JORDI CAIRÓ
VETERINARI I FUNDADOR DE CANIS
En guàrdia “La llista no té criteri científic”
Els consistoris gironins mantenen la vigilància alta sobre els gossos de races potencialment perilloses
L'any 1999 es van regular les mesures de control
LES XIFRES
El perfil dels propietaris d'aquests gossos s'ha diversificat
La qualificació com a gossos potencialment perillosos d'unes determinades races té els seus detractors. Jordi Cairó, veterinari, és dels que no ho ha vist mai clar.
Han passat anys i els hàbits i les modes realment han canviat. El perfil dels propietaris d'aquests gossos perillosos s'ha diversificat. Els conflictes que generen aquests animals quan els propietaris no els porten lligats (o amb morrió, en espais públics, tal com obliga la normativa) ha estat en el punt de mira de serveis tècnics municipals i, en primera línia, en molts casos de la policia municipal, que és la que ho vigila. Hi ha hagut municipis en què els conflictes generats per la tinença d'aquest tipus de gossos ha obligat a extremar les mesures: atacs a d'altres gossos en espais urbans, detecció de venda il·legal i ús com a mecanisme dissuasiu de mesures contra el tràfic de drogues.
La legislació reguladora de la tinença d'animals potencialment perillosos és del 30 de juliol del 1999 i la llei estatal sobre el règim jurídic és del 23 de desembre del mateix any. Posteriorment, l'Estat va aprovar el reial decret 287/2002, de 22 de març, que determinava quins eren els animals potencialment perillosos pertanyents a la fauna domèstica de l'espècie canina. Però no va ser fins al 2004 quan la llei 7/2004 va establir que la potestat sancionadora en matèria de gossos potencialment perillosos correspon als ajuntaments. Quants n'hi ha a Catalunya és complicat de concretar perquè hi ha ajuntaments que no ho vigilen i d'altres sí que ho fan, i per això detecten que n'hi ha molts que no estan regularitzats. A l'Arxiu d'Identificació d'Animals de Companyia (AIAC), un servei que s'ofereix des del Consell de Col·legis Veterinaris de Catalunya, tenen detectats (amb microxip posat) 53.730 gossos amb la catalogació de potencialment perillosos. En la demarcació de Girona, el juliol del 2015 és de 6.360. A Palafrugell, per exemple, en tenen 46 de censats, a Torroella, 17; a Salt, 51; a Blanes, 18;, a Ripoll, 11, i a Olot, al voltant d'un centenar.
Els ajuntaments gironins mantenen actituds diferents al respecte. Alguns han optat per abaixar preus d'alta al cens i de tramitació per millorar el registre, i d'altres, no. Els preus fluctuen molt. El cost de la tramitació de llicència específica varia entre el 60 euros de Salt i els 9,5 de Palafrugell. A Torroella és de 39,5. El mateix passa amb el cens: 20 euros a Salt, gratuït a Torroella, 8 euros a Blanes i 7 a Olot. El règim sancionador s'ha activat amb potència en els darrers anys. Alguns exemples: a Figueres, on es va afrontar el problema amb força el 2014, el nombre d'expedients sancionadors aquest any ja és d'una desena, a Salt són sis, i a Torroella, quatre. Les sancions poden anar des dels 100 fins als 3.000 euros amb la voluntat de discreció a l'hora de fer públiques les sancions, menys quan el problema es desboca i les corporacions volen extremar mesures per fer notar que la guàrdia és alta, tal com succeeix força darrerament.
Baralles organitzades i venda il·legal
Les baralles organitzades són un dels problemes generats. Hi ha diversos ajuntaments de la demarcació que sospiten que n'hi ha, però els controls policials, de moment, no han anat més enllà. La venda il·legal és un altre dels maldecaps existents. Recentment,a Torroella de Montgrí, per exemple, es va obrir un expedient per venda il·legal d'exemplars d'american stafford per internet.
Una tria feta fa més de deu anys i que no és unificada
Les races que la normativa considera com a potencialment perilloses són bullmastiff, dòberman, dog argentí, dog de Bordeus, fila brasileiro, mastí napolità, pit bull, de presa canari, rottweiler, terrier staffordshire americà i tosa japonès. Algú n'hi troben a faltar. La normativa no està unificada a tot Europa i, fins i tot, hi ha països en què en una banda de territori un tipus de gos és considerat perillós i en l'altra, en canvi, no. Això succeeix, per exemple, dins el mateix Estat espanyol. Són considerats animals potencialment perillosos aquells que la cartilla ho especifica, encara que no siguin de raça pura.
Cens municipal, llicència específica, penals i assegurança
Els ajuntaments tenen l'obligació de tenir un cens municipal d'animals de companyia. El propietari de l'animal té un termini de tres mesos des del naixement de l'animal per comunicar-ho al cens municipal. Prèviament a la inscripció de l'animal en el cens municipal, el gos ha d'haver estat identificat amb un microxip .
En el cas dels gossos de les races potencialment perilloses, l'Ajuntament ha de tenir un cens específic i és el que ha de concedir la llicència administrativa de tinença i conducció. Per tramitar-la, el propietari, que ha se ser major d'edat, ha d'assegurar l'animal per danys a tercers, ha de presentar un certificat d'aptitud i psicològica (del propietari) i ha de presentar un certificat de penals que acrediti no haver estat condemnat per delictes d'homicidi, lesions, tortures, ni contra la llibertat o contra la integritat moral, la llibertat sexual i la salut pública, ni d'associació amb banda armada o de narcotràfic, així com d'absència de sancions per infraccions en matèria de tinença d'animals potencialment perillosos.
