parlament de Catalunya el document de síntesis del grup de treball de l'Acord Nacional per a la Cultura, moment que es va posposar després de la convocatòria d'eleccions del 27 de setembre, per incorporar els suggeriments dels altres grups parlamentaris en les esmenes rebudes, i que el document fos aprovat pel “nombre més ampli possible del parlament”.

L'objectiu de l'Acord és “desplegar idees de fons, la base en la qual tots els grups polítics estem d'acord” sobre la qual fonamentar futures polítiques lingüístiques i culturals, sobre els equipaments, el sistema bibliotecari, finançament i fiscalitat, i relacions amb altres àmbits, com el turisme o l'educació, ha sintetitzat el conseller.