Mosquits sobre rodes

Els científics tenen indicis que els mosquits tigre s'amaguen com a polissons dins dels vehicles atrets per la foscor i arriben a desplaçar-se centenars de quilòmetres. Amb l'objectiu de tenir dades empíriques sobre la freqüència amb què aquest mosquit es cola als nostres cotxes, científics del Centre Superior d'Investigacions Científiques estatal i el Centre de Recerca Ecològica i d'Aplicacions Forestals de la UAB, juntament amb el Servei de Control de Mosquits del Baix Llobregat i els Mossos, estan fent inspeccions als vehicles que circulen per les carreteres per comprovar si hi ha cap mosquit tigre a dins. L'investigador Frederic Bartumeus és, en declaracions a ACN, taxatiu: “El mosquit tigre és un vector de malalties i nosaltres estem fent de vector d'un vector de malalties perquè l'estem distribuint arreu del territori.”

Els controls, aleatoris, van començar a principis d'agost als vehicles que circulen per les carreteres principals i secundàries del Baix Llobregat. El motiu d'aquests controls, que desperten la sorpresa i curiositat de la majoria de conductors, és localitzar mosquits tigre i estudiar l'impacte que té aquesta forma de transport en la dispersió d'aquesta espècie arreu del territori. De fet, es tracta del primer estudi científic sobre el terreny que es fa d'aquestes característiques. Els Mossos fan aturar els vehicles i demanen als conductors si estan d'acord a participar en l'estudi. Si la resposta és afirmativa, els tècnics del Servei de Control de Mosquits del Baix Llobregat comencen fent unes preguntes als conductors sobre la seva procedència, el seu destí i també els pregunten si han estat víctimes de picades en el trajecte. Tot seguit, els científics fan una inspecció a l'interior del vehicle que consisteix a revisar acuradament les zones baixes del cotxe, on se solen amagar els mosquits, i passar un aspirador per caçar els possibles exemplars que hi hagi a dins.

Un dels coordinadors del projecte investigador del CSIC i CREAF, Frederic Bartumeus, explica que hi ha “indicadors que el transport del mosquit tigre a través dels vehicles és un element clau per a la seva dispersió a tota la Península i Catalunya”. “Tenim els indicis però no ho tenim quantificat”, aclareix Bartumeus, que expressa que, per aquest motiu, “amb aquests mostrejos es vol calcular quina és la probabilitat de transportar un mosquit tigre en un vehicle estàndard”.

Les dades que s'extreguin també tindran importància des del punt de vista epidemiològic, ja que el mosquit tigre “és un vector de malalties i, com més gran sigui la seva capacitat de dispersió, més gran serà el risc per a la salut pública”, detalla Bartumeus. “Saber si hi ha molts mosquit tigre viatjant en cotxe en aquest moment ens pot ajudar a millorar el seguiment i control de l'espècie i els models predictius que ens informen de la seva dispersió en el futur”, conclou.

En general, la manera natural de dispersar-se dels mosquits és volant, però el tigre té unes peculiaritats especials que fan que això no sigui així. Com detalla Bartumeus, el mosquit tigre prové del sud-est asiàtic, zona on “no necessita volar perquè ja té molts mamífers a la selva tropical per alimentar-se”. Per això, afegeix Bartumeus, “la seva dispersió va clarament associada a la mobilitat humana i a la globalització en general”. A més, aquesta espècie de mosquit se sent especialment atreta per l'interior dels vehicles. “Al mosquit tigre li agraden les zones fosques i ombrívoles, i per això no entra dins dels cotxes a l'atzar, sinó que li agraden”, detalla el científic, que hi afegeix que l'insecte “es pot passar hores dins del cotxe, simplement buscant un espai de repòs o, si es tracta d'una femella, esperant per picar”.