Méndez s'avé a ajornar el decret de la revàlida d'ESO
El ministre d'Educació accepta reunir-se amb Rigau per parlar de les sol·licituds d'escolarització en castellà
L'Estat accedeix a crear un grup de treball per revisar la formació professional bàsica
El nou ministre d'Educació, Íñigo Méndez de Vigo, va respondre a les esperances que s'havien dipositat en ell pel seu tarannà més dialogant que el seu antecessor, José Ignacio Wert, amb la primera concessió important del ministeri pel que fa a la llei orgànica per a la millora de la qualitat educativa (Lomqe). Méndez de Vigo va accedir a aprovar primer el decret de la revàlida de primària i, més endavant, el de secundària, de manera que l'Estat i les comunitats autònomes puguin debatre sobre les proves d'ESO i batxillerat.
El ministre va advertir, però, que la divisió dels decrets “no suposa cap retard” en l'aplicació de la Lomqe. Si s'ha pres aquesta decisió –va argumentar el titular d'Educació– és perquè les avaluacions de secundària entren en vigor “més endavant” (el curs 2016/17), tot i que no tindran efectes acadèmics fins al curs següent.
La consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, va sortir moderadament satisfeta de la primera reunió de Méndez de Vigo amb les comunitats autònomes, en la Conferència Sectorial d'Educació. “La bona notícia és que hem aturat el desenvolupament de la Lomqe pel que fa a la revàlida de quart d'ESO”, va dir Rigau, que, tot i l'avís del ministre que aquest fet no suposava un ajornament de l'aplicació de la llei, va recordar que “fins al 2018, que és quan la norma tindrà repercussió acadèmica, poden passar moltes coses”.
De fet, tots els partits polítics de l'oposició s'han compromès a derogar la llei Wert si el PP perd la majoria en les pròximes eleccions espanyoles i ahir els dotze consellers dels territoris on no governa aquesta formació (Catalunya, les Balears, el País Valencià, Aragó, Astúries, Cantàbria, Castella-la Manxa, Extremadura, les Canàries, Navarra, Andalusia i el País Basc) van presentar a Méndez de Vigo una sèrie de propostes per paralitzar el calendari d'aplicació de la Lomqe “amb totes les garanties jurídiques necessàries i conservant sempre l'interès superior de l'alumnat”.
Rigau, a més, va demanar al ministre “la derogació de la disposició 38” de la llei Wert, que preveu l'ajuda de 6.000 euros per a les famílies que hagin d'escolaritzar els fills a l'escola privada per poder-ho fer en castellà. Méndez de Vigo no va acceptar la petició, però sí que va accedir a mantenir una reunió bilateral amb el govern català per tractar sobre “quantes sol·licituds i de quin tipus” hi ha d'escolarització en castellà a Catalunya, una quantitat sobre la qual discrepen els dos executius. La titular d'Ensenyament confia que es pugui votar una esmena al Congrés dels Diputats que derogui aquesta previsió i s'inclogui en la llei de pressupostos.
La consellera va celebrar que s'hagi arribat a un acord per crear un grup de treball per revisar la formació professional bàsica (FPB), una modalitat que a Catalunya no s'està aplicant i que, segons Rigau, en altres territoris s'està demostrant que “no és la millor solució per als estudiants”.
LES XIFRES
Raons contra els 6.000 euros per a l'escola en castellà
La consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, es considera més carregada de raons que mai en el conflicte que manté amb el govern espanyol per la disposició addicional 38a de la Lomqe, que preveu que els pares que vulguin escolaritzar els fills en castellà i no trobin cap centre públic o concertat que els ho ofereixi rebin 6.000 euros del Ministeri d'Educació per dur-los a una escola privada, una quantitat que l'Estat restaria a la Generalitat. L'avantprojecte de pressupostos de l'Estat, presentat el 4 d'agost passat, preveu una partida d'un milió d'euros per a aquest concepte, una quantitat molt inferior als cinc milions fixats per l'aleshores ministre, José Ignacio Wert, l'any passat. Pel Departament d'Ensenyament, aquest fet demostra la poca demanda que la mesura ha tingut entre les famílies i la seva inoportunitat. Segons el Ministeri d'Educació, per al pròxim curs escolar hi ha 362 sol·licituds per estudiar en castellà –una quantitat que el Departament d'Ensenyament va rebaixar a una seixantena–, de les quals cap s'hauria resolt favorablement i, per tant, no s'ha arribat a atendre.
