UP reclama aplicar des de ja mesures del nou decret dels purins
Demanen als industrials que exportin les dejeccions i són partidaris dels GPS a les cisternes.
Unió de Pagesos (UP) va presentar dimarts a Vic tres mesures que, consideren, cal aplicar immediatament pel que fa a la gestió dels purins en zones d’alta densitat ramadera (ZADER), com és el cas d’Osona. Es tracta de fórmules que busquen frenar l’especulació de grans empreses, per assegurar la viabilitat de les granges de tota la vida, amb paraules de Rossend Saltiveri, responsable nacional del sector porcí d’UP. El sindicat les ha fet arribar al Departament d’Agricultura, perquè les incorpori d’immediat al Codi de Bones Pràctiques i no calgui esperar al nou decret per aplicar-les.
Les propostes passen, en primer lloc, per assegurar que granges noves, o les que facin ampliacions, només creixin si disposen de terra de la mateixa explotació. En cas de no ser així, UP reclama que se les obligui a abocar els purins fora de la zona vulnerable. Pel que fa a les granges existents, el sindicat exigeix que, si superen els 2.500 porcs, estigui estipulat que han d’eliminar, també més enllà de la ZADER, el nitrogen que excedeixi els 18.150 quilos anuals. A Osona, aquesta mesura afectaria 72 explotacions.
UP reclama, finalment, que les ramaderies amb terres a més de deu quilòmetres instal·lin un GPS a les cisternes per resseguir el rastre dels purins i comprovar que s’aboquen on toca. Les dades d’aquest satèl·lit anirien a parar directament a l’administració, amb un registre telemàtic que detectaria si més d’un ramader els llença en un mateix terreny. Aquesta proposta ja la considera l’esborrany del nou decret de gestió de la fertilització del sòl i de les dejeccions ramaderes, que està preparant la Generalitat de Catalunya. El sindicat, però, demana començar a aplicar-la des de ja, per evitar més demores. Segons va explicar dimarts el coordinador territorial de la Catalunya Central d’UP, Carles Mencos, aquest document va tard, perquè encara continua vigent l’actualització de 2009 i, en teoria, només té una validesa de quatre anys. És aquest el motiu pel qual creuen que cal avançar-ne mesures de forma immediata.
A tot plegat s’hi suma que l’administració ha de fer el que no ha fet fins ara: supervisar que, després d’omplir papers, la gent compleix, apuntava Mencos. I és que, des del punt de vista d’UP, aplicar aquestes fórmules ha de servir per controlar el destí dels purins i assegurar que tothom compleix les mateixes obligacions. Fins ara, segons Saltiveri, el sector porcí està immers en un model especulatiu, sustentat per grans industrials que amenacen les explotacions familiars. A Osona s’ha invertit en producció, empreses amb una gran capacitat econòmica han arrendat moltes terres, però no per fer-les produir, sinó per abocar-hi purins, explicava. Aquesta situació condiciona la base territorial amb què es queden les petites explotacions i, per tant, UP pretén assegurar-los ara espai per a les dejeccions.
El sindicat espera que el Departament d’Agricultura introdueixi les mesures al Codi de Bones Pràctiques, perquè així serien efectives més ràpid i s’avançaria el treball amb el nou decret, que s’ha d’aprovar el 2016.
Pel que fa a declarar anualment la previsió de gestió dels purins, proposta inclosa a l’esborrany, UP ho veu amb bons ulls, sempre que serveixi perquè l’administració tingui les dades abans i no creixin els tràmits burocràtics. Hem perdut temps i calen aplicacions immediates, sentenciava Saltiveri dimarts.
